El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori Jordi Puigneró [Foto: Lali Puig]
En aquesta entrevista a Exterior.cat, el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) aborda qüestions que afecten els catalans que viuen a l’estranger: vot exterior i electrònic, digitalització de l’administració, i captació de talent i retorn a casa. Enginyer màster (MENG) en Sistemes d’Informació per la Universitat de Surrey a Anglaterra (1992-1997), va treballar a Deutsche Bank a Frankfurt, com a analista-programador i IBM-Barcelona, com a consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies. Durant cinc anys va dirigir les polítiques TIC del govern (2013-2018).
El vot exterior és l’autèntic malson per als catalans residents a l’exterior. El projecte de vot electrònic és més lluny o més a prop?
En aquest àmbit tenim un problema concret i identificat. Es diu: llei electoral espanyola. Mentre no es modifiqui aquesta llei, el vot electrònic amb caràcter general no serà possible. No és, per tant, un problema tecnològic. La tecnologia és fiable i està madura. De fet, hem fet proves pilot per fomentar el seu ús i la seva cultura. El vot electrònic només arribarà d’una manera: practicant-lo i practicant-lo.
Més enllà de la llei electoral espanyol, què pot fer el govern de Catalunya per avançar en la millora del procés electoral des de l’estranger?
El Govern de la Generalitat ha acordat aprovar una proposta de llei electoral catalana i presentar-la al Parlament per la seva discussió i aprovació en aquesta legislatura. Una llei que ha d’incloure, entre altres novetats, la millora de la tramitació del vot exterior i del vot electrònic.
Catalunya quan es convertirà en un país digital?
La Comissió Europea ha definit l’índex compost d’economia i societat digital, l’anomenat DESI, per tal de mesurar el nivell de digitalització dels Estats de la UE i aquest indicador aplicat per Catalunya ens indica que estem en una posició de lideratge en desenvolupament digital. Catalunya està en el top 5 d’Europa només per darrere dels països nòrdics i som líders en connectivitat, el que demostra el bon resultat de les polítiques digitals impulsades pel Govern en els darrers anys. Catalunya compta amb els actius necessaris per liderar aquesta nova economia digital. Hem estat un país industrial i ara hem de ser, també, un país digital.
I com ha de ser aquest lideratge?
Reforçant les nostres empreses i institucions a través de la digitalització, una oportunitat per generar nous llocs de feina, generar riquesa i, per tant, generar progrés. Perquè la millor política social que podem fer pels nostres ciutadans, és sens dubte, generar noves oportunitats laborals i és precisament en l’àmbit digital que s’estan creant més llocs de feina.
“Amb sous i condicions adequades podem afavorir el retorn del talent català, generar-ne de nou i atraure’n de fora”
El govern sempre reivindica que el talent català a l’exterior hauria de recuperar-lo. Hi ha alguna estratègia per a fer-ho?
Els països que vulguin ser capdavanters en la generació de prosperitat, oportunitats i qualitat de vida han de tenir la capacitat de poder generar i retenir el talent propi, atreure el que hi ha pel món i retenir el propi perquè no hagi de marxar per circumstàncies no volgudes. En els últims anys ens hem dedicat a impulsar polítiques de foment del talent digital sota tres premisses: generar, retenir i atraure talent. La revolució digital no es lidera gràcies als tradicionals recursos naturals sinó que es lidera gràcies a aquesta matèria primera: el talent.
Foto: Lali Puig
Quines són aquestes polítiques de foment del talent digital?
Fa anys que impulsem polítiques d’innovació i recerca en tecnologies digitals avançades com la manufactura digital o indústria 4.0, el Big Data, la intel·ligència artificial, el blockchain, el 5G, la computació i criptografia quàntica…. per crear un ecosistema de projectes i grups de recerca, d’spin off, d’emprenedors, de pimes i d’empreses al seu entorn, generant ocupació de qualitat i de futur. Posar les bases per una ocupació sòlida, amb futur, amb sous i condicions adequades és de les millors polítiques i estratègies que podem tenir per afavorir el retorn del talent català, generar-ne de nou i atraure’n de fora. Per aquest motiu també defensem que a Catalunya li cal un aeroport intercontinental, que permeti al talent moure’s globalment amb més facilitat.
“Després de l’Enxaneta ja estem construint el segon nanosatèl·lit, i en vindran més”
Històricament, Catalunya sempre ha estat un país d’atracció de talent d’arreu del món.
Sí, però per atreure talent també necessites ser un país tolerant amb les persones i reconegut com una país amb seguretat jurídica per a les persones i per a les empreses. Un país reconegut com una democràcia reconeguda. Avui això no és així, i ens preocupa pels efectes que té respecte a les llibertats i els drets dels qui hi vivim i per la credibilitat del nostre país globalment. No és una qüestió gens menor i no resolt que en aquests moments només fa que agreujar-se cada vegada que noves sentències europees respecte a determinacions dels jutjats espanyols posen en evidència la manca de rigor i parcialitat de les seves resolucions. La resta, ja el posa la geografia: un entorn segur per viure i treballar, condicions meteorològiques ideals, un paisatge i entorn immillorable i una sana i saludable dieta mediterrània.
Un dels principals eixos del departament que vostè lidera és l’estratègia New Space, la posada en marxa d’una constel·lació de nanosatèl·lits orientada a donar cobertura de comunicacions i d’observació de la terra. És la manera de col·locar Catalunya al mapa espacial?
La nostra estratègia està dissenyada perquè Catalunya pugui agafar una posició de lideratge en el camp dels nanosatèl·lits, per això la posada en marxa d’una constel·lació ha estat prioritari. Estem davant d’un sector incipient, i, per tant, actualment és necessari l’impuls públic per posar en òrbita aquesta plataforma experimental, que, per una banda, permeti donar nous serveis digitals a l’administració i, a la vegada, sigui un espai d’innovació per al sector privat. La inversió que fem des del Govern per la posada en òrbita d’aquests nanosatèl·lits és la millor manera de fraccionar aquest nou sector del New Space català i de promoure el desenvolupament tecnològic ‘made in Catalonia’.
Quin paper ha de tenir l’administració en aquest àmbit de la indústria espacial?
L’administració ha de ser el motor d’innovació, però seran les empreses i entitats de l’ecosistema català que acabin desplegant i comercialitzant aquests serveis tant a Catalunya com arreu del món. I efectivament les primeres missions que hem impulsat en el marc de l’Estratègia NewSpace han situat Catalunya en el mapa global d’aquest sector. Moltes empreses i institucions s’han interessat en l’Estratègia New Space i ja hem obert vies de col·laboració en l’àmbit internacional. El sector de l’espai és un sector global i aquestes aliances són i seran necessàries per a l’èxit i creixement de l’ecosistema català.
“La nova llei electoral catalana ha d’incloure, entre altres novetats, la millora de la tramitació del vot exterior i del vot electrònic”
El llançament a l’espai de l’Enxaneta, el març passat, va ser una carta de presentació de l’estratègia New Space catalana.
Que l’Enxaneta estigui en òrbita és una fita molt rellevant per Catalunya i aquesta nova economia de l’espai que estem impulsant. A més es visualitza d’una manera molt clara el resultat de la bona feina feta per totes les empreses i institucions que estan darrere. L’Enxaneta és el primer nanosatèl·lit que tenim operatiu per desplegar serveis de connectivitat d’Internet de les Coses des de l’espai, d’aquesta manera permet la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori català, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.
Foto: Lali Puig
Quin serà el següent pas?
Actualment, ja estem construint el segon nanosatèl·lit que oferirà serveis d’Observació de la Terra. Aquest nou satèl·lit ens permetrà obtenir imatges des de l’espai en diferents bandes espectrals per a l’estudi del territori, que es podran utilitzar per múltiples aplicacions com l’anàlisi de la productivitat dels cultius i dels sòls, la prevenció i detecció d’incendis forestals, la planificació i supervisió del desenvolupament urbà i rural, la gestió de l’aigua o el seguiment, control i protecció del medi entre d’altres.
I després d’aquest vindran més?
Sí, en vindran més. Ja estem treballant en noves contractacions de nanosatèl·lits tant de connectivitat IoT com d’Observació de la terra per construir una constel·lació que permeti augmentar la freqüència de pas per sobre el territori i, per tant, facilitar les aplicacions que requereixen una informació més continuada de les variables mesurades.
Un dels projectes genuïns del NewSpace català és el d’Hypatia I, format per dones, catalanes i que projectarà el país al món. Quin valor té?
Les dones al sector NewSpace català suposen avui dia un 22% del total d’ocupació del sector, una situació similar a la del sector TIC que se situa en un 25%. Per tant, és imprescindible augmentar la presència de dones en aquest sector i per això hem posat en marxa el Pla DonaTIC en l’àmbit aeroespacial amb l’objectiu d’apoderar les dones i fer les vocacions cientificotecnològiques de l’àmbit aeroespacial atractives per al talent femení del futur. I és amb iniciatives com Hypatia que podrem revertir aquesta situació, una missió liderada per 9 dones que l’abril del 2023 es convertirà en el primer projecte català que viatjarà a la Mars Desert Research Station. Un grup de dones que són i seran referència per a nenes i joves, i per això, tot l’equip d’Hypatia té el màxim suport del nostre departament i les ajudarem perquè la seva missió sigui tot un èxit.
