Foto: Foto: La barcelonina va rebre el premi d’intèrpret de l’any 2018 al congrés d’intèrprets mèdics de Califòrnia [cedida]
Porta més de mitja vida dedicant-se a la interpretació i fent-ho a l’estranger. Era una opció prioritària viure i treballar lluny de Catalunya?
Sempre havia volgut viure a l’estranger però es van produir dos fets en la meva vida que ho van precipitar tot. Mentre era a la Universitat de Barcelona em van concedir una beca per estudiar a les universitats de Berkeley i Santa Barbara, a Califòrnia. Paral·lelament, a nivell personal, un dia passejant pel Passeig de Gràcia de Barcelona, un turista americà em va fer un consulta. Casualitats de la vida, em vaig enamorar d’aquest home que, curiosament, vivia a Oakland i va acabar sent el meu marit. A Califòrnia vaig dedicar-me i especialitzar-me en la interpretació.
Quines són les qualitats que ha de tenir un bon intèrpret?
Habilitats lingüístiques, tenir bona memòria i dominar un seguit de tècniques més específiques. Ara bé, depèn de l’àmbit per al qual l’intèrpret exerceixi tenint en compte que no és el mateix la interpretació mèdica, per empreses o als tribunals.
Vostè s’ha dedicat principalment a la interpretació mèdica per a pacients que parlen castellà i tenen pocs coneixements de l’anglès. Què canvia quan la interpretació té com a escenari un centre hospitalari?
Sí, bàsicament perquè a més de les qualitats d’un bon intèrpret s’hi suma un component humà molt accentuada. I aquí s’hi afegeix l’empatia i, sobretot, estar molt fresc durant les hores de feina. És a dir, tot i que tinguis un mal dia, és vital deixar-ho tot de banda i concentrar-te en allò que has d’explicar als pacients. En alguns casos has de dir-los que se li ha diagnòstic un càncer a un fill o bé que se li ha de fer un transplantament de medul·la. És una feina agraïda perquè tothom t’acaba donant les gràcies. Al cap i a la fi, la teva funció és que dues persones s’entenguin tot i que no parlin la mateixa llengua. Estimo la meva feina.
En algunes situacions, allunyar-se emocionalment dels pacients forma part del decàleg de l’intèrpret mèdic?
Has d’intentar posar-hi distància, així i tot, som humans i hi ha moments en els quals no es pot evitar emocionar-se. Vaig viure dos casos excepcionals a un dels hospitals de nens del nord de Califòrnia. Quan només feia sis mesos que exercia com a intèrpret mèdic, recordo el cas d’un nen que va ingressar a urgències en un estat greu i després del primer contacte amb la seva mare ens vam quedar assegudes en una habitació. La mare, que no sabia llegir, em va demanar que li llegís una pregària. En aquell moment vaig fer-ho perquè sentia que havia de ser propera amb aquella dona que estava patint pel seu fill. Un segon cas, també, va ser el d’un fill que havia acabat d’arribar de Llatinoamèrica per veure la seva mare, que feia molts anys que no es veien, i se li va diagnosticar leucèmia. Encara ara quan passo amb el cotxe per davant de l’hospital penso en ells amb la incògnita de saber el desenllaç d’aquestes històries.
Ha plorat mai davant d’un pacient?
No, tot i que en diverses ocasions he estat a punt de fer-ho. Recordo que en una teràpia en un centre de rehabilitació de persones amb addiccions, un dels pacients mai parlava durant la teràpia, no obria la boca per res davant la sorpresa de tothom. Fins que coincidint amb el dia de la mare, va confessar que se sentia un fracassat després de més de vint anys sense parlar amb la seva mare a causa dels problemes que li havia generat l’alcoholisme. En aquella sessió, tothom va acabar plorant i jo, que vaig seguir interpretant tot allò que explicava, em notava que em volien caure les llàgrimes.
La interpretació mèdica és una professió amb molta demanda als Estats Units?
Els Estats Units sempre ha tingut un escenari peculiar en la interpretació. Antigament, qui exercia com a intèrprets sempre eren els fills d’immigrants de Llatinoamèrica -que aprenien l’anglès a l’escola- o els encarregats del servei de la neteja dels hospitals, que majoritàriament eren immigrants llatins i coneixien tant l’anglès com l’espanyol. Arran d’aplicació de la llei dels drets civils que reivindicava que cap ciutadà ha sentir-se menystingut per la seva llengua, la interpretació mèdica es va professionalitzar amb una certificació nacional. Aquesta llei determina que els hospitals que reben finançament del govern federal estan obligats a disposar dels serveis d’interpretació. Aquest fet ha provocat que la professió d’intèrpret està generant molta demanda als Estats Units en els darrers anys.
Foto: Marín presentant una ponència sobre la interpretació en centres de desintoxicació en el congrés a Califòrnia [cedida]
Alguns dels aspirants a intèrprets són aquells joves immigrants o fills d’immigrants nascuts als Estats Units qui, en algun moment, van fer d’intèrprets amb la seva família anant al metge i es veuen amb capacitat d’exercir-ho. Ara bé, hi ha persones que són bilingües però no necessàriament poden treballar com a intèrprets. Fins i tot, aquelles persones que són introvertides també poden exercir com a intèrprets tenint en compte que aquelles hores de treball i dedicació és el temps que dediquen en el seu dia a tenir relacions socials amb altres persones.
Tenint en compte que ha d’interpretar un llenguatge específic, requereix una especialització?
Sí, és bàsic conèixer el llenguatge per poder fer millor la teva feina. Quan et prepares per ser intèrpret mèdic has de conèixer el llenguatge de les diferents especialitzacions. En el meu cas, em vaig especialitzar en l’àmbit de les addiccions, sent una de les interpretacions més complexes tenint en compte el vocabulari conegut i aquell amb el qual es relacionen les persones que hi conviuen. I se li ha de sumar un factor més: conèixer el pacient, el seu entorn i la seva vinculació amb les addiccions.
Vostè s’ha acabat especialitzant en aquest àmbit.
Sí, no hem d’oblidar que abans de la pandèmia de la Covid-19, als Estats Units patíem una epidèmia d’addicció als opioides. Fruit d’això, vaig presentar el meu bagatge sobre la interpretació en centres de desintoxicació durant un congrés de referència a l’Amèrica del Nord especialitzat en aquesta matèria. Arran d’aquella presentació, que va tenir molt bona acollida, posteriorment, he impartit un taller monogràfic en diversos centres de Califòrnia, Oregon i Washington State.
Quin interès li desperta el món de les addiccions?
Ve de lluny, tenint en compte que sent molt jove vaig exercir com a voluntària en el primer centre d’ajuda per a malalts de sida que es va instal·lar a Barcelona mentre vivia a Catalunya. En aquella època la malaltia del sida estava molt estigmatitzada i majoritàriament els malalts que hi havia en aquest centre eren persones amb problemes amb les addiccions. Des d’aquella mirada que vaig integrar a Barcelona he intentat aportar el meu gra de sorra des de la meva posició com a intèrpret. A més, ara vull enfocar la meva mirada cap als immigrants.
Què vol dir?
És una conseqüència de les polítiques nefastes que ha impulsat el president Trump en l’àmbit de la immigració. Fruit d’això, Trump m’ha fet treure del calaix els apunts per a l’especialització d’intèrpret judicial. Un cop obtingui l’acreditació, vull exercir la meva feina per a les desenes de milers de persones retinguts en centres d’immigració en els estats fronterers que esperen una audiència per sol·licitar el dret d’asil. Tinc la necessitat d’aportar la meva tasca en la lluita pels drets i les lleis fonamentals d’aquestes persones independentment del seu país d’origen.
