Foto: Joan Gaya és el director d’exportacions d’Antaix que aquest any s’ha obert als Estats Units [cedida]
Les terres de l’Ebre han estat sempre una zona de referència per a la indústria del moble. En quin moment es troba?
Històricament la indústria del moble ha estat un sector vital per al sud de Catalunya. Ara bé, des de 2010 hi ha hagut una destrucció del teixit empresarial espectacular. La pandèmia està modificant els hàbits de compra i està influint determinadament en un canvi de tendència en positiu per al sector. I és fruit perquè els estalvis de les famílies que es destinaven a l’oci o a viatjar, ara ho fan pel sector de l’habitatge. Això ha provocat que hi hagi molta més demanda i més vendes.
Quin escenari es troba fa tres anys quan aterra a Antaix?
Antaix havia tingut uns anys de creixement constant com a empresa, però arran de la crisi econòmica de 2008 va haver de reduir el volum de negoci. El gener de 2018 Antaix estrena una nova directiva amb l’arrribada d’un nou gerent, un nou director comercial i un director d’exportacions. Des d’aleshores i fins avui, el creixement ha estat del 100%.
Perquè trien el mercat dels Estats Units?
La decisió d’apostar pel mercat nord-americà és per tres aspectes rellevants: econòmic, sòciocultural i l’experiència acumulada. Estats Units és un país que la població té un nivell adquisitiu alt tenint en compte que el nostre producte no és el més barat del mercat. Per això hem hagut de renunciar aquells països que tenen una renda per càpita més alta que el mercat espanyol.
El segon aspecte té a veure en l’escenari sociocultural.
El nostre producte està dissenyat al sud d’Europa i sempre s’ha de buscar un país que encaixi amb aquest concepte cultural tan nostre. És cert que hi ha països més rics -com els àrabs- però aquests no encaixen, precisament, perquè no hi ha la mateixa realitat sòciocultural que l’europea. Tot i que els Estats Units no és ben bé exacte, sí que hi té molts més vincles.
I el tercer, l’experiència acumulada, diu.
Antaix té una experiència de més de 15 anys exportant els seus productes als Estats Units. Va començar a fer-ho l’any 2005, però fins ara no s’hi havia establert físicament. Per això vam tenir clar d’establir a Miami on hem posat en marxa un establiment (magatzem) on comercialitza els productes en botigues especialitzades en mobiliari modern i contemporani. El primer enviament de mobiliari per a la llar als Estats Units va tenir lloc l’estiu passat. Actualment hi exportem un contenidor mensual.
Foto: Alguns dels productes de mobles per a la llar que ofereix l’empresa catalana [Antaix]
Les expectatives marcades a principis d’any era duplicar la facturació als Estats Units el 2021. Però aquest objectiu ja l’hem assolit en el mig any des que hem obert la seu a Miami. Un cop asolit i per mantenir la línia de creixement, de cara el 2021, la prioritat passa per duplicar les xifres d’aquest 2020.
A vostès no els ha afectat la pandèmia.
La pandèmia només afecta en la cadena logística. Per a Artaix no només no ha frenat el ritme del negoci internacional d’Antaix sinó que considerem que ara és un bon moment per potenciar-lo, ja que no hi ha restriccions al moviment de mercaderies i els nostres clients internacionals es troben actius. Després d’obrir una seu a Miami, el proper pas és fer-ho a Califòrnia. Tenim una previsió d’arribar a una facturació de 350.000 dòlars (uns 296.500 euros), l’any vinent.
Es platengen posar la mirada a Europa o Sud-amèrica?
Tenint en compte que som una pime, els recursos són limitats. Per això, els recursos en exportació són reduïts i hem de prioritzar. Per això la preferència ha estat els Estats Units, i després Europa, tot i que tenim una carta de clients a Alemanya, el Regne Unit, Portugal, Xile, Perú i Panamà. En aquests països no tenim cap seu com a Miami, però sí que hi exportem.
Vostè com a especialista del sector del moble, què va revolucionar el concepte impulsat per Ikea?
Ikea dona resposta a una demanda de la societat que ha canviat els hàbits de consum de la població, que hi ha més moviment d’un lloc a un altre sense una residència fixa, que compta amb un poder adquisitiu més baix i que destina una bona part dels seus ingressos a l’oci enlloc per davant de la comoditat de la llar. Això va provocar que els diners que s’inverteixen en mobles és molt menor. Aquest canvi sociocultural i socioeconòmic ha provocat una demanda amb un producte diferent, i Ikea el que ha sabut fer és adaptar-se a la demanda, amb un preu assequible i qui s’emporta una gran part del pastís.
