El barceloní Ignasi Centelles és el delegat del Govern català davant la Unió Europea [Foto: Govern]
Ignasi Centelles (Barcelona, 1980) és el delegat del Govern català davant la Unió Europea des de fa quatre mesos rellevant Gorka Knörr. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i té un màster en Polítiques Públiques i Socials per la mateixa universitat i la John Hopkins University, fa setze anys que viu a Brussel·les i treballa a les institucions europees. Va treballar a la Direcció General de Política de Veïnatge i Negociacions d’Ampliació de la Comissió Europea entre el 2007 i el 2010, on va fer tasques de col·laboració amb els Balcans Orientals. És comissionat a Brussel·les del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, i membre de l’associació europeista Horitzó Europa i de la European Association of Communication Directors (EACD). Abans d’acceptar el repte de liderar l’acció exterior catalana davant la Unió Europea, va exercir com a coordinador de Coppieters Foundation. A Exterior.cat, Centelles aborda els reptes de la delegació en aquest 2023.
Després d’una trajectòria lligada a la Unió Europea, accepta el repte de liderar la delegació catalana. Què t’atrau de la proposta feta per la consellera Serret?
Inicialment, em va sorprendre, però no m’ho vaig pensar dues vegades a sumar-m’hi. És una gran oportunitat de representar el país des de Brussel·les, un repte majúscul. I, des del punt de vista més personal, a la consellera Serret sempre l’he admirada. Que m’ho hagués proposat ella, era un valor afegit. No podia refusar-la.
Amb Serret es van conèixer a Brussel·les?
Sí, des que va arribar a Bèlgica. Havíem compartit algun projecte plegats, havíem coincidit en alguna conferència i en alguna trobada de la comunitat catalana a Brussel·les. Més o menys, tots els catalans i catalanes qui vivim o treballem a Bèlgica acabem compartint les activitats del casal. A Brussel·les ens coneixem tots.
Va tenir l’oportunitat de fer el traspàs amb l’exdelegat Gorka Knörr?
Sí, vam despatxar dues vegades a Brussel·les. També ho vaig fer amb Erika Casajoana, qui va ser l’anterior delegada adjunta. Amb Casajoana ens coneixíem de fa molts anys.
Quin serà el vincle a partir d’ara entre la delegació i Waterloo?
De moment estem intentant fer trobades bilaterals amb els eurodiputats, i un cop hàgim iniciat el diàleg amb tots ells, anirem definint aquest vincle.
Fa setze anys que vostè viu a Brussel·les. La decisió de viure fora de Catalunya li ve de jove?
Sí, especialment pel meu interès per la Unió Europea. Per això vaig estudiar Ciències Polítiques. Les meves primeres pràctiques van ser a la representació de la Unió Europea, i a partir d’aquí, ha vingut la resta. Viure a l’estranger és molt reconfortant, una descoberta constant.
“Volem ser útils pels ciutadans i per a l’acció exterior, aportar solucions en l’àmbit europeu”
Abans d’acceptar el càrrec de delegat del Govern treballava com a coordinador de Coppieters Foundation.
És un ‘think tank’ sobre afers europeus, de recerca de polítiques públiques, de promoció de la diversitat i de les llengües, de transició verda i feminisme. És un ens reconegut i finançat pel Parlament Europeu.
Què pot aportar com a delegat en l’acció exterior al Benelux?
Més enllà de la meva aportació personal, que és un petit granet de sorra, el més rellevant és l’equip de persones que formem la delegació a Brussel·les. La prioritat és tirar endavant els reptes que ens hem fixat, amb la complicitat del departament i de la comunitat catalana.
Foto: Govern
Què ha d’aportar la delegació en aquesta nova etapa de l’acció exterior?
Volem ser útils pels ciutadans i per l’acció exterior, aportar solucions en l’àmbit europeu. Volem sumar en els debats europeus des de les experiències d’èxit, en temàtiques com la transició verda, el feminisme, l’aprofundiment democràtic i la transformació digital.
Quin paper juga Brussel·les en el panorama europeu?
En l’àmbit institucional, és una ciutat molt rellevant en la presa de decisions. Així hi ha una àmplia activitat de debat polític, institucional, d’idees i projectes. No només en les mateixes institucions, sinó també el que les envolta. Un ecosistema que el formen lobbies, grups de pressió, ‘think tank’ o oficines bilaterals. En aquest debat es fomenta la negociació. Aquest és l’esperit de Brussel·les.
Catalunya té presència institucional a Brussel·les des de fa 40 anys.
Avui, som i continuem sent un soci creïble, fiable, rigorós i amb una forta vocació europeista. El nostre compromís és a continuar construint aliances i a treballar de costat amb antics i nous aliats per fer avançar la democràcia, els drets humans i la pau a la Unió Europea.
“Tenim objectius ambiciosos en matèria de transició ecològica, drets digitals i diversitat cultural i lingüística”
Arran de l’1-O, les relacions institucionals entre Catalunya i Europa van quedar tocades per les pressions del govern espanyol. Com són avui?
En els darrers anys hi ha hagut molta pressió cap a les institucions europees de qualsevol aspecte vinculat amb Catalunya. Darrerament, hi ha fets que conviden a pensar que Catalunya està recuperant la relació bilateral amb la Comissió Europea. Ho exemplifica les trobades del president Aragonès amb dos alts càrrecs de la Comissió Europea, l’octubre passat. Des que soc delegat, he detectat que les relacions són fluides.
Quins són els reptes en aquesta nova etapa?
Tenim objectius ambiciosos en matèria de transició ecològica, drets digitals i diversitat cultural i lingüística.
Una de les peticions més reivindicades és que el català sigui una llengua oficial a la Unió Europea. Som més a prop o es mostra escèptic?
Fa molts anys que reivindiquem l’oficialitat del català a Europa. Des del govern i des de la delegació continuarem empenyent, així que totes les passes que es puguin fer cap aquesta direcció són positives. Espero que l’oficialitat de la llengua sigui més a prop que lluny.
Quin lligam tindrà la delegació amb la comunitat catalana del Benelux?
Durant tots aquests anys a Brussel·les formo part d’aquesta comunitat, amb la qual tinc grans amistats. Des de la delegació continuarem fent partícip la comunitat en l’àmbit institucional. Hem de continuar establint un seguit de sinergies per enfortir l’acció exterior catalana.
Ignasi Centelles serà nomenat nou delegat del Govern a Brussel·les
