Font: CatalansUK

Jordi Giudici i Font (Vic, 1981) ha deixat la presidència del Casal Català a Londres-CatalansUK a mans de Carmina Munté. Llicenciat en Física i en Enginyeria de Materials, viu a Londres des del 2012 on treballa per a l’empresa danesa Orsted, líder del mercat d’energia renovable, en projectes relacionats amb la construcció de parcs eòlics marins. El 2015 va vincular-se a CatalansUK com a vocal i durant quatre anys n’ha estat president. Giudici atén Exterior.cat ara que ha fet un pas al costat d’un dels casals catalans de referència al món.

Quins són els motius per als quals deixa la presidència de CatalansUK?

Després de quatre anys és el moment perquè altra gent, amb noves idees i motivacions, liderin el casal. Sempre he tingut molt clar que el meu lideratge era temporal. Crec que la renovació de lideratges al capdavant d’entitats que representen grups o comunitats és important per assegurar-ne el dinamisme.

Quin balanç fa del seu mandat al capdavant de l’associació?

En l’àmbit personal puc assegurar que estic molt satisfet dels anys dedicats al voluntariat. M’emporto un record molt positiu. Pel que fa al casal, crec francament que totes les juntes (direcció, vocals i col·laboradors), durant tots els anys que he estat al capdavant de CatalansUK, han realitzat una gran tasca a l’hora de professionalitzar l’entitat. Tenim un casal sanejat econòmicament, modern, que respon a les necessitats d’una comunitat diversa i que ofereix un programa d’activitats i esdeveniments extensíssim.

Què ha canviat des de la seva arribada fins ara?

CatalansUK ha posat l’accent de les seves activitats en quatre àrees principals: la tradicional, l’educativa, la ludicocultural i la professional. Hem ampliat la quantitat i la diversitat d’actes organitzats, hem creat una xarxa de professionals catalans al Regne Unit, i ara, estem molt més presents a les xarxes socials. Diria que som dels únics Casals que tenim un perfil a Instagram i un dels més seguits del món a Twitter. Tot això, ens ha fet molt més visibles a la comunitat i segurament ha estat una de les raons per a les quals el número de socis ha augmentat significativament en els darrers anys.

Catalunya ha viscut un dels moments més convulsos políticament de la seva història recent. Quin ha estat el posicionament des de CatalansUK?

Durant els anys del “procés” sobiranista, CatalansUK ha sigut sempre conscient de la realitat nacional del país. Per això ens hem posicionat obertament a favor dels drets individuals i col·lectius de Catalunya, organitzant concentracions per demanar l’alliberament i retorn dels presos i exiliats, i signant el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Darrerament la presència política o no als casals catalans està sent una qüestió de debat intern en la majoria de punts d’arreu del món. Fins i tot, la FIEC ho posarà a debat en l’assemblea prevista a finals de desembre.

Des del meu punt de vista un casal no ha de tenir por a implicar-se més enllà del folklore sempre hi quan no faci política partidista. En aquest sentit, Catalans UK és un casal compromès amb el país, conscient de la realitat nacional que estem vivint. Una realitat que passa avui en dia per la defensa dels drets individuals dels nostres ciutadans, de lliure expressió i manifestació, i dels drets polítics de Catalunya. Uns drets polítics que es poden resumir en la defensa de les nostres institucions legítimes i democràtiques, i en la defensa de Catalunya a defensar lliure i democràticament el seu futur.

Quina és la recepta?

Trobant l’equilibri just. I aquest és un repte, no només per CatalansUK, també per a la resta de casals catalans a l’exterior.

Dins la maleta, què s’emporta d’aquests anys a Catalans-UK?

En general, m’emporto la satisfacció personal d’haver ajudat la comunitat catalana al Regne Unit a sentir-se una mica més unida i més a prop de la seva terra.

El moment més bonic?

Tot i les dures imatges que ens arribaven de Catalunya, diria que l’acte de seguiment que vam organitzar l’1 d’octubre de 2017 per viure en directe els resultats de la votació del referèndum d’independència i veure la resposta entusiasmada de la gent que va compartir aquells moments amb nosaltres.

N’hi ha hagut algun de difícil?

Sí, el manifest que vaig llegir l’endemà dels atemptats terroristes del 17-A en l’acte que vam organitzar a Westminster per comunicar la nostra solidaritat amb les víctimes i les seves famílies, i fer pública la nostra condemna als atacs ocorreguts a Catalunya aquell dia.

Fa poques setmanes va rebre un premi per a la seva dedicació a la llengua, la cultura i al país des de l’exterior.

Quan un es posa a fer voluntariat no crec que pugui esperar pràcticament res més a canvi que la recompensa personal que et pugui donar el fet d’ajudar a la gent. Almenys jo no esperava res més. Així que rebre el 31è Premi Batista i Roca per la promoció de la llengua i la cultura catalana a l’exterior, atorgat per l’IPECC, en reconeixement a la feina feta durant tots aquests anys, em va fer molta il·lusió perquè no m’ho esperava.