Jordi Montanyà és integrant de l’Associació Atenes Juristes pels Drets Civils [Foto: cedida]
Quan decideixen posar en marxa aquesta acció legal?
Sorgeix arran d’una comunicació feta per la periodista catalana Mireia Domènech després que la Junta Electoral Provincial de Barcelona li hagués comunicat que el seu vot des de l’exterior no havia estat escrutat. Aquesta junta va descartar 460 vots de l’exterior del passat 14-F. No pot ser que contínuament hàgim de demanar explicacions, sinó que el més normal és que ja haurien de venir donades. Exercir el vot és un dret fonamental.
Pels catalans a l’exterior és un malson.
Des del punt de vista procedimental, el vot exterior és un drama. Per això, des de la nostra mirada únicament jurídica, detectem la possibilitat de cercar responsabilitats durant el procés del vot exterior. I ho fem amb la complicitat de Mireia Domènech i Sergi Marzabal -responsable del web catalansalmon.cat i qui fins ara s’encarregava de capitalitzar totes les denúncies fetes des de l’exterior-, qui estan disposats a acompanyar-nos en aquesta defensa. Així s’activa el procediment.
Amb quina finalitat?
Des d’un punt de vista del dret administratiu volem establir quines responsabilitats hi ha en tots els organismes i agents que intervenen durant el procés del vot exterior. Des del consolat, l’oficina del Ministeri d’Afers Exteriors, la cadena de custòdia o aquell qui transporta els vots. Així, presentarem una acció legal per depurar responsabilitats en el procés del vot exterior.
Com elaboraran el contingut de l’expedient?
Es fonamentarà a partir de la informació que ens aportin aquells catalans a l’estranger i que vulguin compartir-la amb nosaltres. Des de l’associació estem fent un tast representatiu del vot exterior que servirà per extreure què ha anat passant durant el procés. Ho estem fent recopilant les dades dels catalans a l’exterior que van votar en les darreres eleccions.
“Volem més transparència i respecte pel vot exterior. Només així acabarem amb la vulneració de drets fonamentals i reactivarem la participació dels ciutadans que viuen a l’estranger”
Què demanen?
El resguard o el seguiment demostrant que ha arribat a temps d’aquells que ho van fer a l’urna del consolat o per correu postal al consolat, o bé, que tinguin una resposta de la Junta Electoral Provincial on es confirma que el seu vot no va ser escrutat. Així analitzarem els diferents casos d’aquells votants que ens facin arribar la informació.
On poden adreçar-se aquells catalans que vulguin exposar el seu cas?
A través del correu electrònic [email protected] fins al 16 de març, que és la data límit que ens hem fixat. Tot plegat ens ajudarà a construir l’expedient. Un cop el tinguem enllestit, els demanarem si volen continuar amb l’acció legal per obrir un expedient administratiu.
Un cop tinguin aquesta informació, quin serà el proper pas?
Demanarem les actes consulars i de les juntes electorals per conèixer quin ha estat el procediment en el vot exterior. Tenen l’obligació de fer-ho i de respondre explicant tot el que ha passat. Actualment no en tenim constància. Per això construirem la demanda contenciosa administrativa en base del que anem coneixent el procés. I ho farem com més aviat possible.
Quines conseqüències pot generar aquest procés?
Les conseqüències reals no les sabem. Les que voldríem són unes altres. És a dir, volem més transparència i respecte pel vot exterior. Només així acabarem amb la vulneració de drets fonamentals i reactivarem la participació dels ciutadans que viuen a l’estranger, que en les darreres eleccions del 14-F, s’ha tocat fons. Perquè fent-ho així és com enfortirem la democràcia de veritat.
Més enllà de depurar responsabilitats, com es pot garantir el vot exterior?
Aplicant el sistema de votació electrònic, que és racionalment possible, i ho solucionaria tot. L’actual procés no funciona perquè encara estem enmig d’una burocràcia pròpia de principis del segle XX i una llei electoral postfranquista. No és tan difícil, però fa falta més voluntat entre els actors polítics.
