El periodista Jordi Panyella presenta dimarts ‘Causa General’ a Madrid [Foto: cedida]
D’on surt la proposta d’escriure Causa general?
Creia que era necessari recollir en un volum tots els casos que s’han donat a Catalunya fruit de la repressió que pateix l’independentisme, donat que aquesta via [la repressió] s’ha convertit en una resposta desmesurada contra els catalans per plantejar un referèndum d’autodeterminació. És un relat que recull el que va passar a Catalunya en un moment històric per al país.
Com has elaborat aquest recull?
A través de tota la informació que he anat recollint en tots els àmbits, informació de tribunals (autos, denúncies, querelles, sentències), també a través dels qui defensen els represaliats (com Alerta Solidària o Òmnium Cultural) i a través dels mitjans de comunicació.
Des de quan recollies la informació que ha acabat convertint-se en un llibre?
Vaig començar el 2018, quan vaig veure que tenia una volada molt gran. Ha estat una feina d’anys, d’anar recollint informació. Si des d’aleshores no haguera recollit informació ara hagués estat impossible tirar la vista enrere, són tants els casos que no hagués pogut escriure’l.
Aquest llibre té la intenció de visualitzar aquells qui han patit la repressió i que no tenen la força mediàtica dels líders polítics i socials?
Sí, és una intenció clara. Hi ha hagut un primer front de la repressió, que han estat els grans noms, i l’exili; la reclamació del carrer es va centrar molt en demanar la posada en llibertat dels presos. I quan això s’ha aconseguit, te’n queden 3.000, i un dels grans objectius del llibre era donar visibilitat a tota la gent represaliada. Una de les coses que vaig veure mentre elaborava el llibre era que contactava amb gent i em donava les gràcies per donar-los veu. Era necessari visualitzar la globalitat de la repressió, dona sentit a Causa general.
Quin lligam hi ha entre els llibres que havies escrit fins ara?
Tots tres són periodisme pur i dur, però hi ha una diferència: els dos primers estan narrats a través del periodista, que s’introdueix al mig del llibre i explica la seva història, i a Causa general la primera persona està menys absent.
“En el procés, els mitjans de comunicació han pres partit”
Assegures que amb Causa general escrius per als historiadors del futur.
És una cosa que m’agrada pensar. No soc capaç de dir-te en quant temps, però m’agradaria que això serveixi perquè algú es documenti i a través d’això pugui tenir la seva visió d’aquest moment històric.
Lligat a la funció que fa el periodisme en l’actualitat, la polarització política està afectant en el periodisme?
Sens dubte. S’ha tensat tant el discurs polític que també s’ha tensat el periodisme. En el llibre hi parlo força, de periodisme, perquè per desgràcia hi ha companys que han estat represaliats. És evident que en el procés la premsa ha pres partit.
S’hi ha posicionat?
Sí, crec que alguns mitjans espanyolistes han jugat clarament en el mecanisme de la repressió publicant notícies falses. El més flagrant va ser el cas sobre un presumpte compte fals de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias.
I els mitjans catalans, han pres partit, també?
Hi ha mitjans que s’han posicionat molt, i n’hi ha que enganyant una mica s’han posat al costat de l’Estat espanyol. Hi ha hagut tensió periodística.
Els mitjans no haurien de prendre-hi part?
Això és un debat molt vell. Els mitjans no han de distorsionar els fets que expliquen, i si tenen un perfil polític han de ser honestos amb el lector. Estem en un moment molt canviant, el periodisme ha de ser honest, però els mitjans han de buscar el seu públic i obrir noves vies.
Tota una vida treballant en una capçalera de paper. Hi ha espai per a tothom, avui a Catalunya?
Sí, tinc la teoria que a llarg termini quedarà un mitjà de paper per demarcació o província, però també crec que el món dels diaris tornarà a demanar la informació de paper, amb segell de bona informació.
I els digitals?
El món digital és tan canviant i dinàmic, no saps qui t’informa, i la garantia de bona comunicació acabarà sent el paper una altra vegada. No sé quan, serà una muntanya russa de la qual espero no descavalcar, i finalment crec que hi haurà el retorn al paper.
El periodisme viu permanentment en un estat d’incertesa.
El periodisme està en revisió permanent i aprens a viure-hi. Aquí estem, resistint. Però fent allò que tant m’agrada: escriure.
