Gerard Figueras és el secretari d’Acció Exterior i de la Unió Europea [Foto: Acció Exterior]
Gerard Figueras Alba (Vilanova i la Geltrú, 1982) és el secretari d’Acció Exterior i de la Unió Europea, que depèn del departament d’Acció Exterior i Govern Obert des de fa sis mesos. Sempre havia estat vincular en el món de l’esport, com a director del Consell Català de l’Esport i durant cinc anys com a secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física al Departament de la Presidència. Ara és la mà dreta de la consellera Victòria Alsina, a qui ha acompanyat en els darrers viatges institucionals que Alsina ha fet a l’estranger. Figueras és una peça rellevant en el nou engranatge del departament d’Acció Exterior i en aquesta conversa a Exterior.cat passa balanç del primer mig any al capdavant d’aquesta nova responsabilitat dins l’administració i la política del país.
L’actualitat mana. Divendres, un mitjà mexicà va treure a la llum el boicot que va patir la consellera Alsina per part de la diplomàcia espanyola en el darrer viatge a Mèxic. Va ser així?
Sí, i no ens ve de nou. El què ha explicat la premsa mexicana només és una petita part del què ha passat i del que passa habitualment. Però, hi convivim i hi conviurem. Des de la recuperació de l’autogovern als anys vuitanta fins al 2017 es donava per fet i normalitzat que el país tenia veu pròpia a l’estranger. Avui som conscients que a l’Estat espanyol no els agrada l’acció exterior catalana, però és una competència que és nostra, i que seguim tenint la voluntat d’exercir-la. Per tant, ells mateixos.
La consellera Alsina ha reactivat l’acció exterior catalana viatjant en cinc països -França, el Regne Unit, Bèlgica, els Estats Units i Mèxic- en un sol mes.
La missió que s’ha fixat el departament en aquesta legislatura és explicar la realitat de Catalunya sense filtres. Hem de tornar a fer política exterior i normalitzar l’exercici de l’acció exterior tenint en compte les conseqüències que van generar els fets de la tardor de 2017.
On està posant l’accent el departament en aquestes visites internacionals?
Hi ha dos eixos de treball en els viatges de la consellera: d’una banda, l’exercici de la pròpia política exterior des d’un àmbit sectorial, és a dir, desenvolupar-ho a través dels règims competencials que té el govern de Catalunya al món; i de l’altra, explicar la realitat social i política que viu el país. Així posem l’accent en la necessitat pel respecte de la democràcia i els drets polítics que hauria de tenir un país de l’Europa del segle XXI.
“Del nou redisseny del mapa de delegacions, l’estratègia passa per prioritzar Europa i tenir presència a l’Àsia”
Quin és el relat polític que s’explica al món des del departament?
Avui Catalunya conviu en el marc del diàleg entre els governs català i espanyol per trobar una solució del conflicte polític, però en paral·lel continua la repressió en forma d’exili i de centenars de processos judicials oberts i que impedeixen que el país es desenvolupi en la seva normalitat, competències fins i tot com a comunitat autònoma.
Quin és el feedback que han trobat en les reunions institucionals i de treball a l’estranger?
El trobem en governs, institucions, parlamentaris i en think tanks. A vegades, des de l’estranger es té una imatge d’una possible situació del conflicte ja resolta, com s’ha volgut explicar amb l’aplicació dels indults i amb una taula de diàleg entre els governs espanyol i català. Quan entrem al detall i podem explicar, per exemple, el patiment que viuen companys i companyes nostres amb el procés obert del Tribunal de Cuentas o els centenars de processos judicials oberts pel procés -en la qual també m’hi incloc-, és on trobem interès i, sobretot, empatia i receptivitat.
Gerard Figueras va visitar la presidenta del Comitè Olímpic de Mèxic, María José Alcalá [Foto: Acció Exterior]
Forma part d’aquesta normalització de l’acció exterior catalana. Participar en aquest cicle de l’administració Biden té un valor afegit tenint en compte que avui hi ha dèficits democràtics en un país de la Unió Europea i no s’estan podent exercir els drets polítics d’una part de la ciutadania d’un estat de la Unió Europea. Com diu la consellera, una bona manera de resoldre el conflicte polític és posar l’accent en allò que els catalans sabem fer bé: la qualitat democràtica.
Acaben d’aterrar dels Estats Units i Mèxic i han participat en diversos homenatges a la figura de Pau Casals (a Washington i Ciutat de Mèxic) i als exiliats catalans a Mèxic. Què simbolitza?
Ens ajuden a connectar amb la situació actual que viu el país i ens ajuden a explicar la reivindicació nacional, és a dir, que la realitat catalana no és una cosa de fa uns anys sinó que ve de molt i molt lluny. D’una banda, l’homenatge a Pau Casals ens ajuda a connectar amb un discurs universal com és el de la pau, que és un element distintiu del tarannà del nostre país. I de l’altra, l’homenatge als exiliats catalans que simbolitzen una anomalia com és l’exili. Pels qui som de la generació dels vuitanta, l’exili el visualitzàvem com una cosa molt llunyana i avui l’estan patint els nostres companys. Era de justícia homenatjar-los.
“En els viatges de la consellera posem l’accent en la necessitat pel respecte de la democràcia i els drets polítics que hauria de tenir un país de l’Europa del segle XXI”
Una de les noves iniciatives impulsades pel departament ha estat el festival ‘Catalan Sounds’, que pretén internacionalitzar la música catalana i apropar-la al públic de la Catalunya exterior. Quina valoració en fan de la primera edició, tindrà continuïtat?
La valoració d’aquesta primera edició és molt positiva. Ha estat molt feta a mida de l’època de pandèmia i, per tant, en un moment en el qual promoure la cultura catalana al món, aquest format en línia ens ho ha permès fer i ens ha donat bons resultats. Hi haurà continuïtat, i la intenció és que el festival evolucioni cap a un format més presencial. Si l’evolució de la pandèmia ens ho permet, en l’edició de l’any vinent farem tot el possible perquè els grups participants actuïn de forma presencial en diferents ciutats, això sí, mantenint-ne el format en línia. Estem convençuts que com més presencialitat, més hi guanyarem en qualitat.
En aquesta legislatura, el departament d’Acció Exterior s’ha reestructurat de dalt a baix. Com s’està executant el full de ruta des de la teva posició com a secretari de la Catalunya exterior?
La consellera és la directora d’orquestra! [riu] Ella és qui marca les prioritats del departament i la meva funció és implementar-les. Hem format un bon equip -amb cinc directors generals- que abraça tot allò que se’n deriva de les delegacions, les comunitats catalanes a l’exterior i la cooperació al desenvolupament. En aquests primers sis mesos s’ha dotat d’estructura el departament, s’han ordenat les prioritats i ja s’han començat a posar-les en pràctica.
Figueras conversant amb catalans exiliats a Mèxic, en l’homenatge que va fer-los el govern [Foto: Acció Exterior]
És doble. D’una banda, des de casa s’ha de prendre consciència que formem part del món i hem definit el millor possible allò que volem explicar de Catalunya al món. Aquesta és una prioritat que no només ha de passar per tots els diferents departaments del govern sinó que cal una implicació de la resta d’administracions locals. I aquí la consellera hi aporta com a marca de la casa que tot passi per una col·laboració públicoprivada.
I de l’altra?
Tot el que té a veure amb Catalunya de portes enfora. Les delegacions juguen un paper rellevant, i sense que pugui donar-ne detalls del nou redisseny del mapa de delegacions, puc dir que l’estratègia passa per prioritzar Europa i per tenir presència a l’Àsia. Per això, cal teixir aliances amb altres administracions com en la societat civil per explicar Catalunya al món i, sobretot, per buscar noves oportunitats. I al mateix temps, la voluntat de donar serveis al gairebé mig milió de catalans residents a l’estranger perquè des del govern hem de ser útils, també, per a la nostra diàspora.
“El què ha explicat la premsa mexicana [del boicot de la diplomàcia espanyola a la consellera] només és una petita part del què ha passat i del que passa habitualment”
I pel que fa a la cooperació al desenvolupament?
És una prioritat per aquest govern, com ho demostra l’increment en aquest àmbit dins el pressupost del departament per a l’exercici 2022. Amb els nous recursos que disposem, l’acció exterior catalana també farà un pas endavant a través de la cooperació al desenvolupament, no només a països del tercer món sinó també amb relació a agències de les Nacions Unides.
Aquesta setmana es constitueix el Consell de la Catalunya exterior. Quin paper haurà de tenir dins l’engranatge del departament?
Forma part d’aquesta nova estratègia que ens permetrà tenir una bona simbiosi entre allò que passi a Barcelona i a l’exterior i simbolitza una nova manera de fer acció exterior. El consell aglutinarà diverses veus que han de servir per conceptualitzar allò que haurem d’explicar fora. Fent un símil esportiu, ha de ser un equip equilibrat on cadascú tingui el seu rol i que sigui capaç de jugar tots els partits possibles. El departament hi ha evocat molts esforços i aquest consell és una prova més de l’aposta per a la Catalunya exterior.
L’última, més personal. Va iniciar-se en el municipalisme, continuant pels esports i, ara, des d’una mirada de projecció internacional del país. Què el sedueix d’aquest nou repte?
[Somriu] El meu bagatge en aquests darrers anys vinculat en el món esportiu es va centrar en l’olimpisme i en la diplomàcia esportiva. Més enllà de guiar la política esportiva del país en l’àmbit intern, també vam dedicar bona part dels esforços en projectar Catalunya al món com a país esportiu. És el cas del projecte olímpic d’hivern i participant en diferents fòrums internacionals. D’aquesta nova etapa a Acció Exterior estic convençut que serà molt atractiva en l’àmbit professional i tan de bo que quan sigui el moment de fer-ne balanç hagi pogut aportar humilment el meu gran de sorra en la projecció de Catalunya al món.
