Josep Ramon Casas és el president del Cercle Català de Madrid [Foto: Cercle Català de Madrid]
Josep Ramon Casas (Barcelona, 1960) és el president del Cercle Català de Madrid, l’entitat catalana que rebut el Premi al Casal Català de l’Any 2023. Una distinció singular i única que reconeix la tasca de les comunitats catalanes a l’estranger i que promou el portal Exterior.cat. Casas va rellevar, fa un any i mig, Albert Masquef al capdavant d’una associació que s’ha convertit en una de les referents de la Catalunya exterior. En aquesta conversa, Casas traça les línies de present i de futur del Cercle.
S’esperava que el Cercle guanyés el Premi?
[Somriu] No, no ho esperàvem. És un gran honor per nosaltres. Aquest és un premi per tots els que ho fem possible, especialment pels socis i amics del Cercle pels quals des de la Junta i l’equip tècnic, hi treballem. La nostra tasca és per a ells i també per a tota la ciutadania de Madrid, atès que la nostra tasca és donar a conèixer la cultura catalana a Madrid i en aquest sentit, el premi és un reconeixement que ens motiva a seguir. Treballem sense esperar premis, però quan ens venen ens fa molta il·lusió.
Com ha rebut el Cercle aquesta distinció?
Com una motivació a continuar treballant. Que siguem els primers a rebre el premi, ens fa estar-ne especialment orgullosos i diu molt de la nostra projecció de la tasca feta des del Cercle.
Exterior.cat ha fet valdre, sobretot, el fet de convertir el Cercle en un pol d’atracció per a molts ciutadans residents a la Comunidad i que participen activament en les seves activitats. Com ho han aconseguit?
Picant molta pedra. Des del Cercle entenem que si s’ha de fer veure a la gent de Madrid el que fem i del que som capaços, ha de ser al carrer, el carrer és fonamental, per això portem les nostres sardanes i els nostres Castells a les places i parcs tant de Madrid com de pobles de la Comunitat on tenim una gran rebuda i on molta gent es fa sòcia o participa de les nostres activitats després d’haver-nos vist. En aquest sentit, ens ajuda molt la nostra ferma decisió de no entrar-hi, en política, decisió que en possibles moments de tensió social o política, és fonamental per relaxar la convivència. La nostra tasca és fer llengua i cultura catalana, res més. És amb la cultura popular que atraus la gent i t’hi integres dins la diversitat, més enllà de les diferències.
Tenint en compte la rivalitat entre Catalunya i Madrid, els madrilenys que formen part del grup de teatre o dels castellers viuen amb incomoditats per ser en una entitat catalana?
Costa fer-ho entendre, però com deia abans la clau està a mostrar la nostra cultura: una cultura potent i alhora integradora, inclusiva, tothom hi cap a una rotllana per fer sardanes o dins una colla per pinya i pujar-hi plegats. Quan la gent veu això, sobren les paraules, tothom ho viu de forma natural i inclusiva. I així es genera un ambient de tranquil·litat, de convivència, de companyonia, amb tothom que vol participar de les nostres seccions i activitats. No es discrimina a ningú per cap motiu, ni sexe, ni edat, ni llengua, i tot fet amb un sentit inclusiu que et deia, per tal que doni caliu.
“Ens hem posat com a objectiu que el Cercle s’obri al carrer, que no ens amaguem com a catalans a Madrid”
Aquest 2023 han posat en marxa el voluntariat per la llengua.
Des que Blanquerna fa classes de català amb preus subvencionats nosaltres vàrem deixar de fer-ne perquè no podíem competir si havíem de contractar professors a preu de mercat. Per això quan va sortir la possibilitat de participar en el Voluntariat de la Llengua hi vam entrar ràpidament perquè és una forma magnífica de recuperar la tradicional presència del Cercle dins l’oferta lingüística del Català a Madrid (ja que des del 1952 s’havien organitzat tradicionalment classes de català al Cercle en plena dictadura) i alhora donar sortida a tota aquella gent que per diversos motius vol practicar català fora d’ambients formals o reglats. Venim a complementar així l’ensenyament de l’Escola Oficial d’Idiomes i de Blanquerna, amb una activitat (exclusivament conversa en ambient més informal i amb horaris més flexibles) que ells no ofereixen. I està funcionant molt bé, tenim moltes parelles en actiu i cada vegada s’hi apunten més interessats.
També s’han integrat en la xarxa d’emissions de RAB Ràdio. Quina valoració en fa?
Pel que fa al conveni signat amb RAB Ràdio, ens obre una munió de possibilitats per teixir xarxes arreu del món de la Catalunya exterior, tot fent que els Casals i els catalans de la diàspora podem posar en comú els nostres projectes i les nostres preocupacions i que també a Catalunya ens coneguin i valorin l’esforç que fem.
Los Gatos tenen un vincle especial amb Vallecas, tenint en compte que els assajos són en aquest barri de Madrid.
Vallecas és possiblement el barri més potent de Madrid des del punt de vista cultural i associatiu i com que la nostra Colla ja estava assajant al barri de Retiro (que és molt a la vora de Vallecas) quan el Cercle buscava un local pels assajos de la Colla, el més a prop i adient va ser a Vallecas, al costat de l’estadi del Rayo Vallecano i és per això bàsicament que hi som.
Com es pot continuar enfortint aquest lligam?
Tractem de fer el màxim que podem per enfortir els llaços que ens uneixen amb Vallecas, tot participant de les festes populars que s’hi organitzen. Hem estat aquest juliol presents al pregó de les Festes del Carme, on vàrem fer un pilar i el regidor de districte va aixecar la nostra enxaneta fins al balcó de l’Ajuntament. I ara estem intentant participar en algun moment encara per determinar, amb alguna possible actuació al camp del Rayo Vallecano. Com tu dius, se’ns coneix al món casteller com a ¨Los gatos de Madrid” i així ens agrada, perquè representa, com es pot veure al nostre escut, una tradició catalana que arriba a Madrid i n’agafa el sobrenom del lloc (gatos), ja que, com sempre expliquem, no volem ser ‘una’ colla castellera ‘a’ Madrid, sinó ‘la’ Colla castellera ‘de’ Madrid. Això la gent d’aquí ho entén i els hi agrada.
L’any passat van celebrar el 70è aniversari del Cercle.
Sí, l’any passat vàrem celebrar els nostres primers 70 anys d’història. Una història a la qual hi ha hagut de tot, moments molt bons i moments molt tristos. Això ho vam recordar amb una exposició que recollia aquests moments especials i que ara volem que rodi pels ateneus de Catalunya i Casals de tot el món perquè la nostra experiència serveixi no d’exemple, sinó de record de la feina feta per tantes generacions de catalans a Madrid. I ja pensem en el nostre 75è aniversari.
El 2027?
Sí, aquell any volem organitzar una gran festa catalana a Madrid on sigui representat el bo i millor de la nostra cultura, com ja es va fer a principis dels anys 80 i que ara volem fer encara més gran.
Fa un any i mig que és president del Cercle. Quin és el seu full de ruta?
Des de l’entrada de l’actual junta directiva ens hem posat com a objectiu que el Cercle s’obri al carrer, que no ens amaguem com a catalans, que la cultura popular catalana, gran desconeguda a Madrid passi a ser una cosa normal i que des de la cultura fem Catalunya, fem país. Motivador és quan algú de Madrid comença a aprendre català sense un motiu concret, quan hi ha gent que gràcies a nosaltres se’n va de vacances a Catalunya i quan et veuen com un més i no com a un estrany.
“El 2027 volem organitzar una gran festa catalana a Madrid on sigui representat el bo i millor de la nostra cultura”
Aquest any se celebra el centenari de la creació d’un Casal Català de Madrid. Què se’n sap?
Es va impulsar l’any 1923 i va tenir continuïtat fins al 1939, en uns moments molt difícils amb la dictadura de Primo de Rivera i al llarg de la II República fins que va desaparèixer acabada la guerra civil l’any 39. Volem recordar aquest Casal primigeni, ja que és un dels antecedents més clars del que som ara. També volem recordar aquells empresaris catalans que al segle XIX es van assentar a Madrid, sobretot al barri de Carabanchel i dels que tenim notícies i també que anirem divulgant.
La revolució digital i tecnològica ha sacsejat el model tradicional de casal català a l’exterior. Com s’està adaptant el Cercle?
Això és un gran repte per nosaltres. Fins fa uns anys els socis venien a passar la tarda al Cercle, com si fos un casino. I la correspondència era postal. Ara ens estem adaptant als temps moderns amb la nostra pàgina web que estem intentant actualitzar i fer més atractiva. Igualment, la nostra entrada a xarxes on ja pràcticament som a totes. I ara l’entrada de RAB Ràdio al Cercle que ens dona un ampli ventall d’opcions de comunicació amb els socis i amics del Cercle, amb la diàspora catalana i amb la ciutadania en general. Encara hem de fer més, però crec que anem pel bon camí.
Molts casals pateixen la manca de traspàs entre la gent gran i la gent jove. És el cas de Madrid?
En part sí. Com deia abans, el Cercle fins fa uns quinze o vint anys era un Casino, on s’hi anava a les tardes a berenar, jugar a les cartes, llegir La Vanguardia que arribava a la tarda i anar als dinars o sopars i a activitats concretes. Sí que hi havia grup rellevant de joves catalans o fills de catalans que es reunien per ballar i participar de les seccions com l’Esbart, però aquells joves ja són grans i els nostres pares ja ens han deixat i per això l’objectiu és captar les actuals generacions joves.
De quina manera?
Ja s’està complint, sobretot en les seccions més potents del Cercle. El teatre amb els tallers per a joves i nens i la creació de “La Jove GTSR” secció jove del nostre grup de teatre Santiago Rusiñol; i la creació de la Colla que ha rejovenit la massa social amb gent jove i famílies senceres que participen d’aquesta activitat en família. La Penya Blaugrana també és un espai per captar nous joves.
El Cercle Català de Madrid: una història de 70 anys
