Foto: Germà Capdevila és el director de RAB Ràdio [Pau Cortina/ACN]
Vivint a Buenos Aires, el 1992, va treballar en la primera agència de notícies a l’Argentina que obrir el seu portal a Internet. Sempre ha estat un precursor.
En aquella època, l’agència s’havia de connectar punt a punt des del teu ordinador i estirar els teus continguts. Abans les agències només eren accesibles per als grans mitjans. La revolució d’Internet va democratitzar l’accés dels mitjans petits a les agències de notícies. Allò va ser el punt de partida que ho va canviar tot.
Més tard va obrir la delegació de Vilaweb a Buenos Aires. Quins continguts oferia?
Si abans vostè deia que jo era un precursor, Vicent Partal ho va ser a Catalunya amb la posada en marxa de Vilaweb, fa 25 anys. De les notícies que feia per a l’agència on treballava a Buenos Aires, les traduïa al català i eren els continguts que oferia per a Vilaweb. Pel 25è aniversari del cop d’estat de 1976 a l’Argentina vaig publicar un seguit de casos de catalans desapareguts i va tenir molt impacte a Catalunya. Ho recordo amb molta estima.
Perquè deixa Buenos Aires per Barcelona?
Vicent Partal és el responsable de la meva decisió de volar cap a Catalunya fa poc més de vint anys per incorporar-me a El PuntAvui. Una etapa que va allargar-se fins al 2012 que vaig iniciar el projecte al capdavant de la revista Esguard.
Amb l’Esguard, és editor de la primera revista per a iPad en català, que va aparèixer fa vuit anys.
Sí, Esguard és un experiment magnífic perquè l’anem reinventant sobre la marxa. El 2012 vam intuir que l’iPad seria una plataforma per distribuir continguts i encara ho és. La prova és que hem pogut consolidar uns quants milers de lectors que tenen l’iPad com una eina de distracció i de gaudi dels continguts que oferim des d’Esguard. Tenint en compte que la fórmula funciona, vam impulsar Ttap, la revista digital en eusquera per al País Basc i Navarra.
És el president de l’APPEC Editors de Revistes i Digitals, l’associació que aplega les editorials de revistes d’informació general i especialitzada i mitjans digitals en llengua catalana. Com els està afectant la pandèmia?
El sector ha rebut una garrotada inesperada que ens ha deixat a tots estabornits. I això que, històricament, sempre hem tirat endavant davant de les circumstàncies adverses. Ara bé, vivim un moment excepcional en el qual el sector es troba que no pot pagar la factura dels lloguers, la llum o la impressió de les revistes. Ho ha provocat, principalment, l’aturada en sec del mercat publicitari.
Fa uns mesos van elaborar un pla de suport extraordinari dirigit al Govern català. Què demanen?
Es tracta d’un ajut nominatiu per a cada publicació que li permeti resistir aquest 2020. És un pla extraordinari d’un milió d’euros en total, un cop de mà puntual per superar aquest mal tràngol. He d’afegir que la gestió de la publicitat institucional ha anat bé, també s’ha de subratllar. Ara bé, hem picat totes les portes possibles del Govern i puc dir que som l’únic sector de la cultura que no ha rebut cap ajut. Només volem el mateix tracte que han rebut altres sectors de la cultura.
D’aquí el seu crit d’auxili, fa uns dies, durant la gala de la 20a Nit de les Revistes i la Premsa en Català.
Així és. No només perquè no hem rebut cap resposta d’aquest pla de suport extraordinari, sinó perquè de l’ajut genèric anual que rebem com a publicacions en català ni tan sols hi ha una resolució feta. En un any tan excepcional com aquest, no només hauria d’estar resolt l’ajut genèric anual, sinó que hauria d’estar pagat. Per tant, el que volem és una resposta urgent del Govern per saber de quin mal hem de morir.
Quines conseqüències pot tenir si el Govern català no posa fil a l’agulla?
Que el 2021 el 70% de les publicacions de l’APPEC hagin d’abaixar la persiana. I d’aquest escenari només tenim un precedent en la història: quan va vèncer el franquisme, gairebé tot l’univers editorial català va desaparèixer d’un dia per l’altre. No va ser fins als anys 80 que el sector va renéixer, i van haver de passar 30 anys per recuperar la seva musculatura. Si torna a passar, no tinc clar que ens en sortim en els propers 20 o 30 anys, tenint en compte que l’entorn digital és doblement complex per a les llengües minoritàries.
Una de les seves darreres apostes ha estat la posada en marxa, aquest 2020, de RAB Ràdio.
Sorgeix des de la necessitat d’establir vincles entre les comunitats catalanes a Amèrica i que serveixi de pont entre Catalunya interior i exterior. Hi ha milers de catalans arreu del món que no se’ls fa cas des dels mitjans de comunicació de Catalunya. I RAB Ràdio s’ha convertit en una eina de connexió de la comunitat. Fins al punt que són les mateixes comunitats les que generen els seus propis continguts i que hi participen activament.
Com preveu la consolidació de RAB Ràdio?
El repte és consolidar aquest projecte que, personalment, em fa molta il·lusió. I ho estem fent amb l’aportació de persones des de diferents punts de l’Amèrica Llatina i no fet des de Barcelona. Per això, actualment a Mèxic, disposem d’un equip de persones que estan elaborant un seguit de continguts molt potents: des d’una radionovel·la fins a donar veu a persones aturades a la frontera per la Covid-19. A Guayaquil, el Casal Català disposava d’un canal en línia que hem establert vincles i s’han sumat al nostre projecte o a Colòmbia, on estem preparant un programa amb un professor de català.
Perquè la Catalunya exterior passa totalment desapercebuda pels mitjans del país?
Em resulta inexplicable tenint en compte el pes rellevant que ha tingut l’exili català que en moments cabdals de la història ha estat determinant per mantenir vives la llengua, la cultura i una idea d’un republicanisme polític. Tot això ha perviscut en moments foscos de Catalunya a l’exterior. Aquesta indiferència em dol. Des dels mitjans caldria una mica de cura cap a la diàspora catalana, per això té tan valor el paper que juguem tant Exterior.cat com RAB Ràdio.
