Laia Codina: “Soc a Milà per a guanyar títols”

La jugadora del FC Barcelona Laia Codina Panedas (Campllong, Gironès, 2000) és des de l’estiu passat cedida a l’AC Milan, equip que milita a la primera divisió italiana de futbol femení. Una lesió al cartílag rotulià del genoll dret, la va obligar a passar pel quiròfan. Una circumstància que va estroncar la línia ascendent que la gironina tenia com a blaugrana, i que li va fer perdre protagonisme en la temporada més llorejada de la història del Barça femení. Completament adaptada a Milà i al futbol italià, Codina vol seguir jugant i creixent com a futbolista amb el desig d’ampliar el seu palmarès lluny de Catalunya. Així ho explica en aquesta conversa a Exterior.cat.

El 2022 comença amb un títol en joc, la Supercopa italiana, en format a quatre. Un triomf avui dijous contra la Roma us donaria l’accés a la final, que tindrà lloc dissabte. Com afronteu la cita de la Supercopa?
L’afrontem amb moltes ganes perquè és una competició curta i amb l’al·licient d’un títol. Tenint en compte que tenim una plantilla molt nova, a l’inici de temporada ja vaig pronosticar que a partir del gener faríem un salt endavant. I està sent així. En els primers entrenaments, tothom ha tornat amb molta més força de l’aturada. Espero que ho puguem demostrar en aquesta Supercopa. El primer objectiu és jugar la final.

El 2021 va acabar amb dues derrotes a la lliga del Milan davant la Juve (5-2) i l’Inter (0-3). Era previsible perdre-hi?
Pels qui no han vist els partits podria dir que no vam tenir cap opció, però no va ser així. Davant l’Inter ens va castigar la primera part, però en la represa vam tenir força ocasions. Contra la Juve, sí que era més previsible la derrota. Així i tot, amb 2-2 al marcador vam desaprofitar un penal a favor que hagués pogut canviar el desenllaç final.

El cap de setmana vinent es reprèn la lliga davant el Verona. Ara mateix, cinc equips -Roma, Sassuolo, Inter i Milan- es troben separats per només tres punts i lluitant per la segona plaça que té un premi molt llaminer: el bitllet per la pròxima edició de la Champions League. Aquest és el gran objectiu que perseguiu?
Sí, indiscutiblement. El Milan és un club gran i ha d’aspirar a jugar la gran competició continental. El que és bonic de la lliga italiana és, precisament, la igualtat que hi ha entre la majoria dels equips. Viure cada partit sabent que t’estàs jugant mitja lliga, ho fa molt més atractiu, és una motivació afegida.

Les possibilitats reals d’aixecar un títol aquesta temporada passen per la Supercopa i la Copa d’Itàlia -que a finals d’aquest mes disputareu l’eliminatòria de quarts de final davant la Sampdoria-. Guanyar algun títol és una prioritat que et vas fixar quan vas apostar per jugar al Milan?
Sí, evidentment. Soc a Milà per a guanyar títols, i és un missatge que vaig calant dins el vestidor, amb les companyes de l’equip. Sabem que l’Scudetto és molt difícil perquè la Juventus va un pas més endavant que la resta, però tenim la Supercopa i la Copa en el punt de mira. Tinc moltes ganes d’alçar un títol amb el Milan.

Les dates de la Supercopa t’han obligat a viure el teu primer Cap d’Any lluny de casa.
Tenint en compte la situació actual de la pandèmia tant a Catalunya com a Itàlia i que jo mai he estat de fer massa celebracions per Cap d’Any perquè no m’agrada, ja m’ha anat bé ser a Milà amb l’equip. Nadal sí que m’agrada, i vaig aprofitar-ho bé els dies que vaig ser a casa amb la família i els amics.

“A Lluís Cortés li dec moltíssim. Em va fer debutar amb el primer equip del Barça i sempre li estaré agraïda. Li desitjo el millor i espero que algun dia tornem a coincidir”

Què et va empènyer a decidir-te a jugar al Milan?
Tenia clar dos aspectes: jugar a l’estranger i que l’adaptació fos ràpida. Tenint en compte les similituds que hi ha entre Catalunya i Itàlia, l’oportunitat que em va proposar el Milan em va convèncer, tot i tenir altres propostes sobre la taula. I així ha estat. Des del primer dia vaig trobar-me amb totes les facilitats que necessita algú quan arriba d’un altre país. Les companyes i el cos tècnic em va rebre amb els braços oberts, i en quinze dies ja em sentia com a casa i integrada a l’equip.

Ets a Milà bàsicament buscant més minuts i més protagonisme al terreny de joc. Ho has trobat?
Sí, indiscutiblement. Ho estic jugant pràcticament tot, i no puc demanar res més. Amb el míster [Maurizio Ganz] tinc molta afinitat, es nota que té un perfil d’exjugador de futbol. M’entén, m’escolta, i és molt dialogant amb totes les companyes, cosa que fa que la confiança es tradueixi, també, dins el terreny de joc.

Pel fet de venir d’un equip de referència com el Barça -vigent campió d’Europa- creus que se t’exigeix una mica més que la resta?
El nivell d’exigència sempre hi és, i jo soc molt autoexigent amb mi mateixa en cada entrenament i en cada partit. A partir d’aquí tinc molt clar que per jugar he de córrer i que he de fer mèrits per ser titular. És cert que haver jugat al Barça té transcendència, però ho assumeixo amb molt d’orgull.

Has notat molt la diferència d’un club a l’altre i d’una lliga com la italiana?
El Milan és un club que ha apostat recentment pel futbol femení. I tinc la mateixa sensació que deu anys enrere amb el Barça, que va començar a planificar un projecte de creixement i de futur. El Milan ja és un equip totalment professional, la lliga italiana es professionalitzarà a partir de la pròxima temporada. Cada cop hi ha més interès pel futbol femení, hi ha més tifosi que venen al camp a animar-nos… És un procés bonic de viure’l, també.

Quant a estructura de club i instal·lacions, quines diferències has trobat entre el Barça i el Milan?
Recordo el dia de la meva presentació com a jugadora del Milan, quan vaig adonar-me del pes i la història que té aquest club. Quant a instal·lacions, ara mateix el terreny de joc i els vestidors s’estan reestructurant, així que és una mostra més de l’aposta que està fent el club pel futbol femení.

“A Itàlia viure cada partit sabent que t’estàs jugant mitja lliga, ho fa molt més atractiu, és una motivació afegida”

A la ciutat i amb la nova vida italiana, com t’hi trobes?
Milà com a ciutat m’agrada, és molt cosmopolita, tot i que és força cara. Com que soc de poble, prefereixo escapar-me al llac de Como, que és preciós i ho tinc a tocar de casa. M’agrada la proximitat que Milà té amb el mar i la muntanya, fa que em senti com a Catalunya. Des del primer dia m’he familiaritzat bé amb l’italià, l’estic aprenent de forma autodidàctica, llegint algun llibre. La meva vida no ha canviat gaire respecte a la que tenia a Barcelona.

La cessió a Milà és d’una sola temporada. T’agradaria continuar com a rossonera?
Encara és molt aviat per decidir què faré la pròxima temporada. Queden cinc mesos intensos de competició i és un període massa llarg per passar-ne balanç. He comprovat que quan millor em sento és jugant i tenint minuts, i això és el que tinc ara al Milan. Visc el present, el que hagi de venir, ja ho veurem.

L’opció de jugar a la lliga espanyola amb una samarreta que no sigui la del Barça és un escenari que contemples?
Ara mateix, no. Ara bé, en aquesta vida mai pots descartar res, però avui dia seria una última opció. Soc del Barça, m’agradaria tornar a jugar-hi, i després de fer el pas de jugar a l’estranger crec que se m’obre un altre escenari, sigui a Itàlia o en un altre país.

El 2021 vas viure moments inoblidables com a jugadora del Barça en una temporada per emmarcar i que ha passat a la història. L’única espina clavada és el fet de no haver estat partícip dins el terreny de joc dels èxits de l’equip?
Sí, és una espina que tinc clavada. Mai és un bon moment per a lesionar-se, però vist amb perspectiva, n’he après moltíssim d’aquella lesió. La temporada passada la vaig gaudir moltíssim, aportant el meu gra de sorra des de fora. Em sento molt orgullosa d’haver format part d’aquella plantilla, però ara soc a Milà. Aquí em sento feliç de poder entrenar cada dia perquè he pogut complir el somni que tenia des de petita: ser professional del futbol.

“Encara és molt aviat per decidir què faré la pròxima temporada. He comprovat que quan millor em sento és jugant i tenint minuts, i això és el que tinc ara al Milan”

Del Barça femení, tres noms propis van marcar el 2021: Alexia Putellas, Aitana Bonmatí i Lluís Cortés. Del primer, què simbolitza Alexia, que s’ha convertit en una icona a escala mundial?
Alexia simbolitza l’esclat del futbol femení, i la seva contribució ha de ser la de seguir consolidant aquest esport en tots els àmbits. És d’agrair veure els missatges de suport i les felicitacions que està rebent d’arreu del món, especialment del futbol masculí. Alexia ja és una referència, i esperem que serveixi perquè en vinguin moltes altres en els pròxims anys.

Aitana Bonmatí -amb qui tens una gran amistat i compartiu gustos musicals [Sopa de Cabra]-, acabar de renovar el seu compromís contractual com a blaugrana. Què suposa que el Barça s’asseguri el talent d’Aitana?
És una jugadora que marca molt les diferències en atac i en defensa, és un tot terreny. Suposa donar continuïtat a un projecte guanyador, que estic convençuda que es traduirà amb molts més títols i, al mateix temps, reforçarà el segell d’identitat en el joc que practica l’equip. Renovar Aitana també és un exemple clar de l’aposta que fa el Barça per La Masia.

El darrer és el de Lluís Cortés -l’entrenador que va fer del Barça campió d’Europa- i que fa uns dies reconeixia al ‘Tot Costa’ de Catalunya Ràdio una manca de feeling amb algunes jugadores de l’equip. Va ser el teu cas?
[Somriu] No pas. A Lluís Cortés li dec moltíssim, ens coneixem des de fa molts anys. Ell va confiar en mi, em va fer debutar amb el primer equip del Barça i sempre li estaré agraïda. Li desitjo el millor i espero que algun dia tornem a coincidir.

Enguany, la final de la Champions League femenina es juga a Torí, a Itàlia. El Barça és el favorit per a reeditar el títol?
Sí, no en tinc cap dubte. Tots sabem que el sorteig ha estat molt bo per al Barça i que el camí per arribar a la final és el millor, el que hagués desitjat tothom abans del sorteig. A més, l’equip manté el nivell d’excel·lència de la temporada passada i, per tant, espero que no només jugui la final sinó que torni a aixecar el títol.

Tenint en compte la proximitat entre Milà i Torí, tens previst ser a la graderia, com una aficionada culer més en cas que el Barça arribés a la final del pròxim 22 de maig?
[Riu] Sí, evidentment, és una data que tinc assenyalada. La competició de lliga a Itàlia l’acabem el 15 de maig, per tant, si el Barça juga la final, hi seré, segur! De fet, aquesta temporada ja he vist diversos partits de la Champions League quan la Juventus ha jugat a Torí. Em conec el camí perfectament des de casa, així que seria una final preciosa de viure-la.