Foto: Gabriel Boichat és el delegat del Govern català a Suïssa [Generalitat]
Vostè va néixer a Suïssa. Quins lligams té amb Catalunya?
Els meus avis van emigrar als anys seixanta a Suïssa procedents de Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià) buscant una nova vida en plena dictadura franquista. Fins als catorze anys vaig viure a Suïssa, però després vam traslladar-nos novament a Vinaròs. Abans de viure-hi, tots els estius els passava a Vinaròs i a casa, amb la mare, sempre hem parlat en català. En la meva etapa d’universitari vaig instal·lar-me a Barcelona per llicenciar-me en periodisme. Tot i que més endavant vaig viure una etapa a Mèxic, Catalunya és el país que em va acollir definitivament. Els lligams amb Suïssa es mantenen perquè encara hi viu la meva família.
Com a professional de la comunicació s’especialitza com a consultor independent posant l’accent en la incidència política en organitzacions que treballen en el desenvolupament i salut global.
Com a periodista als mitjans de comunicació vaig exercir-ne als inicis, com a freelance. Però de seguida vaig encaminar la meva feina fins a especialitzar-me en la incidència política. Tot té a veure en la comunicació però l’únic que canvia és l’audiència a qui et dirigeixes. Normalment és una audiència que treballa cos a cos amb la política. La prioritat en la incidència política implica elaborar el missatge i adaptar-lo a les necessitats que es plantegin. Unes eines que he aplicat sempre i que formen part d’una estratègia de comunicació.
Què l’empeny a exercir com a responsable d’una delegació del Govern català a l’exterior?
Tota la vida professional he treballat de costat amb les institucions. I ho he fet perquè crec en el deure i la capacitat que tenen les institucions de transformar la realitat a través de les polítiques públiques. A partir d’aquest convenciment personal, vaig decidir que volia posar tota la meva energia en aquesta nova oportunitat des de Suïssa amb la intenció d’aplicar aquestes polítiques per canviar la realitat o fer-la millor per a les persones. Més que una oportunitat, és un privilegi al servei de Catalunya, representant el meu país d’adopció en el meu país d’origen.
Té un avantatge i acaba sent un valor afegit a l’hora d’exercir el seu càrrec com a delegat: coneix bé la realitat del país que representa el Govern.
Sí, així és. Sé com pensen i com actuen. Cada país, la seva gent actua d’una manera diferent. Fins al punt que ara sent suís i havent tornat a viure a Suïssa m’hi sento identificat pels anys que vaig viure-hi quan era més petit. Si això li sumes la meva etapa a Catalunya, ara em permet explicar la realitat catalana d’una manera molt més entenedora a Suïssa. Vull deixar clar que la delegació no només soc jo, sinó que compto amb un equip molt petit, però els professionals que hi ha s’hi deixen la pell.
La seu de la delegació és a Ginebra i no a Berna. És fruit d’una decisió estratègica?
La tasca de la delegació té dues direccions molt definides i, per això, la tria de Ginebra no és cap casualitat. D’una banda, l’acció dirigida a les organitzacions governamentals del país, com fan la resta de delegats del Govern a l’exterior. I de l’altra, una acció més específica que assumeix la delegació a Suïssa tenint en compte que a Ginebra s’ubica la seu de Nacions Unides. És aquí on hi ha un entorn d’organitzacions que decideixen en la presa de decisions relacionades amb els drets humans, la pau i la salut. I, al cap i a la fi, la tasca que té la delegació de Suïssa hi està completament lligada.
Des de l’àmbit econòmic i empresarial, des de la delegació on posen l’acció en l’eix Catalunya-Suïssa?
Suïssa és un soci comercial rellevant per Catalunya i hi ha una realitat econòmica intensa entre els dos països tot i ser petits d’extensió. El 70% d’exportacions de Catalunya a Suïssa passa pel sector farmacèutic. Un dels àmbits que té molt recorregut és la recerca en un espai consolidat que s’anomena Health Valley, de Ginebra a Berna, format per un conglomerat públic i privat on hi ha moltes possibilitats de creixement per al sector de Catalunya, que és pionera. En aquest sentit hi ha una acció bilateral existent entre Catalunya i Suïssa i la prioritat de la delegació serà enfortir-la tant en els àmbits de recerca, de salut com de cooperació i desenvolupament.
“Seguirem explicant-nos al món perquè ara, enmig d’una pandèmia global, ho fa més necessari que mai, tot i que Catalunya sempre ha exercit aquest paper”
Fa quinze dies, es va fer pública una sentència del Tribunal Constitucional que anul·la part del Pla d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. Com viu els intents de fer desaparèixer l’acció exterior de Catalunya?
Vull subratllar que un conflicte polític no hauria d’estar en mans d’un poder judicial. En política, els conflictes es resolen fent política. A partir d’aquí, el departament d’Acció Exterior està exercint les seves competències que té com a Govern. I el conseller Solé ho ha deixat molt clar aquests dies. Seguirem explicant-nos al món perquè ara, enmig d’una pandèmia global, ho fa més necessari que mai, tot i que Catalunya sempre ha exercit aquest paper. I des d’una ciutat com Ginebra encara es visualitza millor.
Què ha canviat amb la Covid-19?
La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest que es tracta d’un virus que afecta el món sencer. I per tant, si aquesta és la nova realitat, ara més que mai hem d’apostar per la construcció d’un món basat en la solidaritat i la cooperació i des d’una estratègia de multilateralitat. I Catalunya hi té molt a aportar des de l’àmbit de la salut, la ciència i la recerca i, al mateix temps, prendre’n nota. I repeteixo: tot això només es fa des de la solidaritat i la cooperació entre països.
Fa tres anys del referèndum de l’1-O. A Suïssa ha quallat la percepció que a Catalunya hi ha una majoria que és a favor de la independència?
Sí, va ser palpable només a Suïssa si no arreu del món. Segurament, fins aleshores, era una qüestió en la qual a l’exterior només es podia conèixer si hi havia un lligam directe amb familiars catalans. Des de l’1-O la percepció ha canviat. Des de la delegació tenim la funció d’explicar el conflicte polític que viu Catalunya, però, sobretot, seguir exportant tot allò que acaba sent els actius de referència del nostre país: des de l’economia i la cultura. És aquí on podem generar grans complicitats.
Quina seria la radiografia actual de la comunitat catalana a Suïssa?
Actualment a Suïssa hi viuen poc més de 16.000 catalans. Majoritàriament hi ha dos moments determinants que expliquen la immigració catalana a Suïssa. Una més llunyana, coincidint amb la dictadura franquista com van fer els meus avis, i l’altra, més recent, provocada per la crisi econòmica. La comunitat catalana s’agrupa en tres casals a Lausana, Zuric i Basilea, a més de Casa Nostra, que és l’associació més antiga. Fan una tasca excepcional, sobretot d’acolliment per aquells que arriben a Suïssa per primera vegada.
