Foto: Joanna Chichelnitzky
Judit Carrera (Barcelona, 1974) és l’actual directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i ha renovat el seu mandat per als pròxims cinc anys. Politòloga i gestora cultural, lidera un centre que enguany ha complert 30 anys des del cor de la capital catalana. El CCCB, referència per a la cultura barcelonina, catalana i també internacional, aspira a adaptar-se a un món cultural on la tecnologia ha entrat amb força i en què el vincle amb el món de l’educació i el propi barri del Raval són alguns dels objectius. Carrera atén Exterior.cat des del seu despatx i amb la mirada posada en el seu segon mandat com a directora del CCCB.
Engega un nou mandat al capdavant del CCCB. Com ha rebut aquesta continuïtat?
És un privilegi continuar dirigint aquesta institució. Tinc la consciència que és un lloc molt singular en el panorama cultural català i europeu, un espai de pensament i de debat crític sobre el món contemporani. Així que estic molt contenta i agraïda per la confiança del jurat i de les institucions. I també ho estic per la possibilitat de seguir liderant l’equip extraordinari amb què compta el CCCB.
Fins ara, quina diria que ha estat la seva empremta al CCCB?
Hem celebrat els 30 anys del CCCB i hem continuat amb l’esperit fundacional del centre, que és humanista i vol reflexionar sobre el present basant-se en la ciutat i en el món contemporani. Hem actualitzat el llegat il·lustrat del centre d’acord amb la transformació de la ciutat de Barcelona i del món, i hem mantingut els tres grans pilars del CCCB.
Quins són?
Les grans exposicions temàtiques; el pensament i la literatura, i el món del cinema. Però també hem creat un espai de mediació que ens permet consolidar el CCCB com un centre d’assaig en el doble sentit de la paraula. Per una banda, com a espai de pensament, i de l’altra, com a espai d’experimentació.
“En aquest mandat consolidarem el projecte del CCCB com a espai de pensament que vam iniciar fa uns anys”
Per què era necessari?
En el context actual és imprescindible obrir les institucions culturals, fer-les més obertes i poroses, més capaces d’assajar fórmules i de vincular-se amb noves audiències i comunitats.
Com s’ha notat l’entrada de la tecnologia en la cultura dins la programació del CCCB?
La tecnologia ha transformat la manera que tenim d’aproximar-nos a la cultura i de generar coneixement, de distribuir-lo i d’emmagatzemar-lo. La cultura no n’és aliena i ha estat una transformació molt radical. Per una banda, ens hem volgut reafirmar com a espai presencial i de trobada física, com a espai públic de la ciutat, i també hem de ser conscients que ha canviat l’univers cognitiu de la societat, la manera com s’informa i com es relaciona, de manera que això també ha impregnat les nostres programacions.
Foto: Joanna Chichelnitzky
A Barcelona, quin paper juga el CCCB?
El CCCB és una institució molt genuïnament barcelonina, perquè va néixer en un context històric i geogràfic molt particular, a principis dels anys 90 i en el context de la Barcelona postolímpica, i que neix de la recuperació de l’antic espai de la Casa de la Caritat. Per tant, era un moment de recuperació dels espais públics com a espais de la ciutadania, i el CCCB és fruit d’aquell moment. El seu lloc és el Raval, el cor de la ciutat de Barcelona, i això ens dona una identitat molt clara.
El CCCB és barceloní o català?
Les dues coses. Aquests darrers anys hem ampliat la nostra presència fora de Barcelona i volem ser una institució central al conjunt de Catalunya.
Quin és el perfil de visitants del CCCB?
El CCCB és un lloc intergeneracional on conviuen públics molt diversos, que varien molt en funció de l’activitat. És un públic fidel que repeteix molt i sabem que el 70% és de la ciutat de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Aquests darrers anys hem incrementat i diversificat els nostres públics, i augmentat substancialment la presència de les generacions més joves. Per exemple, hem triplicat els públics educatius.
“El CCCB és una institució molt genuïnament barcelonina”
Apropar-se als joves és un tret d’identitat del CCCB?
El CCCB té vocació pública en el sentit més ampli del terme. Ens agrada pensar que és un espai de trobada entre públics molt diversos, del qual no volem que es despengi ningú. Aspirem a ser un lloc de traducció entre mons diferents i al màxim de públics possibles que convisquin simultàniament.
El CCCB entra en els plans dels turistes quan visiten Barcelona?
Nosaltres no programem per als turistes de manera prioritària, però tampoc els rebutgem. La nostra programació està molt arrelada a la ciutat i està pensada en primer terme per als ciutadans locals, però té una vocació universal. Tenim relacions amb institucions d’arreu del món.
L’exposició d’Stanley Kubrick va ser una de les més vistes de la història del CCCB i va ser sota el seu mandat, què suposa?
Era una exposició extraordinària i, tot i que les xifres no són la primera prioritat, per a nosaltres són molt importants com a reflex de la nostra vocació pública.
Foto: Joanna Chichelnitzky
De què se sent més orgullosa en els seus anys de mandat?
Això em costa una mica respondre-ho [somriu]. M’agrada pensar que hem mantingut l’esperit fundacional del CCCB i la seva centralitat a la ciutat, i que, alhora, hem tingut la capacitat de renovar-lo i d’afegir-hi capes i renovar la seva ambició. M’agrada pensar en el CCCB com un pont entre Catalunya i el món.
Parlava de l’espai de mediació, què suposa comptar amb ell?
Va començar el 2019 i la vocació última és la d’obrir la institució, perquè hi ha una demanda d’obertura de les institucions culturals a la qual el CCCB no és aliè. Sentíem que, en el context de transformació tecnològica, era importantíssim crear un espai per experimentar amb noves fórmules, convidar artistes joves i trobar noves maneres de generar cultura que no formaven part de la idiosincràsia del CCCB. Aquest espai també inclou un programa renovat de vincle amb el món de l’educació i hem reforçat el nostre compromís amb el barri del Raval.
Era necessari, enfortir aquest compromís?
El CCCB sempre hi ha estat molt vinculat, però entenem que el barri del Raval és el cor de la ciutat i és un dels barris més complexos, i aquesta complexitat és un lloc d’aprenentatge per a nosaltres. En molts aspectes, el Raval concentra els grans reptes de les ciutats contemporànies i és un precursor del món que ve. Ens hauríem de preguntar quina és la seva fórmula d’hospitalitat i acollida de tanta diversitat.
“La nostra programació està molt arrelada a la ciutat, però té una vocació universal. Tenim relacions amb institucions d’arreu del món”
Com creu que els joves consumeixen la cultura?
És molt difícil simplificar-ho i fer una foto única dels joves, però la nostra experiència ens diu que tenen el mateix interès que la resta de generacions, amb molta curiositat i ganes de participar en la vida pública, així com molta capacitat crítica i sensibilitat. És important incorporar les generacions nascudes en el món digital a les institucions culturals.
Vist en perspectiva, el CCCB va ser una aposta innovadora quan va néixer?
Crec que sí, en Josep Ramoneda es va inventar un model precursor que avui en dia s’està emulant, perquè els espais culturals estan tendint a ser multidisciplinaris.
Quan acabi el seu mandat el 2029, serà el segon mandat més llarg de la institució. S’ho planteja?
La veritat és que no m’ho he plantejat [riu].
Foto: Joanna Chichelnitzky
I ha pensat que és la primera directora dona del CCCB?
Sí, però m’agrada pensar que aviat deixarà de ser notícia i esperem que no hàgim de passar més exàmens que els nostres companys homes. És la demostració que en algunes esferes s’està assolint una igualtat important. L’equip del CCCB és molt femení.
Quins objectius s’ha marcat a curt termini al capdavant del CCCB?
Fonamentalment, m’agradaria poder desplegar el projecte que vam començar a finals del 2018, perquè hem deixat enrere un mandat intens i accidentat per la pandèmia. No ens inventarem res nou, sinó que consolidarem el projecte del CCCB com a espai de pensament que vam iniciar fa uns anys. Ens plantegem molts reptes, com el de sedimentar el coneixement que generem a través dels canals digitals i de les publicacions, i reforçar les aliances locals i internacionals davant d’un món molt incert i amb una democràcia que a Europa està en crisi.
Tenen feina, doncs.
Sí, però tenim el model clar i tot l’equip està molt compromès, conscient que la cultura, en aquest món tan incert que sembla abocat al col·lapse, té una gran capacitat d’obrir horitzons.
Marta Nin: “Hem obert Casa Amèrica Catalunya a la ciutat de Barcelona”
