Joaquim Nadal dirigeix actualment l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural [Foto: ICRPC]
Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948) és Catedràtic Emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1987, i de la Universitat de Girona des de 1992. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, des de l’any 2013, dirigeix l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Ha publicat diversos llibres, entre els més recents, destaquen Girona,1939: porta de l’exili (L’Avenç, 2021) i Noms d’una vida (Pagès editors, 2021). És el comissari i moderador del cicle Diàlegs sobre la repressió franquista a Catalunya. Una aproximació compartida, que promou la delegació del Govern català a Madrid. Nadal exposa a Exterior.cat els reptes que té en aquest cicle i fa una mirada del franquisme amb relació a l’escenari polític actual a l’Estat espanyol.
Com sorgeix la possibilitat d’impulsar un cicle a Madrid que fa una mirada històrica de la repressió franquista a Catalunya?
És una proposta que em fa la delegació del Govern de la Generalitat a Madrid i, específicament, la delegada Ester Capella. L’encàrrec el vaig rebre el setembre de l’any passat després de participar en l’acte de la Diada Nacional de Catalunya a Madrid. La proposta va ser dissenyar un cicle amb continuïtat sobre la repressió franquista.
Com l’ha cuinat?
Vaig presentar una proposta amb un seguit de col·laboradors, unes temàtiques i, sobretot, un format concret. A més de les dates, el més rellevant era concretar quins historiadors formarien part dels diferents diàlegs. I aquests diàlegs són entre un historiador català i un altre de l’Estat espanyol, sigui gallec, basc o andalús.
Quin és l’objectiu del cicle?
Té com a finalitat una aproximació a la dimensió múltiple de la repressió durant la dictadura franquista com a sistema de control social i de liquidació de la dissidència i de l’oposició.
Quin és el perfil dels historiadors que participen en aquests diàlegs?
Representen diferents punts de vista, sensibilitats i àmbits de recerca en l’anàlisi i l’estudi de la repressió del franquisme. Una repressió que va prendre forma molt igual en molts llocs, però diferents en funció de la geografia de la mateixa evolució de la Guerra Civil Espanyola.
Posi un exemple.
No és el mateix la repressió a Galícia que a Barcelona. A Galícia, el cop d’estat va triomfar molt de pressa mentre que a Catalunya, que arriba quan les tropes franquistes ocupen Lleida l’abril de 1938, comencen a definir una política de liquidació del fet català i de les afinitats republicanes de la població.
Quines especificitats compartides van haver arreu de l’Estat espanyol?
A Catalunya, la repressió s’associa al fet lingüístic i cultural, en el qual Josep Benet va titllar-la de genocidi cultural. En canvi, la repressió que va patir la classe obrera camperola andalusa en els nuclis industrials té molts punts de contacte amb Catalunya més enllà de l’especificitat cultural i lingüística de la repressió a Catalunya.
“L’actual repressió de l’Estat espanyol no és comparable amb la del franquisme, en absolut”
La polarització política que viu avui l’Estat espanyol -el pols esquerra-dreta- té a veure amb el franquisme o és fruit de la mateixa inèrcia de la política espanyola?
40 anys de corrupció, de repressió i de manipulació generen un nivell de contaminació política d’un sector de la societat que és molt difícil d’erradicar. I és així pels interessos a defensar des de diferents sectors d’opinió de la societat espanyola en el seu conjunt.
L’ascens d’un partit d’extrema dreta com VOX simbolitza que Espanya no ha fet net amb el franquisme?
És indubtable que la societat espanyola va quedar molt impregnada del franquisme, i la dreta i l’extrema dreta espanyola han anat mantenint diferents formes d’expressar-se en la societat.
La transició democràtica va ser molt tova?
No és tant el problema que la transició no fos capaç de liquidar les reminiscències franquistes, com que en àmbits relativament nombrosos de la societat espanyola el pensament reaccionari de la dreta i l’extrema dreta està molt arrelat i intrínsecament vinculat a la pròpia de l’evolució de les ideologies reaccionàries i, en alguns aspectes, naturalment feixistes.
Vist amb perspectiva, l’actual repressió de l’Estat espanyol amb el procés català és comparable amb la del franquisme?
No, en absolut. Del que passa al llarg de la història de Catalunya durant la República i el franquisme, dels efectes de la Guerra Civil quan a judicis sumaríssims, execucions i l’exili, res és comparable amb l’escenari actual.
I quant a l’empobriment democràtic de l’Espanya actual?
Tot i que des del punt de vista del procés hi ha qui pot discutir la qualitat democràtica de l’Estat espanyol, en termes formals, vivim en una societat burgesa i occidental, en la qual les llibertats públiques estan reconegudes, tot i que a vegades estan conculcades, són vulnerades.
En un moment en el qual a Espanya i Catalunya s’ha tensat més que mai la corda, s’enyora una figura com la de Pasqual Maragall?
No només la de Maragall, sinó també la d’altres figures que hi ha hagut al llarg de la història de Catalunya. Tot i que ara no podríem preveure res de com actuaria Pasqual Maragall en l’escenari actual, en el seu temps la seva figura va representar una opció que pretenia superar un seguit de problemes històrics establint ponts entre Catalunya i Espanya.
Quin ha de ser el pòsit que ha de generar aquest cicle un cop finalitzi?
El meu desig és que aquest cicle ofereixi una visió tant de Catalunya endins com de Catalunya enfora de les diferents arestes, molt punxants, que la repressió va prendre en diferents àmbits en tota la geografia espanyola. La meva aspiració és que els historiadors espanyols que participin en aquest cicle tinguin una visió més aprofundida de la realitat específica de Catalunya pel que fa a la repressió.
