Foto: Josep Puigbert és el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà des de fa sis anys [cedida]
Tota una vida lligada a l’Empordà, a tocar de la Catalunya Nord. Aquest és un valor afegit per liderar la Casa de la Generalitat a Perpinyà?
Personal i professionalment sempre he tingut una relació transfronterera molt estreta des de petit i més tard com a periodista. Fa sis anys, el Govern va voler donar un tomb i recuperar el perfil de director del Principat, tenint en compte que el director que vaig substituir era de la Catalunya Nord. Els tres primers directors -Maryse Olivé, Enric Pujol i Jordi Fernández Cuadrench-, un era de Barcelona, i els dos restants de Figueres, com jo.
De cinc directors, tres són de Figueres. És un tret que suma a l’hora de liderar la Casa de la Generalitat a Perpinyà?
[riu] Per tradició, aquells qui vivim a l’Empordà tenim molt integrada la realitat transfronterera i tota la vida hem estat molt vinculats amb la Catalunya Nord. Amb això no vull dir que una persona que viu a les terres de l’Ebre o Osona no pugui exercir el càrrec, però és evident que viure a tocar de la frontera fa que el coneixement del territori el portem molt més interioritzat.
Vostè va accedir al seu càrrec cinc dies abans de la celebració de la consulta del 9-N.
Sí, se’m va a girar feina des del primer dia! Recordo que bona part dels catalans de la Catalunya Nord van fer una concentració a Perpinyà reclamant que també volien exercir el seu dret a vot en la consulta del 9-N, tot i que inicialment no estava previst. Però, sí, finalment vam aconseguir que s’establís un punt de votació i tothom va poder fer-ho amb normalitat.
De la consulta del 9-N al referèndum de l’1-O. Com s’han viscut aquests anys del procés a la Catalunya Nord?
De forma molt intensa. Han estat anys molt intensos i espectaculars de viure-ho. Amb Martí Anglada -qui aleshores era el delegat del Govern a París- vam fer molta pedagogia sobre el procés per explicar-ho entre els francesos, sobretot, enfocada a les institucions. Ha estat molt difícil fer-ho entendre als representants francesos tenint en compte el concepte de país que representa França. Però l’1-O va canviar-ho tot.
Què va canviar?
Arran de l’acció de violència policial espanyola contra aquells qui defensaven les urnes, em van fer arribar la seva indignació. Més enllà d’estar a favor o en contra de la independència de Catalunya, van entendre que Europa no podia permetre una repressió policial com la que va visualitzar l’1-O. Jo no érem nosaltres qui havíem d’anar-ho a explicar sinó que eren ells qui venien a dir-nos-ho. Amb l’aplicació del 155 i la sentència del procés, a Perpinyà s’ha despertat un corrent de solidaritat i comprensió cap al Govern català, no pas a favor de la independència sinó d’oposició frontal a les institucions espanyoles. I sobretot amb la inacció de la Unió Europea. Molts ajuntaments del sud de França van impulsar mocions a favor dels drets i les llibertats de Catalunya.
Perpinyà ha acollit darrerament el president a l’exili, Carles Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí. Com s’ha viscut a la Catalunya Nord?
Per la Catalunya Nord, sobretot per aquelles famílies d’aquells que es van exiliar fa 80 anys amb la retirada, és un motiu d’orgull i d’emoció molt gran. Van ser persones que van haver d’exiliar-se al seu país. En el cas de Puigdemont, ha vingut moltes altres vegades, tot i que no ha transcendit en l’opinió pública. Els cops que hem coincidit a Perpinyà, Puigdemont ho viu molt intensament perquè per a ell és com ser a casa.
Al novembre complirà 6 anys al capdavant de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Aviat es convertirà en el director més longeu.
Sí, així és. Tots hem hagut de viure etapes ben diferents. La primera directora -Maryse Olivé- va fer una labor important a l’hora de donar-hi forma als inicis i cadascú va aportar el seu granet de sorra. Amb alguns d’ells hi havia tingut relació com és el cas d’Enric Pujol, amb qui vaig compartir uns anys al diari El Punt. M’omple d’orgull perquè Perpinyà sempre ha estat un punt estratègic en la història de Catalunya.
Per què ho és?
Perpinyà i la Catalunya Nord han estat l’espai de resistència per a molts catalans. Aquí s’hi van aplegar la majoria d’exiliats republicans durant la Guerra Civil i en temps del franquisme es va convertir en un espai de llibertat. I ara, en temps contemporani, les urnes es van amagar a Elna i els membres del Govern van trobar-se a Perpinyà per decidir qui emprenia el camí de la presó i de l’exili. I darrerament el retorn del president Puigdemont com a eurodiputat amb un acte multitudinari. Haver-hi participat directament en tot plegat és una emoció que ens acompanyarà sempre.
Foto: El delegat Puigbert, amb el president Puigdemont, en una visita a la Casa de la Generalitat a Perpinyà [cedida]
La més rellevant ha estat l’obertura que ha fet la Casa de la Generalitat amb les institucions de la Catalunya Nord, començant pels ajuntaments. Quan vaig accedir al càrrec, la Casa estava molt tancada en sí mateixa i el primer any vaig presentar-me davant de tots els alcaldes del territori per establir un vincle que s’ha eixamplat amb el pas dels anys. Per a cooperar, abans has de conèixer i és el que m’he dedicat a fer. He trepitjat el carrer i he participat en molts actes, cosa que ha afavorit la relació entre el Govern de la Generalitat, la delegació de Girona i la Catalunya Nord. La majoria de consellers i conselleres han visitat Perpinyà. Tot plegat, ha donat molta visibilitat de l’acció del Govern a la Catalunya Nord.
La Casa de la Generalitat té una funció d’acollida per als catalans de la Catalunya Nord?
Així és. Hem enfortit la presència del català, des dels actes que organitzem fins als cursos d’aprenentatge del català. Més enllà de fer-ho cadascú pel seu compte i des de l’àmbit familiar, aquí han trobat un lloc on s’hi troben com a casa. Des de fa uns anys hem descentralitzat els nostres actes, hem sortit de la seu de la delegació a Prada de Conflent, Vallespir o la Ribera. És una manera d’apropar-nos a la comunitat.
Ha estat director de la Casa de la Generalitat amb els presidents Mas, Puigdemont i Torra. En cas que hi hagi eleccions catalanes, properament, té energia per seguir desenvolupant la seva tasca des de Perpinyà?
Sí, evidentment. Quan vaig assumir el repte no tenia clar què em trobaria i, sis anys després, puc assegurar que està sent una etapa molt engrescadora. M’agradaria que, en cas que hi hagi eleccions i un nou govern, pugui seguir aportant el meu gra de sorra des de Perpinyà.
Vostè és periodista. Vol dir que no troba a faltar la professió?
No, perquè m’omple moltíssim la meva feina actual. Això sí, quan participo en les reunions faig moltes preguntes i penso molt des del punt de vista periodístic. Suposo que porto molt integrat el fet de ser periodista.
