Hocine Haciane, exnedador olímpic i empresari: “Andorra té un respecte molt maco pel col·lectiu LGTBI+”

En un país petit com Andorra, la visibilitat no és només una qüestió de drets, sinó també de coratge. Hocine Haciane, exnedador olímpic i figura emblemàtica de l’esport andorrà, ha decidit fer-se visible no només com a esportista de renom, sinó també com a activista per al col·lectiu LGTBI+. Després d’una carrera esportiva internacional brillant, ha iniciat una nova etapa marcada per l’activisme i la creació de nous espais per a la diversitat: entre ells, el primer bar LGTBI+ del Principat, ‘Entre Nous’. Haciane ens obre les portes a la seva experiència vital i reflexiona sobre els reptes i avenços del col·lectiu al país dels Pirineus. Un testimoni valuós d’algú que ha après a nedar contracorrent —a dins i fora de la piscina.

Comencem pel principi. El moment clau en què va decidir viure la sexualitat de forma oberta a Andorra.
No sento que hagi tingut un moment clau en què vaig decidir viure com qui soc actualment. Tot va ser d’una manera més progressiva, i amb el temps he aconseguit anar-ho parlant d’una forma més alliberada.

Ha patit episodis de discriminació i violència verbal o física per la seva orientació sexual al país?
Realment, en el meu bar, ‘Entre Nous’, sí que he patit comentaris semblants a “maricón” o “quin fàstic”. La situació en aquell precís moment és molt desagradable. Sents una ràbia cap a la teva persona sense entendre ben bé el perquè.

Part important de tot aquest procés és la família. Hi va haver incomprensió o suport des del primer moment?
Amb la família, al principi, va ser un tema bastant delicat. Per sort, avui en dia tot està acceptat, amb molt d’amor i respecte entre tots nosaltres.

“La visibilitat és mostrar al món que a Andorra hi ha lloc per al col·lectiu LGTBI+”

Creu que la seva visibilitat ha influït positivament en altres persones LGTBI+ andorranes que encara no poden viure-ho obertament?
Crec que sí, i així ho espero. Per a mi tampoc va ser una situació fàcil, i si puc ajudar els joves del país a normalitzar encara més tot el que poden estar sentint, estaré encantat. Tant de bo hagués tingut jo de més jove un personatge públic LGTBI+ que m’hagués donat no només seguretat a mi, sinó que hagués inspirat tot Andorra.

Què significa per a vostè la paraula “visibilitat” en un país com Andorra?
Per a mi, la visibilitat és mostrar al món que en el nostre país hi ha lloc per al col·lectiu. Amb la total acceptació per part de la societat andorrana, la qual ho viu amb molta novetat i estima. Això també em fa molt feliç, sincerament.

Hi ha alguna història concreta que l’hagi emocionat en el bar ‘Entre Nous’ que reflecteixi per què era tan necessari un espai com aquest?
[Pensatiu] Una història en concret no te la sabria dir, però sí que sento que des de l’obertura del bar, des del meu punt de vista, he ajudat moltes persones del Principat a veure el col·lectiu LGTBI+ com un espai de safe zone i de diversió i respecte.

Hi ha alguns perfils del país que inclús el cataloguen com una figura pública nacional dins del col·lectiu.
Moltes gràcies per l’afalac, però no sento que sigui una figura nacional. O això crec, vaja [riu]. Però si és el cas, em sento molt agraït. Sempre que sigui per ajudar més persones a trobar-se i a superar-se, ho faré de bon grat.

Hi ha aliances entre activistes o entitats LGTBI+ dels Pirineus, com França, Catalunya o Espanya, que hagin ajudat a impulsar el projecte?
Sí! He pogut comptar amb el suport de ‘Treu la Llengua’, una associació LGTBI+ catalanoparlant que ha fet dues quedades a ‘Entre Nous’ per promoure la llengua catalana. També he pogut gaudir de la presència del grup de pàdel de les Panteres Grogues, de Barcelona. La veritat és que em fa molt feliç viure aquestes connexions entre Andorra i tot Catalunya, així com que els nostres veïns tinguin espai per al col·lectiu a Andorra. És molt top [riu].

Entrant en terreny legislatiu, no sé fins a quin punt les lleis andorranes reflecteixen realment la diversitat i les necessitats del col·lectiu.
Considero que en alguns tràmits es podria agilitar la llei, però, sincerament, sento que Andorra té un respecte molt maco pel nostre col·lectiu. Estic molt orgullós de veure com, amb el pas dels anys, el meu país ha pogut acceptar i avançar en aquesta qüestió amb molt de respecte.

“Em fa molt feliç viure les connexions entre Andorra i tot Catalunya”

Com valora la feina de les institucions andorranes en matèria de drets LGTBI+?
Hi ha un suport molt pròxim per part d’Igualtat. Ho dic de debò, si sentís que no fos el cas ho diria sense problema. També entenc que és la meva experiència personal i que cadascú té la seva pròpia, la qual pot ser totalment diferent de la meva.

Hem parlat de les aliances entre activistes i entitats, però què hi diu el Govern?
He tingut algun acostament amb el Ministeri de Cultura, sobretot en el moment que vaig estar promovent diverses activitats relacionades amb la difusió de la parla catalana al país.

Veu possible l’impuls d’un centre LGTBI+ públic o d’un Pride andorrà en un futur proper?
I tant que sí! Jo soc molt positiu amb el creixement econòmic que pot aportar el col·lectiu, en tots els sentits [riu].

El turisme LGTBI+ pot ser, sens dubte, una oportunitat de desenvolupament per al país.
Ho crec i és un aspecte pel qual estic apostant. De fet, estic organitzant un cap de setmana a Andorra amb diferents activitats relacionades amb aquesta temàtica. Encara no està del tot tancat, però serà un ‘finde’ molt xulo i penso que agradarà molt a la gent que forma part del col·lectiu i que vulgui conèixer Andorra d’una manera divertida, única i amb un ambient exclusiu.

“Soc molt positiu amb el creixement econòmic que pot aportar el col·lectiu a Andorra”

No podem acabar aquesta entrevista sense parlar sobre la seva vessant esportiva. Va viure l’etapa com a nedador olímpic amb llibertat o va haver d’amagar part de vostè mateix dins el món esportiu?
Em sento molt orgullós del fet que, des de jove, quan tenia uns 20 anys, parlava de la meva homosexualitat amb els meus companys amb una normalitat que cada vegada era més gran. Va ser l’any 2007, quan arribo al Club Esportiu Mediterrani, que començo a viure la meva sexualitat de manera plena. Per sort, els companys de natació de l’equip m’hi van ajudar molt. Tinc un record únic i molt maco dels cinc anys que vaig passar en aquest club.

Com creu que es podria fer més segur i acollidor l’esport andorrà per als joves LGTBI+?
Això ha de començar des de l’educació dels pares, i ha de continuar amb els col·legis i els clubs esportius. Crec que és un exercici que un no pot fer per si mateix, sinó que ha de ser un conjunt de ganes de construir una societat amb valors i principis. Això sí, sempre des de l’acceptació i el respecte, que tot sigui de manera recíproca.

Asami Miotani: “És molt positiu que els catalans se sentin atrets pel Japó per viure-hi”