Ivan Besora: “Elvas serà un dels aplecs internacionals que recordarem sempre”

Ivan Besora (La Riba, Alt Camp, 1978) és el president de l’Adifolk, l’Associació Cultural per la Difusió del Folklore, l’entitat que organitza l’Aplec internacional de la cultura catalana que a finals d’agost tindrà lloc a Elvas (Portugal). Fill de Montblanc d’adopció, sempre ha estat vinculat al món de la cultura popular, des de fa 25 anys formant part de l’àmbit geganter, com a component dels Amics dels Gegants de Montblanc i també havent estat president de l’Agrupació de Colles de Geganteres de Catalunya (2004-2008). A Exterior.cat, Besora analitza el paper que juga l’aplec com a eina d’internacionalització de la cultura catalana.

 

D’aquí un mes clavat començarà l’Aplec internacional de la cultural catalana a Elvas. Quines són les expectatives que s’han generat, què li diu el nas?
Elvas té tots els ingredients per ser un dels millors aplecs. Per la implicació de la ciutat que ho està demostrant des del primer moment i per la seva condició de ser un punt turístic de la regió de l’Alentejo, que aplegarà molts visitants, cosa que contagiarà les colles participants. Elvas s’ho creu, hi ha posat tots els mitjans, amb una campanya de comunicació brutal i, per això, estic convençut que serà un dels que recordarem sempre, tindrà un gran ressò.

El d’Elvas serà el 34è aplec de la història. Recorda en quina ciutat va viure el seu primer aplec?
El meu primer Aplec va ser fa vint anys, el 2002 a Lisboa, com a acompanyant d’una colla participant, i l’any següent, a Manchester, hi vaig participar com a integrant dels Amics dels Gegants de Montblanc. Des d’aleshores no me n’he perdut cap, tots són diferents i tenen un sentit especial.

Quins són els aplecs més especials que recorda?
Un dels millors aplecs que recordo és a Cracòvia, i és una opinió compartida amb molta altra gent. Si t’hagués de dir els tres primers serien Cracòvia (2010), Timisoara (2014) i L’Alguer (2021). El de Cracòvia, per la implicació de la ciutat; el de Timisoara, per ser molt multitudinari; i l’Alguer, pel rècord de colles participants i pel context polític que es va viure aquells dies amb la visita del president Puigdemont.

La detenció i alliberament de Puigdemont va marcar l’aplec de l’Alguer, el setembre passat. Com ho va viure?
No només el va marcar sinó que va ser la millor campanya de difusió de l’aplec que haurem tingut mai. Aquells dies tothom parlava de l’aplec.

Mitjans espanyols que van explicar que la presència de Puigdemont a l’aplec s’havia decidit dies abans, i que arribaria mig d’amagat.
Sí, però no és cert. Sis mesos abans teníem la confirmació de l’assistència de Puigdemont a l’aplec, no era un fet improvisat. Cada any convidem les autoritats catalanes i als expresidents del govern. Quan Puigdemont aterra a l’Alguer, el seu equip ja hi era molt abans. I és el seu equip qui ens informa de la seva detenció.

“En els darrers anys hem patit atacs de la diplomàcia espanyola”

Enmig de tanta confusió que va generar la detenció de Puigdemont, la celebració de l’aplec va perillar en algun moment?
No, en cap cas. Sí que va ser un trasbals per a tothom. Però teníem clar que malgrat tot havíem de celebrar l’aplec amb més fermesa que mai per donar a conèixer la cultura catalana al món. En el moment que van comunicar-nos que Puigdemont seria alliberat, ens vam treure un pes de sobre i l’aplec es va desenvolupar amb molt entusiasme.

Arran del procés, la diplomàcia espanyola va coaccionar l’acció catalana a l’exterior. Ho ha patit l’Adifolk amb l’aplec?
Al llarg dels cinquanta anys d’Adifolk sempre s’ha defensat que l’aplec no és un acte polític sinó una mostra de la cultura catalana al món. En els darrers anys, hem patit atacs de la diplomàcia espanyola, que han pressionat les administracions per impedir la celebració l’aplec. Especialment a Ostrava i Washington, però la reacció de les autoritats locals va ser molt ferma i l’aplec es va celebrar amb tota normalitat.

A qui recau l’elecció d’una ciutat com a seu de l’aplec?
L’elecció recau a Adifolk. Així i tot, des de fa uns anys vam establir una col·laboració amb el departament d’Acció Exterior del Govern amb el qual tenim a disposició les diferents delegacions catalanes a l’exterior. Això ha fet que en els darrers anys hem treballat colze a colze amb aquestes delegacions i la seva implicació està sent decisiva a l’hora d’establir el primer lligam amb la ciutat que acollirà l’aplec.

Quina ha estat la implicació de la delegació del Govern a Portugal en l’elecció definitiva d’Elvas?
Total. Hi havia tres ciutats candidates, però la delegació de Portugal va moure fils molt ràpid i ben aviat vam rebre una resposta de la regió de l’Alentejo, que estaven molt interessats perquè Elvas fos la ciutat escollida per aquest 2022. La tasca del delegat Rui Reis ha estat determinant.

Podria desvetllar-nos les dues ciutats descartades i que competien amb Elvas?
[Somriu] No ho faré perquè a vegades aquestes ciutats tenen continuïtat l’any següent. Perquè en alguns casos la candidatura no queda tancada, hi seguim treballant. I es dona el cas que potser alguna d’aquestes dues ciutats sigui la que acollirà l’aplec de 2023. Ho desvetllarem a finals d’any.

“Les colles participants són l’essència de l’aplec”

No pot donar cap pista?
Pel 2023 hem estat treballant molt fermament amb dos països, un dels quals és la ciutat que acollirà l’edició de l’any vinent i, l’altra, podria ser la de 2024. Però hi ha un altre país interessat pel 2024 que hi hem iniciat converses. Per tant, podem dir que el 2023 està tancat i estem treballant per concretar les propostes de 2024 i 2025.

Washington (Estats Units) va acollir una de les edicions de l’Aplec més llunyanes. Fer-ho a Amèrica Llatina o a l’Àsia seria una opció viable?
Hi ha un condicionant: l’econòmic. Com més lluny, més car és el viatge. La nostra prioritat és posar les millors condicions per les colles participants, que acaben sent l’essència de l’aplec. En el cas de Washington hi va haver un centenar d’actuants, quan a Elvas n’hi haurà 700! Per tant, som partidaris de mantenir l’aplec a Europa i obrir la possibilitat d’oferir una mostra puntual de la cultura catalana en altres continents. No ho descartem, perquè hi ha països interessants més enllà d’Europa.

Quin és el valor que té l’aplec?
És la gran mostra de la cultura catalana a l’exterior. Es va iniciar amb una gran ballada de sardanes a Amsterdam -en la primera edició- i que amb el pas dels anys, Adifolk va considerar que havia d’anar creixent i és així com l’acaba transformant en el que és avui. D’aquell primer aplec internacional de la sardana ha acabat sent en una mostra internacional de la cultura popular. A més, hi sumem la gastronomia.

El model de l’aplec ha tocat sostre?
No, en tot cas cada any es va reinventant. Té un format obert que s’adapta a cada país que l’acull. La prioritat és que l’aplec contribueixi a arrelar la cultura catalana en aquella ciutat més enllà dels tres dies de durada. I per això també programem actuacions de grups populars de la ciutat d’acollida. Si s’impliquen aconseguim que descobreixin la nostra cultura.