Eva Bertran viu a Califòrnia i durant més de 30 anys treballa en el sector del vi i el cava [Foto: cedida]
Més de 30 anys des que vas iniciar la teva tasca d’internacionalització de Freixenet als Estats Units. Què recordes d’aquells inicis?
Una de les meves primeres tasques va ser impulsar els sistemes que havia de tenir l’empresa. Aleshores, Freixenet tenia Freixenet USA, a New Jersey, que importava totes les marques, i Glòria Ferrer acabava d’obrir a Califòrnia. Freixenet decideix traslladar-ho tot a Califòrnia i en Pere Ferrer, que no tenia ni 30 anys, era al cap com a president. Va ser una època maca, i de vegades avui encara riem i ens preguntem com se li va acudir al senyor Ferrer deixar-nos l’empresa a nosaltres, que érem quatre xitxarel·los.
En quin moment decideixes viure definitivament als Estats Units?
Al principi no tenia visat i cada sis mesos havia de marxar, però mica en mica et vas acostumant a la nova vida, i quan vaig conèixer la meva parella, que després seria el meu marit, vaig decidir-me del tot [Riu]. Als meus pares, en canvi, els hagués fet més il·lusió que m’hagués quedat a viure a Sarrià. Però, al final, és com tot. Si els pares veuen que ets feliç i et guanyes la vida, ells també ho acaben entenent.
I més quan hi tens fills.
Tinc dos fills de 24 i 20 anys i se senten tan americans com catalans. Jo sempre els he parlat en català, he estat molt tossuda, en aquest sentit, però ho he aconseguit. El castellà també el parlen, però amb accent mexicà. Quan vaig arribar no hi havia gairebé cap contacte entre catalans, però hi havia un casal amb el qual em vaig involucrar i fins i tot en vaig ser presidenta. Ara, amb Internet, tot ha canviat. La Zona del Bay Area de San Francisco compta amb una comunitat de catalans molt àmplia i molt connectada.
“Històricament Freixenet sempre ha mirat als Estats Units. Avui juntament amb Segura Viudas son els caves més venuts”
Quan comença el lligam entre Freixenet i el mercat nord-americà?
Històricament Freixenet sempre ha mirat als Estats Units. El 1930, el seu fundador va viatjar-hi per posar en marxa una bodega, però aleshores hi havia tant rebombori polític a Catalunya i Espanya que va creure que no era un bon moment. Fins al punt que durant la Guerra Civil, moren ell i el seu fill de 18 anys, i el projecte va quedar momentàniament aturat. Quan la seva vídua i el seu fill agafen el seu testimoni i el negoci, tenen com a prioritat fer realitat el somni del seu pare.
Així que l’aposta és obrir-se als Estats Units fins a consolidar-se com la marca per excel·lència de cava català.
A partir dels anys 70 Freixenet és quan comença a exportar cava als Estats Units. Va ser una època de creixement, i en aquest procés va semblar un bon moment per obrir una nova bodega, i en aquest cas posen la mirada cap a Sonoma (Califòrnia), i als vuitanta compren els terrenys i obren una bodega.
Què simbolitza Freixenet als Estats Units?
Des de Freixenet sempre vam haver de picar pedra perquè el consumidor nord-americà reconegui un nou producte com el cava És la marca de caves de molt prestigi, i la líder d’exportació de vins catalans i espanyols. El grup Freixenet, que inclou marques catalanes com Segura Viudas, René Barbier, així com més de 20 marques de les DO més conegudes del món, comptabilitzen més d’un milió i tres quarts de caixes.
Bertran assessora diferents cellers i bodegues al mercat nord-americà [Foto: cedida]
Els vins catalans tenen un lloc al mercat americà, i són reconeguts tant per la premsa com per consumidors per la seva oferta de qualitat. Pots trobar vins del Priorat o forma part de les llistes de vins dels restaurants més prestigiosos, de bracet amb els vins californians.
“L’exportació de vins als Estats Units és molt regulada. És molt difícil vendre vins, és una herència de la llei seca”
Quan es produeix és el moment més dolç de Freixenet des d’una mirada americana?
L’any 1989, quan vam superar la venda de més d’un milió de caixes. En aquell moment va ser una xifra d’escàndol. Havíem anat creixent, però aquest va ser un creixement més fort, i començàvem a entendre el negoci.
Així i tot, el procés d’exportació és complex als Estats Units.
La comercialització de vins als Estats Units és molt regulada, és l’herència de la llei seca. Hi ha regulacions estatals i federals molt estrictes i complicades. Cada estat ha de tenir un distribuïdor que ven al detallista, i aquest ho fa als consumidors. El procés en els vins importats hi ha un actor més, l’importador. Tot això afegeix una càrrega molt gran.
I els distribuïdors, quin paper hi juguen?
De distribuïdors n’hi ha molt pocs. No és un negoci accessible. Ells tenen la paella pel mànec, i els has de convèncer perquè apostin per la teva marca. Costa molt que comprin el teu producte, has de picar moltes portes.
Perquè els vins i caves catalans tenen tanta bona acollida en el mercat nord-americà?
Per la relació qualitat-preu, que no són molt cars. I és un vi que quan arriba als Estats Units és d’un preu mitjà, relativament accessible. I, sobretot, perquè és un producte de qualitat.
Després de tants anys d’aprenentatge decideixes tancar la teva etapa amb Freixenet. Com es va produir aquest canvi vital i professional?
Una part de les accions de Freixenet es van vendre al grup Henkell i aleshores vaig creure que era el moment de tancar aquesta llarga etapa professional. Ara mateix poso la meva experiència al servei de bodegues en diferents àmbits, sobretot a la cerca d’importadors, a unificar el missatge i a fer veure que l’empresa sigui atractiva per als anunciants. Treballo amb empreses catalanes -com Juvé & Camps- i nord-americanes i les ajudo a dissenyar la seva línia estratègica. Una nova etapa que, tot i la pandèmia, està sent engrescadora.
