Julien Leone: “L’‘efecte Julien’ a la Catalunya Nord ha estat mínim, només una minoria mira TV3”

Julio Leone, conegut com a Julien, ha estat el primer concursant d’Eufòria (de TV3) procedent de la Catalunya Nord. El seu pas pel programa ha estat excepcional, fins al punt, que va ser favorit en cinc ocasions, guanyant-se l’estima de l’audiència. Amb tots els números a favor per acabar sent el guanyador, fa una setmana en l’última gala, va ser eliminat de forma sorprenent en la primera ronda. Locutor de ràdio a France Bleu Roussillon, el cantant nord-català ha deixat una gran petjada entre el públic català. A Exterior.cat, Julien explica la seva experiència al concurs de la televisió pública catalana en una conversa des de la Plaça Osca del barri de Sants.

Com has paït l’eliminació (inesperada per la majoria) en la gala final i que no hagis acabat sent el guanyador d’Eufòria 3, com gairebé tothom pronosticava?
Després de veure les actuacions d’en Lluís i la Maria en la primera ronda de la gala final vaig tenir clar que el primer eliminat seria jo. Van ser dues actuacions perfectes, i per això, van merèixer ser en l’última ronda de la final. Així que ho trobo merescudíssim.

Si en la primera ronda haguessis interpretat Va com va, d’Ovidi Montllor, en lloc d’Uptown funk, de Mark Robson i Bruno Mars, hauries arribat a l’última ronda?
No, seguríssim. Curiosament és la teoria de molta gent.

També és la meva.
Per què?

Perquè ho vas brodar, perquè vas emocionar.
Va ser així perquè m’estava acomiadant del programa. Em vaig deixar anar, vaig buidar-me a l’escenari i vaig mostrar el Julien més fràgil. Mai havia cantat amb l’emoció que ho vaig fer en aquell moment, per això ha agradat al públic. Per a mi va ser un moment molt bonic, estava immensament emocionat de marxar.

En algun moment del programa et vas veure guanyador del concurs?
Jo no m’hi vaig veure. A partir de la gala 10, els meus companys d’Eufòria sí que em veien guanyador. Jo sempre els deia que no, que s’estaven precipitant. Em deien que m’anés fent la idea que així seria.

En les dues primeres edicions d’Eufòria va guanyar una noia (Mariona Escoda, en la primera edició; i Jim, en la segona). A la tercera, el guanyador havia de ser un noi.
Com així ha estat, però, en aquest cas, en Lluís, no jo! [riu]. Em fa il·lusió que el guanyador hagi estat en Lluís, és amb qui tinc més bona relació.

“Després de veure les actuacions d’en Lluís i la Maria en la primera ronda de la gala final vaig tenir clar que el primer eliminat seria jo”

De quina manera has atrapat l’audiència, que amb els seus vots et va portar a la final del concurs?
He intentat gaudir i fer gaudir a la gent en cada gala i en cada actuació. El públic m’ha transmès molta estima.

Va com va a banda, quina ha estat la teva millor actuació al concurs?
Interpretant Great balls of fire, de Jerry Lee Lewis, és l’única que no vaig trobar cap errada. En tota la resta d’actuacions que vaig fer, hi havia coses a millorar.

Després de cada gala, i quan arribaves a casa, et costava agafar el son donant-li voltes a l’actuació?
Una mica, sí. Arribava a casa cap a les tres de la matinada. En les primeres gales, un cop al llit, em dedicava a llegir els comentaris a X que s’allargava fins a les cinc de la matinada. Però, a partir de l’actuació de Papaoutai, de Stromae, vaig deixar de mirar X perquè arribava cansadíssim a casa.

A grans trets, com ha estat el teu pas per Eufòria?
Per mi ser a Eufòria i viure a Barcelona han estat com unes vacances pagades! Tenia molt clar que no volia guanyar com fos ni que Eufòria fos una oportunitat única. M’ho vaig plantejar setmana a setmana, sent conscient que en cada gala es podia acabar i me’n podia tornar a Perpinyà.

“Qui realment ha situat Catalunya Nord al mapa ha estat el President Puigdemont, no en Julien”

Què et va empènyer a presentar-te al càsting d’Eufòria?
El mateix equip de càsting d’Eufòria van convidar a presentar-m’hi, em van venir a buscar. No soc l’únic, sempre busquen músics de carrer que puguin tenir interès per formar-hi part. Però, evidentment, que et vinguin a buscar no vol dir que t’assegurin un lloc entre els 16 finalistes. Has de passar el càsting, com tothom.

Julien ha estat la quota nord-catalana del concurs?
No m’he vist com una quota, no crec que sigui l’objectiu del programa. Però està bé que el concurs abraci la diversitat dialectal del català. Al càsting s’hi ha presentat gent de tot arreu: des d’Andorra fins a les Balears. Fins i tot, catalans residents a la resta de l’Estat espanyol.

El teu pas per Eufòria ha servit per situar la Catalunya Nord al mapa?
No, no tinc aquesta percepció. Quan jo soc a Barcelona i dic que vinc de Perpinyà, la gent sap on és. Qui realment ha situat Catalunya Nord al mapa ha estat el President Puigdemont, no en Julien [somriu].

Hi ha hagut ‘efecte Julien’ a la Catalunya Nord?
No, l’’efecte Julien’ ha estat mínim perquè des de 2018 TV3 només es pot mirar a través d’Internet, i ara a la plataforma 3Cat. Com que no hi ha senyal de la televisió convencional, només una minoria de la Catalunya Nord mira TV3. I no oblidem que els qui convivim en català som una minoria.

Com a nord-català, com veus que la Corpo hagi reobert la delegació de 3Cat a Perpinyà?
[Somriu] És una molt bona notícia per a tots aquells qui consumim continguts en català a la Catalunya Nord. Ho veig com un exercici de normalitat. També vol dir que des de la Corpo hi ha un interès per allò que passa al nord de Catalunya. A més, la periodista Laura Bertran (la delegada de 3Cat a Perpinyà) ens representa. He de confessar que m’havien fet la proposta de presentar-me al concurs per optar a ser el delegat de 3Cat a Perpinyà.

I no t’hi vas presentar?
No, per dos motius: d’una banda, perquè ja estava immers en el projecte d’Eufòria, i de l’altra, perquè no vull exercir de periodista. Jo soc locutor de ràdio, soc presentador, però no em sento periodista, no m’agrada.

Així i tot, acceptaries presentar un programa a 3Cat com fa Sofia Coll, concursant de la segona edició d’Eufòria, amb Èpic Nails?
Estaria molt bé [somriu]. Tot el que sigui presentar un programa a televisió, seria genial.

Quina és la realitat catalanoparlant a la Catalunya Nord?
Una llengua és un codi que serveix per compartir informació. Si aquest codi no funciona en un lloc, no l’uses. O l’utilitzes amb persones que saps que té el teu mateix codi. Els activistes nord-catalans no intenten mantenir el català com passa al sud, no té sentit. Per això, a la Catalunya Nord fan cultura per salvaguardar la llengua. Per això, fan actes o impulsen ràdios.

“Els activistes nord-catalans no intenten mantenir el català com passa al sud, no té sentit. Per això, a la Catalunya Nord fan cultura per salvaguardar la llengua”

Com a catalanoparlant també vas exercir de mestre a La Bressola. Què simbolitza La Bressola?
És l’escola amb majúscules! Tant des de l’àmbit educatiu, pedagògic i didàctic. Fins i tot, sent una escola en català, hi ha famílies franceses que prioritzen aquest distintiu pedagògic que distingeix La Bressola. Jo vaig tenir la sort de treballar-hi com a professor un temps. La Bressola és una incubadora de la cultura catalana. Els nens i nenes acaben l’escolarització sent catalanoparlants amb un accent molt de Bressola.

Per què en Julien té més fluïdesa a l’hora de parlar en català que altres concursants d’Eufòria 3 que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona, com la Lluna o la Valeria?
La Lluna només té 16 anys. Jo a la seva edat no parlava català, ella sí que ho fa. El català sempre l’havia parlat amb el meu avi. Amb la meva mare -que és natural de Portbou- li parlava en francès. El meu català era únicament oral. Però quan vaig entrar a l’institut vaig començar-lo a parlar amb els meus companys de classe. A partir d’aquí també vaig començar a escriure cançons en català. La ràdio m’ha ajudat a perfeccionar-lo.

Sempre has volgut dedicar-te professionalment a la música?
La música sempre m’ha agradat. De ben petit vaig estudiar piano, i després em vaig formar al Conservatori de Música de Perpinyà. Sent més jove vaig descobrir la guitarra, i en els últims deu anys he format part de diferents grups musicals. Fins ara he anat fent bolos.

Sense perdre de vista la música, acabes formant part de l’equip de France Bleu Roussillon, una ràdio de Perpinyà.
Així és. Fa quatre anys vaig fer un servei cívic a França en una ràdio molt petita a Perpinyà adreçada a la gent jove. Aquella experiència em va captivar. Com que no podia viure exclusivament de la música, va coincidir que hi havia una plaça vacant a France Bleu Rousillon, vaig entrar-hi.

Què hi fas a la ràdio?
Soc la quota catalana a France Bleu Roussillon! És una ràdio generalista on majoritàriament la programació és en francès. Cada dia faig dues cròniques diàries: una, on explico un mot en català; i l’altra, un joc on faig escoltar una cançó i l’audiència l’ha d’encertar. Així, agafo la guitarra i canto.

Ara que ja ha acabat Eufòria, tornaràs a la ràdio?
Sí, ben aviat m’hi reincorporaré. Primer hem de gaudir del concert al Palau Sant Jordi, el 30 de juny. Tot i tornar a la ràdio, vull continuar fent música i gaudint de la popularitat que m’ha donat Eufòria.

T’ha canviat molt la vida, el concurs?
Moltíssim! El primer gran canvi va ser haver de deixar Perpinyà per viure a Barcelona. Per a la resta, ho porto molt bé. La gent, al carrer és molt agradable amb mi, majoritàriament nens i nenes i persones a partir dels quaranta anys. Bàsicament, l’audiència de la televisió convencional.

En Lluís -el guanyador d’Eufòria 3– ha explicat aquesta setmana l’anècdota que una senyora va demanar-te fer-se una fotografia amb tu, i, en canvi, no va reconèixer en Lluís.
Així és. Però, aquell dia, deu minuts més tard, vam viure la mateixa situació, però a la inversa. Una senyora va reconèixer en Lluís i a mi, no. Jo vaig acabar fent-los la foto [riu].

“He intentat gaudir i fer gaudir a la gent en cada gala i en cada actuació. El públic m’ha transmès molta estima”

La primera setmana postEufòria ja has aparegut a un dels programes amb més audiència de TV3: Polònia. Això és començar molt fort.
[Somriu] Sí, ha estat una gran experiència formant duet amb Puigdemont i Junqueras (els de ficció!).

Què trobaràs a faltar d’Eufòria?
Sobretot, l’ambient que es generava al programa, amb tot l’equip i també als concursants, que ara ja són amics. Estic preparat per al que hagi de venir. Fins ara, jo tenia una vida molt feliç a Perpinyà.

I vols que la teva vida continuï a Perpinyà?
Sí, aquesta és la intenció. Els mesos a Barcelona han estat fantàstics, i si mai he de tornar, ho faré. La meva adaptació ha estat molt fàcil, Barcelona m’agrada.

Musicalment, quins plans tens, a partir d’ara?
Ara mateix, tots els participants d’Eufòria estem lligats a un contracte. Un cop s’acabi, tinc intenció de publicar un parell de cançons pel meu compte.

Algun segell discogràfic ja t’ha picat la porta?
[Somriu] No, encara.

Quin és l’estil que vols impregnar, com serà musicalment Julien?
M’agrada molt la música urbana, el rap i el reggaeton. Vull fer-ho en català, voldria anar cap aquí.