Francesc Claret: “Vull que la ‘Catalonia House‘ arribi a tots els territoris del Regne Unit i Irlanda”

Francesc Claret (Barcelona, 1971) és el delegat del Govern català al Regne Unit i Irlanda des del setembre passat rellevant Sergi Marcén. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Dret per la Universitat de Leiden, als Països Baixos, té una llarga trajectòria professional internacional. Durant els darrers 25 anys ha estat funcionari de les Nacions Unides, amb una llarga experiència en afers polítics, diplomàcia i gestió d’equips. Ha exercit tant des de les seus a Nova York com en diverses missions i oficines regionals a l’Àfrica, a l’Amèrica Llatina i al Pròxim Orient. Recentment, ha estat cap de l’Oficina regional de la missió de verificació de les Nacions Unides a Colòmbia (2016-2021) i l’any 2021 va ser nomenat cap de gabinet de l’Oficina del representant especial del secretari general de l’ONU a Colòmbia i cap de la Missió de Verificació a Bogotà. A Exterior.cat, Claret explica els motius pels quals va decidir presentar-se com a delegat del Govern a l’exterior i renunciar a les Nacions Unides.

30 anys vivint a l’estranger i 25 anys de recorregut a les Nacions Unides. Viure i treballar lluny de casa era una prioritat vital que tenia de ben jove?
Vaig sortir de casa als 18 anys, no vaig tenir temps a pensar-hi [riu]. Fa 30 anys Ciències Polítiques era una carrera de segon grau a Barcelona i vaig marxar a estudiar a Granada. Un cop acabada la carrera a casa, vaig marxar a l’estranger. He pogut treballar en països ben diferents: Bèlgica, Estats Units, República Democràtica del Congo, Angola, Palestina, i els darrers anys, a Colòmbia.

La seva trajectòria l’ha duta a terme a Nacions Unides. Quin paper juga l’organització al món?
És una organització que té molts papers i funcions. Nova York és el cor de l’organització, és on s’ubica la seu orgànica i política, sent l’espai on es veuen reflectides les diferents veus del món. A més, compta amb un seguit d’agències que regulen aspectes molts crítics de la vida quotidiana dels ciutadans. Però hi ha altres aspectes com les telecomunicacions, el trànsit aeri o la regulació dels medicaments, que també depèn de l’ONU.

Vostè tenia plaça fixa a Nacions Unides.
Sí, la tenia… [somriu]. Vaig sol·licitar una excedència, però tot i que la plaça de delegat del Govern és fruit d’una convocatòria pública, no deixa de ser un càrrec d’una administració que és incompatible amb l’estatut del funcionariat internacional. Dec ser l’únic funcionari amb un contracte de per vida a l’ONU que he renunciat a continuar treballant-hi per ser delegat del Govern. Això no vol dir que no pugui tornar a treballar. Ara bé no tindré mai més el tipus de contracte.

Com s’ha atrevit a fer aquest pas?
Es va presentar l’oportunitat, i vaig veure que era el moment de fer-ho. A casa sempre hi ha hagut una implicació i un arrelament al país, i tot el que significa. Aquesta ha estat el principal motiu. Ha estat un pas molt meditat, tot i ser conscient que la contribució econòmica era inferior. Tot i viure més de 30 anys vivint a l’estranger mai vaig perdre el lligam amb Catalunya.

“El Regne Unit està vivint una crisi d’identitat”

Quin era el vincle amb Catalunya?
Vaig ser el primer politòleg que va rebre una beca del Patronat Català ProEuropa a Brussel·les, sent l’embrió de les actuals delegacions del Govern, i també vaig ser membre del consell consultiu del Diplocat.

Què vol aportar com a delegat del Govern?
La meva intenció és de contribuir i aportar la meva experiència en l’acció exterior catalana. Liderar una delegació és una bona manera de fer país, i de posar el teu granet de sorra perquè el teu país tingui un posicionament millor al món i teixir les relacions entre països. Des d’una altra perspectiva és el que he fet al llarg de la meva carrera professional.

Vostè va aterrar a la delegació pocs dies abans de la sortida de Junts del govern.
Així és. Els primers dies els vaig viure amb molta incertesa, ja que una setmana després d’incorporar-me a l’equip d’Acció Exterior, es va produir el canvi de consellera.

Quin és el llegat que li ha deixat l’anterior delegat al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcen tot i el buit de poder de sis mesos que hi ha hagut entre un delegat i l’altre?
No hem tingut l’ocasió de parlar, encara. Sí que ho he fet amb la consellera Serret, amb qui he compartit l’estratègia que he dibuixat per a la delegació. La delegació té un recorregut al darrere, i el meu objectiu és mirar endavant, tenint en compte que som en un altre moment de govern i en una altra circumstància política.

Quin Regne Unit s’ha trobat?
Des que soc delegat, el país ha tingut dos monarques i tres primers ministres [riu]. M’he trobat una societat que viu les conseqüències del Brexit, de la pandèmia, del conflicte bèl·lic a Ucraïna, a la inflació, la italianització de la política britànica, i a unes dinàmiques de referèndum a Escòcia i a Irlanda del Nord que posen més pressió al Regne Unit. Al cap i a la fi, el Regne Unit està vivint una crisi d’identitat.

Com han estat les primeres setmanes al capdavant de la delegació del Regne Unit i Irlanda?
El primer que he fet és copsar el pols polític, social, cultural del país i de les relacions que s’estableixen amb Catalunya. A partir d’aquí és veure quina és la millor estratègia. Compto amb un equip fantàstic que hi està treballant i que m’ho ha posat molt fàcil.

“Dec ser l’únic funcionari amb un contracte de per vida a l’ONU que he renunciat per ser delegat del Govern”

Al Regne Unit hi viuen 30.830 catalans (registrats al CERA segons dades de l’Idescat), sent el tercer país de destí dels catalans residents a l’estranger, després de França i Argentina. A Irlanda, 1.628. Quin paper ha de tenir la delegació amb la comunitat catalana?
Hi ha una gran presència de catalans al Regne Unit en llocs rellevants en l’àmbit de l’acadèmia, de la indústria i de la societat civil, i que acaben sent els grans ambaixadors de Catalunya. Des de la delegació hem de compartir i col·laborar en tot allò que sigui d’interès. Com ha remarcat la consellera Serret, hi ha una voluntat política de reforçar els vincles amb les comunitats a l’exterior.

Ha tingut temps de reunir-se amb les comunitats catalanes de la seva àrea geogràfica?
Sí, he començat a conèixer les diferents comunitats catalanes. A Londres m’hi he reunit presencialment, i he estat a Edimburg i a Glasgow, i tinc previst visitar Gal·les. En d’altres, hi he conversat de forma virtual. La meva voluntat és apropar-me molt més a les comunitats, més enllà de Londres. Perquè també hi ha presència catalana a Birmingham, a Manchester i a Oxford. Per això, vull que la ‘Catalonia House‘ arribi a tots els territoris del Regne Unit i Irlanda.

Què ha de ser la ‘Catalonia House’?
Que sigui l’espai comú dels catalans residents al Regne Unit i Irlanda. Vull impulsar un espai de diàleg, d’intercanvi d’idees que uneixi ponts, i unes jornades de portes obertes d’àmbits diversos. Per això cal una estratègia d’acció exterior molt cohesionada, i amb el suport de les eines que la Generalitat té al Regne Unit: ACCIÓ, l’ICEC, l’Institut Ramon Llull i Turisme.

“El Brexit ha posat més dificultats en els intercanvis acadèmics entre Catalunya i el Regne Unit”

Com pot capitalitzar la delegació tota l’acció exterior que es genera al Regne Unit i Irlanda?
La delegació ha de ser l’altaveu per a la resta de departaments de la Generalitat que no tinguin presència física en el territori. La delegació també és la punta de llança per a altres institucions i entitats que fan acció exterior que cal atendre-les. A hores d’ara estem recopilant les dades en tots els àmbits d’actuació per definir millor l’estratègia. El que volem com a delegació és ajudar i promoure els interessos de Catalunya, que són molt rics i variats.

Un dels sectors econòmicament més rendibles és el turisme. El turista britànic és indispensable a Catalunya.
Abans de la pandèmia més de 2 milions de turistes britànics van visitar Catalunya, cosa que representa un 10,4% del total d’arribades a Catalunya, només per darrere de França. Els pronòstics ens diuen que al pic de la temporada d’estiu es comptabilitzaran 1.696 vols pel 2023 (56 vols diaris aproximadament).

Hi ha altres àmbits a tenir en compte al Regne Unit amb segell català. Des de les exportacions fins al pes acadèmic.
Actualment, 396 filials catalanes de 236 empreses matriu són presents al Regne Unit, i a la inversa, 959 filials britàniques de 748 empreses matriu són presents a Catalunya. A més, 2.116 empreses catalanes hi exporten regularment. Pel que fa a l’àmbit acadèmic, hi ha 17 universitats que imparteixen català al Regne Unit i dues a Irlanda.

El Brexit ha empitjorat les relacions entre països?
Sí, està generant dificultats en molts àmbits. Sense anar més lluny, ens trobem amb estudiants catalans que a l’hora de renovar el visat els demanen fer un pagament de 2.000 lliures. El Brexit ha posat més dificultats en els intercanvis acadèmics entre Catalunya i el Regne Unit. I això fa que molts estudiants optin per Irlanda.