Irene Coghene, des d’un balcó a l’Alguer vella [Foto: cedida]
Irene Coghene (l’Alguer, 1982) és activista cultural i durant una dècada ha estat la delegada de Plataforma per la Llengua a l’Alguer. És llicenciada en Dret per la Universitat de Sàsser (Sardenya), va perfeccionar la llengua en un curs al lectorat de català a la mateixa universitat i després va ampliar-ho amb un Erasmus a Barcelona. Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla (2014), va ser la primera presidenta de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer (2018-2021). A Exterior.cat, Coghene explica la realitat sociolingüística de l’Alguer i el seu recorregut al capdavant de Plataforma per la Llengua.
Quan apareix per primer cop el teu lligam amb l’alguerès?
És una història curiosa perquè a casa amb els meus pares sempre he parlat l’italià. Amb els avis, també, excepte amb l’àvia paterna, l’Angelina, l’única qui parlava l’alguerès. Quan ella va morir jo tenia 15 anys i vaig decidir que volia parlar la seva llengua. Així que vaig inscriure’m a un curs d’alguerès. En aquella època, a l’Alguer hi havia molt més interès per la llengua i per tot allò que passava, en general, és a dir, la política local despertava més interès que avui.
Com era l’Alguer vella?
El centre històric de l’Alguer d’avui no té res a veure amb el de fa quaranta anys. Avui és un centre molt marcat pel turisme, mentre que fa uns anys hi vivia gent gran, de tota la vida. Tothom tenia molt més interès de les activitats que es feien a l’Alguer. A casa sempre hem sigut sensibles amb el territori, jo també vaig estar vinculada a l’escoltisme, potser per això des de jove vaig tenir interès, especialment per la llengua i les tradicions.
Com passa en moltes ciutats de Catalunya, avui l’alguerès es parla menys al carrer?
Sí, abans era una llengua més habitual entre la gent del carrer. Majoritàriament qui parla l’alguerès és gent gran. Hi ha gent jove que el parla, però en comptagotes. Però l’alguerès és una llengua de confiança, per això no es parla tant al carrer. Si tu entres en una botiga del centre i no coneixes la persona es dirigirà en italià. En canvi, si ens coneixem, si hi ha confiança, parlarem en alguerès.
“Els activistes per la llengua a l’Alguer som cinquanta mal comptats”
És el mateix retrat que a la Catalunya del Nord, que s’integra en un altre país. Hi veus diferències respecte de l’Alguer?
Sí, a la Catalunya del Nord tenen Arrels i la Bressola. Ja ens agradaria a l’Alguer tenir projectes educatius com aquests. L’ensenyament a l’escola a l’Alguer és tot en italià, abans i ara. Els docents, que tenen tot el meu respecte per les dificultats a l’hora de fer activitats en alguerès. Els nens i nenes que volen aprendre i perfeccionar l’alguerès ho han de fer a través dels cursos gratuïts que ofereixen les diferents entitats que promouen la llengua.
Com es podria normalitzar l’ensenyament de l’alguerès a l’escola?
No hi ha dirigents escolàstics que promocionin l’aprenentatge de la llengua. No són els mestres els qui han de promocionar-la, sinó dels dirigents de les escoles. Els mestres ho intenten, però no tenen poder.
Hi ha interès per part de les famílies?
Sí, sempre hi ha interès. Prova d’això és que en una enquesta d’usos, el 92% dels algueresos vol l’ensenyament de la llengua. Des de Plataforma per la Llengua havíem fet una campanya perquè les famílies sol·licitessin que els seus fills aprenguessin l’alguerès.
Hi ha consciència ciutadana a l’Alguer del lligam lingüístic i cultural amb Catalunya?
El concepte de domini lingüístic és poc conegut. Hi ha gent que parla l’alguerès, però que no coneix absolutament res, que no sap la relació entre Catalunya i l’Alguer. I això que hi ha diverses associacions que es dediquen a cos i ànima a mantenir aquests lligams entre pobles i que es conegui la història. Ara bé, els activistes per la llengua a l’Alguer som cinquanta mal comptats. Així i tot, encara hi ha una força intrínseca en el territori que vol continuar lluitant per la supervivència de la llengua.
Foto: cedida
Falten més sinergies entre Catalunya i l’Alguer per reforçar aquest lligam?
Sí, per descomptat. Tant la delegació catalana a Itàlia com l’Ajuntament de l’Alguer sempre tenen bones intencions, però a l’hora d’actuar ja és una altra història. Falta voluntat política per fer més visible la llengua a l’Alguer. I no és responsabilitat directa de la delegació del Govern català qui ha d’actuar, sinó que han de ser les nostres institucions. I en aquest cas, l’Ajuntament de l’Alguer, qui no fa prou.
“Des de Plataforma per la Llengua hem contribuït en la supervivència de l’alguerès, la cultura i les tradicions”
L’Ajuntament de l’Alguer va impulsar la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer, en la qual vostè va presidir-la.
És un bon exemple per veure que no ha tingut resultat, tot i que ens va coincidir amb la Covid-19. Vam sol·licitar a l’ajuntament que documents administratius en les dues llengües: l’italià i l’alguerès. Tinc entès que s’està fent alguna gestió perquè això canviï. I també seria molt recomanable que els nostres polítics incorporin l’alguerès durant les sessions plenàries.
Fa deu anys vas decidir passar a l’acció i liderar el projecte de Plataforma per la Llengua a l’Alguer. Com va sorgir?
Tenia lligams amb Catalunya, vaig conèixer fins i tot Martí Gasull, i m’havien proposat en diverses ocasions que impulsés la proposta de Plataforma per la Llengua a l’Alguer. Així que al final em van convèncer, i amb un grup d’amics vam posar-ho en marxa. Inicialment, va generar un cert escepticisme. “De què servirà una associació més?”, ens deia la gent.
Per què ho deien?
A l’Alguer sempre hi havia hagut un seguit d’associacions que tot i fer un treball encomiable i imprescindible, l’estil ha estat més a l’antiga. Basaven tota la seva acció en presentacions de llibres, conferències i publicacions, que és fantàstic. De totes aquestes accions hi havia una franja d’edat que en quedava al marge: la mainada. I aquí és on Plataforma va posar-hi fil a l’agulla.
De quina manera?
Una de les primeres activitats va ser la recuperació de la Festa de les Estrenes que se celebra el dia dels Tres Reis, que s’estava perdent. Així, hem desenvolupat projectes centrats en la llengua, activitats lligades al territori i en les tradicions, el “CantAlguer, concurs per joves cantautors de l’Alguer” o la producció del llibre-disc ‘Mans Manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons’. Així és com hem contribuït en la supervivència de la llengua, la cultura i les tradicions.
Per què decideixes fer un pas al costat?
És una tasca voluntària, i després de deu anys és el moment de deixar el pas a altres activistes de l’Alguer perquè liderin una nova etapa. És una bona ocasió de renovar cares, de noves maneres de fer. Perquè quan algú es perpetua en el càrrec sembla que l’entitat sigui seva, i no és el cas.
Quin ha de ser el camí de Plataforma per la Llengua a l’Alguer en els pròxims anys?
Promoure actes que donin prestigi, i continuar donant valor a la llengua, que la parlen més de 10 milions de persones arreu. I que és una llengua que pot obrir portes en un món globalitzat.
