Eli Tremps treballa per a Telefonica Germany a Munic [Foto: cedida]
Eli Tremps (Vilanova i la Geltrú, 1992) és llicenciada en Enginyeria de Telecomunicacions especialitzada en sistemes de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ha estat una de les guanyadores de l’útlima edició dels Premis DonaTIC, en la categoria de divulgació. Actualment resideix a Munic (Alemanya), treballa per a Telefonica Germany i des del seu pòdcast, “She has a voice”, ha convidat una setantena de dones inspiradores en l’àmbit de les STEM. La seva marxa a Alemanya, un pas vital en el seu camí, li va obrir la porta a emprendre i, en aquest cas, ho ha fet en forma de pòdcast. A Exterior.cat, Tremps parla dels dubtes, les pors o les oportunitats que s’han presentat en la seva trajectòria.
Què va suposar rebre el Premi DonaTIC en la categoria de divulgació?
Va ser un orgull molt gran, n’estic molt contenta i no només per rebre el premi, sinó pel reconeixement a les dones que he entrevistat i les seves històries.
Era la segona vegada que t’hi presentaves, oi?
Sí, i quan vaig arribar a la sala i em vaig trobar amb Núria Salán, qui em va dir que ella també era finalista a la categoria de divulgació, em van venir ganes de tornar a casa, pensava que no tenia res a fer [riu]. Fins i tot, en el moment en què ja pujava a recollir el premi, vaig dubtar de si havien dit el meu nom! De tot això en vaig treure una lectura.
Quina és?
És la importància de presentar-te a aquest tipus de premis, perquè les dones, a causa del nostre perfeccionisme, deixem escapar moltes oportunitats. Tornar a presentar-me als premis DonaTIC va suposar un exercici de valorar-me a mi mateixa.
Com valores la iniciativa dels premis DonaTIC?
La veig molt bé. Quan et trobes en un escenari on hi ha poques dones i veus que la tendència no està millorant, te n’adones que calen aquest tipus d’iniciatives, a partir de les quals es visibilitzi el talent que hi ha.
“A Catalunya s’estan fent iniciatives importants en el món de les STEM, però cal accelerar-ho”
Com va néixer la idea de tirar endavant amb el pòdcast “She has a voice”?
El vaig començar a Alemanya arran que ja portava dos anys treballant-hi i em vaig plantejar moltes preguntes i havia de prendre decisions. I va ser durant la transició d’EON a Telefonica Alemanya quan em vaig adonar de la importància que té trobar-te dones guais que han passat per experiències similars a les teves i que són properes i que t’inspiren.
Què vols dir?
Quan entrevisto les donasses que passen pel podcast, acabo amb una energia bestial i vaig adonar-me de la importància de comptar amb aquestes referents tan properes. Està molt bé fixar-te en una astronauta de la NASA, però no és algú que sigui proper, i vaig veure que molts dels dubtes a la feina que tenia, les persones del meu voltant també els compartien. Aleshores, va coincidir que vam adoptar un gos i vaig començar a fer molts passeigs, escoltant podcasts, i vaig pensar que en podia fer un sobre dones interessants.
Has trobat punts en comú entre les dones que has entrevistat al pòdcast?
Sí, hi han hagut molts, com pensar-nos que les carreres tècniques són poc innovadores o que tenen poc impacte social. Em sembla molt potent trobar dones que tan interessants i poder compartir amb elles els seus dubtes.
Perquè tu has viscut també aquest camí de dubtes?
Sí. De totes les dones que han passat, m’he adonat que una de les preocupacions més grans és que la nostra feina no tingui impacte per a la societat.
I creus que és exclusiu de les dones, que els homes no ho pensen?
No dic que no els passi, però les dones, en el moment de triar què volem estudiar, ens decantem per matèries com medicina o altres carreres amb un impacte més visible.
I per què creus que ho fem?
Crec que per desconeixement i penso que descartem moltes carreres tècniques perquè no sabem quin és el seu impacte o quins casos d’ús poden tenir.
Foto: cedida
Creus que el pòdcast pot obrir els ulls a qui t’escolti?
Sí, però obrir-nos els ulls ja ho fan les noves generacions, en les quals no m’incloc (somriu). En la situació actual, els canvis de feina són habituals, crec que el podcast pot ajudar a conèixer què hi ha i què podem fer.
Hi ha algun moment del pòdcast que t’hagi marcat significativament?
Sí! És difícil destacar alguna dona, però tres de les que m’han impactat molt són la Mar Porras, una premi DonaTIC fa dues edicions, qui em va dir que el tren de la vida passa un cop i que tu decideixes si l’agafes o no. Una altra va ser l’Anna Navarro Schlegel, a qui vaig tenir la sort d’entrevistar-la al cap de poc temps d’ençà que vaig començar i que va ser molt generosa, i la tercera és la gran Núria Salán, que està fent una feina fantàstica i que té ha donat peu a que moltes dones sortim endavant.
I hi ha alguna dona que et faria molta il·lusió entrevistar i que no ho hagis aconseguit encara?
Doncs estic aconseguint entrevistes molt maques, i algunes d’elles, arran de recomanacions de les convidades.
Arribes del món de l’enginyeria, t’havies plantejat dedicar-te a la comunicació com estàs fent ara?
No, t’he de confessar que en el primer llistat que vaig fer de les convidades van ser dones que no coneixia, per marcar distància d’allò que jo dominava.
La teva mentora va ser una peça clau de cara a decidir que volies fer un pòdcast?
Sí, rotundament i crec que el fet que em preguntessin què volia ser de gran va ser determinant. Per mi, la clau és tenir referents properes, perquè si només volgués ser trending tòpic i guanyar moltes visualitzacions, no portaria les convidades que porto, però el meu objectiu no és només que arribi a molt públic, sinó portar dones amb qui puguis connectar i amb qui et sentis propera. Jo em vaig plantejar marxar fora a viure, tot i que em feia molta por, ja tenia feina, vivia amb la meva parella i ho tenia tot, però aquestes preguntes em van ajudar a tirar-me a la piscina, així que tant la meva parella com jo vam començar a buscar feina fora.
“Em sembla molt potent trobar dones que tan interessants i poder compartir amb elles els seus dubtes”
Teníeu clar que el vostre rang de mobilitat era Europa?
Sí, i assumint l’impacte que podia tenir en la nostra vida com a parella. Però crec que va ser cosa del destí i tots dos vam trobar, en només dues setmanes de diferència, feina a Munic, en empreses diferents. Jo vaig venir per treballar a l’energètica EON, tot i que ara estic a Telefonica Alemanya.
I d’allò, tal dia farà un any?
Sí, ja en fa cinc i mig, de fet [somriu]. Portàvem sis mesos a Alemanya i ens va arribar la pandèmia, tot i que tampoc tinc la sensació de portar-hi més de cinc anys.
Des d’Alemanya, segueixes l’escenari català amb el món de l’enginyeria de telecomunicacions?
Sí, i si et soc honesta, un dels motius pels quals vaig decidir fer el pòdcast va ser perquè creia que era una oportunitat. Tinc el privilegi de parlar amb dones en posicions molt interessants que de ben segur que m’obriran portes, estic fent molt treball en xarxa, i puc veure el que elles m’expliquen. Crec que a Catalunya s’estan fent iniciatives importants, però cal accelerar-ho tot una mica.
Tens relació amb els catalans de Munic?
Sí! Aquí tenim la família B, hi ha molts catalans, i anem a les calçotades i d’altres activitats que se celebren. Quan ets en un altre país, una de les coses que et fan connectar és trobar aquesta xarxa.
Et planteges tornar a Catalunya?
I tant! Encara crec que aprofitarem una mica més la nostra experiència internacional, però casa és casa i tenim aquesta intenció. M’agradaria tornar i quan vam decidir marxar ens vam plantejar que ho faríem, tot i que no tenim data.
Foto: cedida
Laura Ballarín, des de Brussel·les: “Em deixaré la pell perquè a Europa tinguem un espai digital segur”
