Josep Rull: “Soc partidari que el Parlament de Catalunya aprovi una llei electoral pròpia aquesta legislatura”

Josep Rull (Terrassa,1968) és el president del Parlament de Catalunya. Nascut a Terrassa (Vallès Occidental). Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, sempre ha exercit la política activa. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1989, va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa (2003-2014); diputat del Parlament de Catalunya; i conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat (2016-2017). Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, cada any a Exterior.cat, ens apropem a una personalitat destacada del país. Aquest 2025 ho fem amb el president Rull, qui aborda les qüestions d’interès de la Catalunya Exterior a tocar de la Diada nacional.

Benvingut a l’Espai Línia, la seu del Grup Comunicació 21 i del portal Exterior.cat. Què li ha semblat aquest espai al cor del centre de la ciutat?
És un espai inspirador. És inspirador que el com acaba determinant el què. El com té el propòsit de compromís social, de contingut i d’exaltació del bon periodisme que actualment és imprescindible.

El mural gegant ‘Catalunya al món’ és avui un dels llocs més visitats a l’Espai Línia. Per què és rellevant la projecció de Catalunya al món?
La projecció internacional de Catalunya és fonamental. Ja ho va plantejar en el seu moment el president Pujol amb aquella frase memorable “el nostre món és el món”. Hem de ser capaços de saber influir des del que és nacional i abraçar el que és universal. Aquesta sempre ha estat la vocació de Catalunya. I més enllà d’aquesta influència, hi ha un altre aspecte rellevant: la diàspora catalana, que és qualitativament molt talentosa i quantitativament rellevant.

En els darrers trenta anys, la població catalana a l’estranger ha passat de 33.000 a més de 400.000 persones. Què li diuen aquestes xifres?
Em diu que hem entès el repte de la globalització, per tant, amb un paper actiu i de protagonisme. A mi el que em neguiteja és si aquesta diàspora no té retorn. L’òptim per al país seria que aquells qui decideixen marxar a l’estranger fos per aconseguir experiència i expertesa, però amb la voluntat de retornar. És important que no es perdi aquest talent i que es pugui recuperar. I hi ha una altra reflexió rellevant.

Quina?
En un moment en el qual afrontem el repte de la immigració a Catalunya hem de veure com volem que sigui tractada la nostra migració i quina actitud té la nostra migració arreu. De la mateixa manera que nosaltres declinem la necessitat que els qui arriben a Catalunya s’integrin, crec que les catalanes i dels catalans tenen una gran capacitat d’integració allà on van i ho fan amb un orgull potent de les nostres arrels i dels seus orígens. Aquest és el mateix pacte que oferim en l’àmbit intern a Catalunya: voluntat d’integrar i orgull de les arrels.

“La diàspora catalana és qualitativament molt talentosa i quantitativament rellevant”

La Catalunya Exterior seria la segona ciutat més gran de tot Catalunya. Creu que les administracions catalanes ho tenen present en les seves polítiques?
No amb la intensitat que ho hauríem d’afrontar. I això es veu en alguns aspectes. Es veu amb les dificultats que tenim a través de l’operativitat del cos consular espanyol, que ens costa molt reforçar-lo amb totes les delegacions del Govern a l’exterior. I l’altre és el vot exterior amb el qual la comunitat catalana a l’estranger no pot exercir amb plenitud el dret a vot. Per tant, el vot exterior és un gran forat negre de dimensions extraordinàries i el sistema consular espanyol no és capaç de digerir amb les condicions que s’haurien de garantir.

La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) va comparèixer, l’abril passat, al Parlament. En la seva compareixença, van explicar que la participació de les darreres eleccions no es va arribar al 10% i que un 14% dels vots registrats als consolats espanyols es perden. Què poden fer des del Parlament per garantir un dret universal com és el fet de votar?
Com a president del Parlament faré una reflexió sent conscient que m’endinso en un camí d’atzavares. És inaudit que Catalunya no tingui una llei electoral pròpia. No n’hem estat capaços, i disposar d’una llei electoral pròpia ens permetria buscar els mecanismes per poder garantir una major fluïdesa el procés de vot dels catalans a l’exterior.

Vostè és partidari que el Parlament de Catalunya aprovi una llei electoral pròpia?
Sí, en soc partidari perquè és imprescindible. I per fer-ho, es necessita una altíssima càrrega de generositat i de sentit de nació per part de tots els grups parlamentaris. M’agradaria que en aquesta legislatura el Parlament de Catalunya fos capaç d’aprovar una llei electoral pròpia. D’aquesta manera, dignificaríem les mateixes institucions del país i, sobretot, la Generalitat.

També implica redefinir les circumscripcions electorals.
Tenim un sistema de circumscripcions electorals molt grans, en què les diputades i els diputats som pocs coneguts del seu electorat. Hauríem de ser capaços d’aproximar-nos amb models en què hi hagi molta proximitat de l’elegit amb l’electorat i que es garanteixi el principi de proporcionalitat. Em mullaré.

Digui.
El model alemany és un model equilibrat, m’agrada i crec que s’hauria d’implementar a Catalunya. L’alemany és un model de doble llista en el qual, per una banda, hi ha una representació directa en termes de representació territorials i eventualment de representació internacional; i per l’altra, una segona llista o urna que garanteix una representativitat. Per això, es diferencia d’altres models com el francès o el britànic.

“Els catalans tenen una gran capacitat d’integració allà on van. Oferim el mateix pacte a Catalunya: voluntat d’integrar i orgull de les arrels”

Hi ha diverses entitats i ciutadans catalans residents a l’estranger que estan treballant en una iniciativa per aconseguir que es posi a debat i s’aprovi la llei electoral catalana.
Ho desconeixia, però ho celebro! [somriu] Anem ben sincronitzats. Faré tot el possible perquè el meu partit (Junts) s’arrengleri al voltant d’aquesta proposta. Quant a les lleis, deixi’m dir-li una cosa.

Digui.
A finals d’any farem pública una cartografia sobre els àmbits en què el Parlament de Catalunya hauria de ser capaç de legislar per ampliar el perímetre de l’autogovern. En els últims anys el Congrés i el Senat han legislat molt i el Parlament ha legislat molt poc. L’autogovern de Catalunya s’ha anat empetitint. Hem de ser capaços de fer una legislació pròpia que expressi lideratge, com ho vam fer durant molts anys, on marcaven posició i marcaven tendència, fins i tot, en l’àmbit internacional. Hem de recuperar l’ambició col·lectiva de legislar en termes de nació i no pas com a comunitat autònoma.

El govern Illa ha complert el seu primer any de mandat. També el conseller Duch. Com valora l’acció exterior catalana en mans dels socialistes?
Si conceps la Generalitat com a govern nacional de Catalunya l’acció exterior té un to concret i una ambició extraordinària. Si conceps la Generalitat com una comunitat autònoma més, pot ser valuosa des del punt de vista operatiu i ordinari, però li manca aquest valor afegit. La Generalitat ha de ser la institució de govern de la nació catalana i no pas la institució de govern d’una comunitat autònoma subordinada i subsidiària. Aquest és el canvi d’actitud que actualment es percep arreu del país i també internacionalment.

Un dels reptes d’aquesta legislatura i que històricament té com a país és que el català sigui oficial al Parlament Europeu. Creu que aquesta vegada sí que s’acabarà aprovant l’oficialitat?
Aquesta aposta és fonamental, és una gran prioritat. Per això, vull posar molt en valor el paper que ha tingut el president Puigdemont, ja que aquest va ser un element fonamental per a la investidura de Pedro Sánchez. Primer es va aconseguir l’aprovació al Congrés i al Senat on ja s’usa el català. I ara, al Parlament Europeu tenim un escull important que és Alemanya, no pas per Alemanya sinó per la pressió totalment inadmissible del Partit Popular impedint aquest reconeixement i negant, fins i tot, la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.

Vostè ha citat Puigdemont que, juntament amb Toni Comín i Lluís Puig continuen a l’exili. El president Illa va dir, dissabte passat, en una entrevista a La Vanguardia que no hi haurà “normalitat” fins que Puigdemont torni a Catalunya. Quan s’aplicarà i tindrà garanties la llei d’amnistia?
No ho sé. Qualsevol qüestió que vagi vinculada a la cúpula del Poder Judicial espanyol no hi pot haver terminis. Aquesta cúpula està en estat de rebel·lia davant d’una llei aprovat per un parlament democràtic. Curiosament, l’estat espanyol té un problema amb el poder judicial, que és molt hostil, a diferència de la resta de poders públics. A la resta d’Europa democràtica sempre hi ha una tendència a protegir el poder eventualment més feble, que és el poder judicial. Per això, arreu del món se’ns fa molt difícil explicar que a l’estat espanyol és el poder judicial el que condiciona, determina i obstrueix el bon funcionament de la resta de poders públics. Aquest fet hauria d’inquietar a la ciutadania i a les democràcies europees. El què passa a l’estat espanyol i a Catalunya no és normal, és inacceptable.

“El principal error que vam cometre durant el procés va ser no entendre que el 3 d’octubre era el dia determinant”

Som davant d’una nova Diada. Serà un altre 11 de Setembre aigualit per l’independentisme?
És un 11 de Setembre de represa. Hem de ser capaços de manera molt transversal, també des de les institucions, reforçar la nació catalana. Sense estima col·lectiva és molt difícil que l’independentisme pugui reeixir. Hem de recuperar l’autoestima col·lectiva.

De quina manera?
D’una banda, situant tot el potencial que té Catalunya, una nació de gamma molt alta en el context europeu. Com a president del Parlament ho he comprovat trepitjant el país, fent moltes visites arreu. El país ha de ser conscient a tots aquests potencials. I de l’altra, a l’escull que tenim amb el finançament. Per això, els catalans ens hem de tornar a mirar al mirall i tornar-nos a agradar.

I els desencisats pel procés?
Correspon de fer l’autocrítica. Vam cometre errors, jo mateix ho assumeixo com a membre del govern. El principal error que vam cometre va ser no entendre que el 3 d’octubre era el dia determinant, però crèiem que tindríem més oportunitats. Ara bé, mai havíem arribat tan lluny des de 1714. Era la primera vegada que ho provàvem.

N’hi ha d’haver una altra vegada?
Sí, jo treballaré perquè hi hagi una altra oportunitat. Ara hem de reforçar la nació quant a projecte i autoestima. El sobiranisme per ser vigorós necessita projecte i poc greuge, és potent quan és capaç de projectar un horitzó de progrés i de benestar, que és el que vam ser capaços de fer.

“És un 11 de Setembre de represa, de recuperar l’autoestima col·lectiva”

Avui -10 de setembre- es farà un acte solemne hissant una Senyera en un dels laterals de la façana del Parlament que s’hi quedarà de forma permanent. Aquesta iniciativa pretén reivindicar més que mai un dels símbols del país?
Sens dubte. És el símbol de la nació catalana i és un patrimoni del conjunt d’Europa, ja que després de la bandera de Dinamarca, la Senyera és la segona de nació més antiga del continent. És un símbol que interpel·la als catalans de soca-rel i aquells qui acaben d’arribar i que volen que aquest sigui el seu país. Aquesta Senyera no és ofenosa ni té cap pretensió de simular la bandera espanyola que hi ha a Colón. Utilitzem la bandera no per un element per confrontar sinó com un símbol per unir, inspirar i projectar.

Fa poc més d’un any que és el president del Parlament de Catalunya. Quina valoració en fa?
En aquest primer any hem intentat desplegar una agenda modernitzadora potent del Parlament amb l’aprovació d’un pla d’acció climàtica, un pla d’accessibilitat, un seguit de mesures per millorar la qualitat legislativa i d’una agenda internacional molt sòlida. Com a president, he tingut l’oportunitat de reunir-me amb molts ambaixadors i cònsols a la seu del Parlament on els explico la dimensió nacional de Catalunya. I també, a l’estranger, on he visitat diversos parlaments. Fins i tot, ara tenim la intenció que amb els Quatre Motors d’Europa no només hi hagi una coordinació entre governs sinó que també entre parlaments. I al mateix temps, de la mà de la Francofonia, relacionar-nos amb estats independents.

Exterior.cat s’expandeix amb una xarxa d’una quinzena de periodistes a l’estranger