Joan de Sola és el director de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull [Foto: IRL]
Joan de Sola (Barcelona, 1975) és el director de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull després de rellevar Izaskun Arretxe, que va convertir-se en la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Traductor i editor independent des de 2002, es va especialitzar en la traducció de literatura, crítica i assajos sobre art modern i contemporani. També ha estat professor a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha rebut diverses distincions, entre les quals el Premi Ángel Crespo (2018) per la seva versió de la Correspondència entre Proust i Rivière. El 2018 i 2019 va rebre un Übersetzungsprämie de la Cancelleria Federal Austríaca per les seves traduccions de Rilke i Marianne Fritz. Abans d’incorporar-se al Llull, estava treballant en el seu doctorat sobre els conceptes de la crítica i la traducció en Goethe i Schiller. A Exterior.cat, Joan de Sola traça les prioritats que té el Llull en la seva àrea.
Després de viure mitja vida a l’estranger, què el va engrescar a formar part del Llull?
Després de molts anys treballant com a traductor i editor a l’estranger, tenia ganes de fer més coses, de plantejar-me nous reptes professionals i va coincidir que alguns amics van assabentar-se de la convocatòria i em van empènyer a presentar-m’hi. Era conscient que al país hi ha gent molt bona, sabia d’algun conegut que també hi concorria, però a casa em deien que el fet d’haver fet feina a l’estranger i conèixer altres tradicions i mercats podia ser un valor afegit. Quan vaig superar la primera fase de la convocatòria no m’ho creia; i, després, quan em van nomenar, vaig ser el primer sorprès.
Ha hagut de tornar a viure a Catalunya?
Sí. Ara visc amb un peu a Barcelona i l’altre a Bordeus, que s’ha convertit en la meva residència el cap de setmana quan no tinc cap compromís aquí.
Com es troba l’Àrea de Literatura i Pensament de l’IRL quan aterra?
Una àrea molt ben endreçada, un equip fantàstic, competent i molt cohesionat, i un repte molt important en marxa: l’Spotlight, el projecte que servirà per promocionar la literatura i la cultura catalanes durant la Fira del Llibre de Londres que se celebrarà el pròxim mes d’abril.
Què destacaria del paper que va tenir Izaskun Arretxe al Llull?
La Izaskun té molta empenta i és molt resolutiva, cosa que ha permès situar les lletres catalanes i el nostre sector editorial en el mapa del món. Durant la seva etapa de sis anys, es va viure un dels moments d’internacionalització més rellevants de la literatura catalana, amb la presència com a Convidada d’Honor a la Fira del Llibre Bolonya el 2017, o a Buenos Aires el 2019, quan Barcelona va ser la convidada i hi vam anar amb l’Ajuntament. Però també va aconseguir una cosa molt rellevant: que el Llull no només fos visible fora sinó també a dins. I això va generar confiança i complicitat amb els actors culturals del país, tant editors com autors.
“Sense traductors la literatura catalana és muda a l’exterior”
En l’aposta d’internacionalització de la cultura i la literatura catalana, quina és l’aposta que té prevista el Llull aquest 2022?
Es basa en tres grans eixos: incrementar la presència d’autors catalans en residències a l’exterior, formar nous traductors i consolidar la traducció dels autors del nostre patrimoni literari, que són, paradoxalment, els que més costa d’internacionalitzar. No sempre disposem d’edicions més o menys recents, manejables i a l’abast.
Com es pretén incrementar la presència d’autors catalans en residències a l’exterior?
Més enllà de la promoció del llibre com a eix vehicular del discurs narratiu o assagístic, cal pensar en els autors, que sovint són la baula més feble de tota la cadena de valor del llibre. És a dir, no es tracta només que la literatura es tradueixi a altres llengües, sinó que els autors puguin sortir a l’estranger i esdevenir per ells mateixos actors de la conversa pública global. Han de poder dialogar d’igual a igual amb els seus homòlegs internacionals. Per posar un exemple: si quan el CCCB convida Richard Ford el seu interlocutor és en Borja Bagunyà, hem de fer que, quan convidin Borja Bagunyà o qualsevol altre autor a fer una xerrada a Londres o a Nova York, el seu interlocutor sigui una figura rellevant de l’ecosistema literari anglosaxó.
I què pensen fer?
Aquest aspecte va lligat a una línia d’ajuts a la mobilitat que era vigent des de feia molts anys i que ja abans de la pandèmia no acabava de funcionar. Durant aquest any, conjuntament amb l’àrea de Creació, ens hem fixat l’objectiu de replantejar-nos-la. Estem fent una prospecció de residències a l’exterior per mirar de trobar la fórmula jurídica adient per vincular un ajut perquè els creadors s’hi puguin acollir. Internament i provisional en diem “beques”, però ja veurem quina forma adoptaran finalment. Actualment, l’IRL té un acord amb Art Omi, de Nova York, on cada any un escriptor català fa una residència d’entre tres i quatre setmanes de durada. D’allà n’han sortit traduccions, invitacions i nous projectes. La finalitat, doncs, és incrementar aquesta mena d’ajuts ampliant-ne l’oferta. Ens cal que sigui fàcil, transparent i que alhora s’adapti als requisits que imposa l’administració.
Un dels actors en aquest circuit literari rellevant és la figura del traductor. Vostè ho focalitza en la formació.
És que ells són la nostra veu al món, sense traductors la literatura catalana és muda a l’exterior. Per això cal fer una aposta decidida en la formació de traductors. Tot i que hi ha un planter rellevant, cal una renovació. Cal formar nous traductors davant la creixent demanda de llibres en català que hi ha actualment arreu del món.
És prevista alguna acció aquest 2022 amb relació a la traducció?
De moment puc avançar que aquest 2022 posarem en marxa un seguit d’accions com un seminari de traducció de poesia del català a l’anglès, un curs específic de traductors en el sector editorial francès i un curs de formació editorial per a estudiants estrangers. I tot plegat amb la col·laboració de les institucions culturals de cada país, que és clau, i en coordinació de la nostra àrea amb la de Llengua i Universitats. Això a banda, tenim previst de reprendre, entre d’altres, el seminari de traducció al xinès, o de continuar el programa de traductors com a prescriptors en el sector editorial internacional, que ha anat molt bé. Un bon traductor és bo traduint i detectant talent, per això els ajudem a moure propostes concretes entre els editors.
“L’Spotlight serà una invasió subtil de la cultura catalana en l’aparador anglosaxó”
El tercer eix és la traducció del patrimoni literari català.
En el cas de la poesia del segle XX -que va ser una etapa esplendorosa- no hem aconseguit que es tradueixi una obra o un autor a més de tres o quatre llengües. I d’això en fa molts anys. Són edicions en molts casos exhaurides, en d’altres parcials. El que hem de fer és aprofitar tota la feina que fan els editors i els filòlegs d’aquí, amb noves edicions, per tornar a donar sortida a aquests autors amb traduccions noves. Hi estem treballant, i l’Any Ferrater pot ser un bon punt de partida. Amb la poesia contemporània, per sort, ja hi ha uns canals de difusió més establerts i un teixit entre els poetes mateixos que ajuda al fet que hi hagi traduccions: els festivals que es fan aquí i als quals convidem programadors estrangers, i els festivals estrangers que ens demanen ajuts per convidar poetes d’aquí.
Històricament quan es promociona un llibre es posa molt en valor l’autor i, en canvi, el traductor sempre es mostra invisible. Creu que és menystinguda la figura del traductor?
Hi ha diversos factors que ho expliquen. El primer és perquè era una feina tradicionalment feminitzada, és a dir, feta per dones, i ja sabem com la societat ha tractat les dones. Es considerava una feina secundària, accessòria i que només et permetia aconseguir un sobresou, tot i que des de l’últim terç del segle XX comença a canviar. El segon és que és com si la mateixa traducció fos un destorb innecessari, el traductor és algú que s’interposa entre el lector i l’autor, i també entre l’autor i l’editor. Així i tot, val a dir que en el món literari català ha estat sempre una figura molt respectada.
Per què?
Catalunya és dels pocs països del món que ha entès que traduir és una manera d’eixamplar i enriquir la pròpia tradició. Pensem en la Bernat Metge, en l’«A tot vent» d’Edicions Proa, en la MOLU d’Edicions 62, en el projecte de poesia d’El Mall, però també en la colla d’editorials i col·leccions que han sortit els darrers quinze anys i ens permeten llegir els clàssics de fora i d’altres èpoques com si fossin nostres.
Foto: IRL
Tot i la necessitat de formar-ne de nous, avui Catalunya té bons traductors?
Sí, hi ha una generació d’entre 35 i 55 anys que és extraordinària i que recull el testimoni d’altres professionals més grans i encara en actiu. Esther Tallada, Miquel Cabal, Maria Iniesta, Anna Casassas, Ferran Ràfols, Marta Marfany, Xavier Pàmies o Pau Vidal, entre molts d’altres, són traductors relativament joves que els lectors coneixen. Són part de la seva vida i formació lectora. I és bo recalcar-ho, sobretot si tenim en compte que el català viu en un conflicte intern permanent.
Per què hi viu?
Perquè és una llengua minoritzada que conviu –o que coexisteix, més aviat– amb una altra de més potent, amb més pes econòmic i una vintena d’Estats al darrere. I també perquè som un país d’entrenadors del Barça i de filòlegs de butxaca, on tothom sap qui ha de jugar diumenge i quines formes verbals són més genuïnes. Quan el lector es troba amb una traducció especialment reeixida i treballada, ho reconeix i ho valora. Actualment Catalunya és un dels països del món que té una millor salut en la traducció literària. El nivell que ha assolit la traducció a Catalunya és descomunal. Estem vivint una edat d’or i cal que l’aprofitem per encomanar aquesta febre als traductors del català a altres llengües, que és una de les nostres missions.
Per què es troba en aquest moment tan dolç?
Bàsicament, perquè la traducció ha evolucionat en positiu. Hi ha una consciència lingüística més important, un coneixement de les llengües i dels territoris per part dels traductors que els dota de millors eines i, el més rellevant, que és un ofici que s’ha professionalitzat. Hi ha associacions que vetllen pels seus drets, els editors comencen a veure la traducció en termes d’inversió i no de despesa, com és el cas del Llull. El 2021 es van traduir prop de 1.700 títols al català. La mitjana de llibres traduïts del català els darrers cinc anys voreja els 275 títols anuals. Està molt bé, però cal continuar creixent, fer el camí invers, incrementar aquesta presència i fer-ho en els millors segells.
Tenen dades més concretes? A quines llengües es tradueix més literatura catalana?
Una de cada tres traduccions són al castellà. Després venen l’italià i el francès, amb una mica més del 10% cadascun. I amb un 5%, si fa no fa, l’anglès, el polonès i el portuguès. Hi ha mercats més porosos i altres més reticents per qüestions d’hegemonia cultural, així i tot hem detectat que, sovint, una traducció a l’anglès obre la porta a més traduccions a altres llengües.
“El nivell que ha assolit la traducció a Catalunya és descomunal”
De les traduccions de títols en català en llengua estrangera, quins són els autors catalans amb més projecció?
Actualment, hi ha una febre Irene Solà, amb Canto, jo i la muntanya balla, que està tenint un ressò internacional inaudit i els drets de la qual s’han venut a 23 llengües. També Eva Baltasar i Marta Orriols s’estan fent sentir fora. Hi ha autors com Maria Barbal, Jaume Cabré o Sergi Pàmies que tenen un degoteig constant de traduccions, amb un públic ja fidel a altres països. També passa amb clàssics moderns com Pla, Rodoreda, Sales o, més recentment, Víctor Català. I després hi ha un seguit d’autors de literatura infantil i juvenil i il·lustradors que tenen molta demanda a escala internacional. És el cas d’Aina Bestard, Meritxell Martí, Xavier Salomó, Jaume Copons o Rocío Bonilla. Se’ls veu menys perquè la LIJ és un gènere amb poca repercussió pública, però són una part no gens menyspreable del nostre sector dins i fora del país.
El projecte amb el qual el Llull visualitzarà el talent català al món serà durant la Fira del Llibre de Londres. Què serà el projecte anomenat Spotlight?
És un programa molt rellevant que tindrà lloc dins i fora de la London Book Fair. Comptarem amb la presència de sis escriptors i un il·lustrador catalans, dels quals ja tenim els noms confirmats, però encara no puc desvetllar-los. El programa està elaborat de forma transversal amb les tres àrees del Llull i preveu seminaris, presentacions, sessions de poesia, espectacles de dansa, teatre o circ en diferents ciutats del Regne Unit des de mitjan març fins a finals de juny, amb un epicentre a Londres la primera setmana d’abril. L’Spotlight serà una invasió subtil de la cultura catalana en l’aparador mundial que és el món anglosaxó. I ho farem, com sempre, amb la complicitat de tot el sector i de l’Institut Català de les Empreses Culturals, amb qui compartim la gestió del programa professional. Ben aviat presentarem Spotlight en públic.
