Helena Cánovas resideix a Alemanya i ha guanyat el Carmen Mateu Young Artist European Award [Foto: Anna Tena]
Recordes el moment que et van confirmar que havies guanyat el premi?
Sí, serà impossible oblidar-ho. Era a casa, i va ser molt divertit, perquè la institució va enviar un correu electrònic explicant-nos que estiguéssim disponibles perquè és quan anunciarien el nom del guanyador. Aquell correu em va generar una certa sorpresa.
No et vas imaginar que tenies més números de guanyar-lo?
No, ni molt menys! Si una cosa tenia clara és que el premi no seria per a mi. Quan em van trucar estava enmig d’un Zoom amb un noi que vol estudiar composició i em va demanar si jo li puc donar classes. El més inquietant de tot va ser que en aquell moment estava pendent del revisor del gas just… justament quan vaig saber que m’havien atorgat el premi [Riu].
Què t’ha dit la família de Tona?
Tot el poble en va ple, estan molt feliços! Als pares no els vaig dir que m’havia presentat al premi, i s’han quedat molt parats. Inicialment es van quedar en shock, com jo. M’animen a seguir-ho fent bé.
Després de 48 hores, ja et sents guanyadora?
Estic assimilant-ho i una mica sorpresa, per tot plegat, perquè el meu nom apareix per tot arreu i perquè també he d’atendre els mitjans, que no hi estic acostumada. Aquest premi suposa moltes coses per a mi, més enllà del valor econòmic. La més important es l’oportunitat de fer l’òpera, és el que em fa més il·lusió. La meva passió és composar.
“El premi em dona l’oportunitat de fer l’òpera, és el que em fa més il·lusió. La meva passió és composar”
Tens un encàrrec majúscul: composar una nova peça que s’estrenarà en el marc del festival de Peralada.
Sí, ho és. Rebre un encàrrec sempre és molt maco, però rebre’n un de tan gros i tenir carta blanca per fer- el que vulguis és molt especial, això és el més important.
Aquest és el teu primer gran reconeixement de cara a l’opinió pública. Aquesta passió per la música d’on et ve?
A casa, sempre ha sonat molta música, i també música clàssica. D’una manera natural m’hi vaig familiaritzar escoltant-la. Quan era petita vaig començar a la coral de l’escola, i vaig dir que volia aprendre a tocar el piano, tenia uns 7 anys, i m’hi van acompanyar. A partir d’aquí jo tenia més ganes d’aprendre, i va venir la flauta. Però em va passar una cosa estranya: m’interessava molt la teoria, anar a solfeig, cosa que no li passava a cap dels meus companys. Poc a poc va anar creixent, fent el grau mitjà, fer els exàmens, entrar al conservatori… i de cop va agafar la mateixa càrrega lectiva que els altres estudis. I d’una manera molt natural per a mi, vaig decidir que em volia dedicar a la música.
I et va tocar marxar de casa, ben jove. Vaig decidir estudiar el grau de música a Saragossa!
Sí, em va cridar molt el conservatori d’Aragó, perquè era un conservatori on la composició s’encarava des d’una creativitat molt gran, en lloc d’una vessant més acadèmica. Quan vaig dir a casa que volia ser compositora, li vaig dir al meu professor de piano i crec que ningú ho va entendre. Va ser un cop per a tothom… i més, fer-ho a Saragossa. Així que vaig iniciar els meus estudis de Grau en Música-Composició al Conservatori Superior de Música d’Aragó. Va ser una convicció personal molt forta que va sortir molt bé.
I de Saragossa a Colònia.
Si volia seguir estudiant i fer carrera, l’única opció era fer-ho a l’estranger. Jo veia que molt companys de cursos superiors marxaven, i a mi em cridava l’atenció. Saragossa me l’estimo molt i la trobo a faltar, però tenia assumit que havia de marxar i créixer suposava anar a l’estranger. En la tria de Colònia, va ser pel professor de composició qui me la va recomanar. Amb la ciutat hi vaig tenir una connexió especial des del primer dia, però faltava saber si acabaria accedint al conservatori. Em va agradar molt la ciutat i finalment, vaig ser imprudent i vaig dir que em volia quedar a Colònia. Quan em van dir que entrava, no m’ho vaig pensar gaire, de quedar-m’hi.
Foto: Anna Tenas
I ja han passat quatre anys que fa que vius a Alemanya.
Sí, els primers dos anys em vaig centrar molt a fer el primer màster, de composició de música instrumental. Era molt activa, vaig trobar molts amics de Catalunya i d’Espanya que volien tocar la meva música. Vaig fer moltes peces en l’àmbit acadèmic. De cop, quan acabava el primer màster, el 2019, em van arribar els primers correus electrònics amb encàrrecs, i acabava el màster tenint dos o tres encàrrecs més. En aquell moment, tenia clar que no era el moment de marxar, i a més vaig seguir estudiant el meu segon màster, de composició de música electrònica. Els meus horitzons s’estan expandint molt.
“Especialitzar-me en la música clàssica contemporània és una conseqüència de la meva trajectòria educativa que no pas d’una decisió conscient”
Per què decideixes especialitzar-te en música clàssica?
Objectivament, estic en el món de la música clàssica contemporània i d’alguna manera perquè vaig créixer amb aquests referents musicals i hi he arribat d’una manera molt natural. També crec que és una conseqüència de la meva trajectòria educativa que no pas d’una decisió conscient. Vaig tenir contacte amb la música a partir de la clàssica i aquest contacte es va anar obrint cap a moltes altres.
Quan fas el canvi cap a la música electrònica?
Quan feia el grau superior a Saragossa, tenia una assignatura que es deia a la música electroacústica, i havia provat coses, però no m’era fàcil, no era una forma de treball gaire fàcil per a mi. M’encantava i vaig descobrir-la, però no la trobava accessible. Quan vaig acabar el grau superior vaig passar un any més allà decidint què més feia o estudiava, i en aquell any pràcticament només vaig fer música electrònica, el 2017. Ara, la meva música tira cap a òpera, performance i música teatral, però també em sento molt còmoda afegint-hi tocs d’electrònica, m’agrada molt provar.
El teu futur passa per Colònia?
És una pregunta que em faig pràcticament gairebé cada dia. No ho sé, i crec que està be no saber-ho. Per com soc, em mouré segons on hi tingui la feina. Colònia té moltes coses en el sentit professional, i també en té de dolentes, com el temps o l’idioma o que no ets a casa. Però soc conscient que el que més em mou és poder treballar, i em quedaré on hi hagi feina. No tinc clar si serà per a un any més o si en seran cinc, però soc feliç quan puc treballar.
Hi ha més oportunitats a l’estranger que a Catalunya?
Per la meva curta experiència, rotundament sí. El que trobo és que hi ha moltíssimes possibilitats, molts grups i festivals, i d’alguna manera a Alemanya no hi ha por a treballar amb la gent jove, i no importa gaire d’on vinguis. És molt accessible inventar-te un projecte i demanar finançament per a fer-ho. A mi em va semblar molt xocant i meravellós que institucions m’escriguessin per treballar amb ells. Tens al cap que com portes poc temps vivint-hi i ets jove no poguessis, però ells veuen el potencial, i crec que aquesta barrera aquí no es té tant en compte.
