Font: Servimedia

Gorka Knörr (Tarragona, 1950) és, des de l’estiu passat, el delegat de la Generalitat a Madrid després de cobrir la vacant que va deixar Ferran Mascarell. La seva trajectòria política passa pel País Basc i per Europa. En una primera etapa vinculat al PNB i posteriorment a Eusko Alkartasuna -avui integrada a EH Bildu-, de la qual va ocupar la secretaria general i va ser membre del Parlament basc i eurodiputat. Knörr atén  Exterior.cat.

Què el va empènyer a ser delegat del Govern?

El lligam amb Catalunya l’he tingut tota la vida perquè les meves arrels són a la Terra Alta. La meva llarga trajectòria política i professional fa que el meu perfil s’adeqüi a l’encàrrec que m’ha encomanat el Govern. I des de la meva convicció independentista fa que sigui un bon moment per aportar el meu coneixement en l’acció del Govern.

Va acceptar ser delegat del Govern català a Madrid quan la corda tensava més entre l’Estat i Catalunya.

Sóc conscient que Madrid és una plaça complexa tenint en compte que som en un moment polític excepcional. Curiosament al llarg de la meva vida sempre he viscut situacions incòmodes. Per exemple, vaig ser portaveu de presidència del portaveu basc en uns moments molt complicats de relació amb l’Estat. Però davant de les dificultats hi trobo oportunitats.

Quines oportunitats?

Obrir el camí a favor del diàleg, tot i que he de reconèixer que continua sent molt difícil.

Manca fer molta pedagogia a Madrid encara des de l’òptica catalana?

La nostra tasca és precisament aquesta: impulsar la projecció de Catalunya en tots els àmbits. I cal combatre-ho en l’entorn mediàtic, polític, judicial, econòmic i fins i tot eclesiàstic que formen l’Estat espanyol. A Madrid hi ha una literatura imposada sobre Catalunya des de fa segles.

I què proposa?

El primer pas que hauria de fer l’Estat espanyol és reconèixer la diversitat plurinacional per començar a entendre la realitat. Actualment encara hi ha persones a Espanya que no entenen com hi ha famílies que conviuen amb el català, el basc o el gallec. I això va més enllà de la política, és una problemàtica cultural, també. Davant d’aquesta negació, el conflicte es manté molt arrelat, ancorat en el temps i que costarà molt de desllorigar.

Hi ha catalanofòbia?

Jo que em considero un català amb arrels del País Basc, li puc assegurar que ni en l’època que el terrorisme d’ETA era actiu els bascos mai han sentit una animadversió tan gran per part d’Espanya com ho senten els catalans. Hi ha una catalanofòbia, més o menys explícita, que continua sent preocupant.

Persisteix encara des que Sánchez i Iglesias van formar govern?

A Madrid ara mateix es palpa molta més tensió entre els partidaris de dretes i d’esquerres que no pas amb Catalunya. Hi ha una divisió molt profunda i una agressivitat molt forta que jo no ho havia viscut mai. I l’espai on es reflecteix més és als diaris.

Tanta influència té l’entorn mediàtic?

L’any passat, en la celebració de la Diada a Madrid, el periodista Antoni Bassas va fer una conferència a sensacional comparant la relació entre Catalunya i Espanya a través de les portades dels diaris. En aquell anàlisi es denotava que la percepció de la realitat entre els mitjans és molt distant. I que el concepte d’insolidaritat de Catalunya amb Espanya que tantes vegades ens hem de sentir a dir ve de molt lluny.

Davant d’aquest escenari, quin paper hi juga la delegació catalana a Madrid?

És el d’acompanyar i reforçar l’acció de Govern en aquelles actuacions que es concentren a la capital d’Espanya. Madrid és una ciutat molt estratègica on hi conviuen persones de moltes nacionalitats d’arreu del món, més enllà que la predominant és l’espanyola. Des de la delegació, per exemple, oferim classes de la llengua catalana on aquest curs hi ha més de 500 estudiants inscrits. Aquesta formació es complementa amb un seguit d’activitats que serveixen per fomentar la cultura del país.

I quina vinculació tenen amb la comunitat catalana?

Molt estreta. Tot i la proximitat amb Catalunya, en el cas de Madrid, els casals i les comunitats catalanes juguen un paper fonamental per a la difusió de Catalunya arreu del món i una eina imprescindible en el coneixement a l’exterior de la nostra identitat.

Vostè va ocupar el cinquè lloc de la llista de Puigdemont de les passades eleccions europees. Repetiria si li ho tornés a demanar?

Ja tinc una edat! Vaig acceptar la proposta de Puigdemont d’anar a la seva llista, però la meva sorpresa va ser quan em vaig veure al número cinc després dels tres exiliats i d’Erika Casajoana. Va ser un orgull personal ser a la llista del president perquè és la que més m’ha omplert en la meva vida política. Puigdemont és extraordinari, un líder sòlid, que té una gran capacitat d’anàlisi i de visió política. I això el converteix un actiu imprescindible per al present i el futur del país.