Laura Ballarín és la secretària de política europea i internacional del PSC [Foto: cedida PSC]
Laura Ballarín Cereza (Barcelona, 1984) és la secretària de política europea i internacional del PSC i, des de l’any passat, és europarlamentària del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) del Parlament Europeu rellevant Adriana Maldonado. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) i postgraduada en Observació Electoral i Assistència Electoral a la UPV-EHU, també té dos màsters: un en l’Amèrica Llatina Contemporània i les seves relacions amb la Unió Europea a l’Instituto Ortega y Gasset-UAH); i l’altre, en Gestió de lideratge polític (UAB). Ha treballat com a investigadora en l’equip d’Administració Pública de la UPF i com a assessora a la secretaria de política internacional i cooperació del PSOE. A Brussel·les ha treballat com a assessora de diferents eurodiputats, i en els darrers quatre anys, com a cap de gabinet de la presidenta del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates. També és vicepresidenta del Consell Català del Moviment Europeu (CCME). Després de 12 anys viu amb peu a Brussel·les i l’altre a Barcelona, Ballarín és una veu autoritzada dels socialistes catalans a Europa i en aquesta entrevista a Exterior traça els reptes que té l’acció exterior catalana.
Europarlamentària des de l’any passat d’una legislatura a Europa que ja veu el final.
Així és. Brussel·les no és una ciutat nova per a mi, ja que hi visc i hi treballo des de fa dotze anys. Quant a l’experiència com a europarlamentària està sent molt bonica, ja que després de tants anys treballant des de l’altra banda, ara ho faig tenint veu pròpia. Veure’s reflectides les idees en primera persona és especial.
Repetirà com a integrant a les llistes del PSC de les eleccions europees del juny vinent?
[Somriu] Ho intentaré! Encara no estan enllestides, però soc optimista de formar-hi part, sí.
Vostè forma part de la comissió de mercat intern i drets dels consumidors que acaba d’aprovar la llei de mercat únic digital a Europa. Què comporta la posada en marxa d’aquesta llei?
En aquesta legislatura hem dotat d’un marc normatiu per tal que Europa pugui tenir llibertat d’establiment d’empreses digitals a tots els països de la UE, i sobretot, que les empreses europees siguin més fortes de cara als gegants digitals d’arreu del món, especialment els Estats Units i la Xina. Aquesta llei dota d’uns mecanismes per afavorir les empreses europees que garanteixin una oportunitat per a la indústria digital europea.
Paral·lelament, també s’ha aprovat la llei de serveis digitals. Amb quin objectiu?
Té la missió de protegir l’ús de les dades dels consumidors, que són el cor de les grans plataformes. Amb aquestes dades és on aquestes plataformes obtenen molts beneficis econòmics. Tant una llei com l’altra ens ha permès dotar-nos de les lleis, però queda un nou procés d’implementació. Hem fet un pas endavant.
Cada cop Europa té més poder de decisió sobre la vida quotidiana dels ciutadans. En som prou conscients?
Em faig el càrrec d’aquest distanciament físic, i fins i tot, emocional respecte a Brussel·les, i jo fa molts anys que faig pedagogia. Europa és Barcelona, és Manresa i és Vielha, en definitiva, Europa som els ciutadans. Cal subratllar el marge estret que tenen els diferents estats de la UE per fer lleis, ja que, en el cas d’Espanya, el 70% de les lleis que es treballen al Congrés dels Diputats venen de Brussel·les, i la seva major part del temps la dediquen a transposar les lleis que treballem a Europa. I sobretot, cal explicar casos concrets com afecten directament els ciutadans.
Expliqui’ls.
En aquesta legislatura, en la comissió on treballo hem posat en marxa el carregador únic i la fi del roaming, lligada a una estratègia per combatre el canvi climàtic. Hi ha més casos, com avançar en el dret a reparar, a lluitar contra l’obsolescència programada que ens afecta a tots.
“Europa veu que Catalunya es troba al final d’un cicle, a les portes d’un canvi d’època”
Què està en joc en les eleccions europees del 9 de juny vinent?
A més de totes aquestes accions quotidianes, en aquestes eleccions ens hi juguem el propi model de la Unió Europea. I no són paraules buides. Perquè Europa ha creat l’espai de pau, llibertat i benestar social més important de la seva història, i ara es veu amenaçada per l’auge de l’extrema dreta en molts països. Em deixaré la pell per fer veure que res està garantit.
L’extrema dreta és la gran amenaça que té actualment Europa?
Així és. A Brussel·les es palpa moltíssim. Ho veiem diàriament què voten dia a dia en qüestions relacionades als drets de les dones, del col·lectiu LGTBI+ o de la immigració, o en el canvi climàtic, que es fan seves totes les tesis negacionistes. Veig amb preocupació els darrers resultats electorals a països com Portugal, els Països Baixos o els Països Nòrdics. Els partits proeuropeïstes hem de fer un gran esforç per contrarestar el discurs fals de l’extrema dreta, amb dades, estudis i propostes. Contra la por, esperança. Aquesta és la recepta.
Quin balanç fa la presidència espanyola a la Unió Europea?
Molt positiu, tenint en compte que era l’última presidència rotatòria sencera abans de les eleccions europees i, a Brussel·les, hi havia unes expectatives molt altes. I va ser positiva, fins i tot, amb l’afegitó d’un avançament electoral a Espanya. En només sis mesos, la vicepresidenta Teresa Ribera va fer una gran labor segellant, entre d’altres, el pacte d’emigració i asil o la llei d’intel·ligència artificial. Una prova més del lideratge i l’europeïsme que té el govern de Pedro Sánchez.
Una de les carpetes que continua pendent és l’oficialitat del català a la UE. És optimista que s’acabi aprovant, a curt o llarg termini?
En aquesta qüestió s’estan fent dos intents en paral·lel: l’un al Parlament, i l’altre, al Consell. A curt termini, soc més optimista al Parlament, ja que porta més anys treballant-ho, i logísticament té més possibilitats. En aquesta legislatura, la carpeta de l’oficialitat al català s’ha discutit en dues ocasions, i ens dona força per la següent legislatura agafar més impuls per aconseguir-ho definitivament. En canvi, el Consell de la UE té més complexitats, sobretot perquè es necessita la unanimitat de tots els països que en formen part. És un repte majúscul, el govern d’Espanya ha fet un pas endavant, però s’haurà de remar molt més.
“El 12-M és l’última bala de Puigdemont. Al Parlament europeu no ha aportat absolutament res”
Foto: cedida PSC
Quins són els arguments dels països que s’hi oposen?
Majoritàriament, són aquells que estan governants pel Partit Popular Europeu perquè estan en contra de qualsevol petició que afavoreixi el multilingüisme i, al mateix temps, que sigui una iniciativa del Partit Socialista. També s’hi sumen alguns països nòrdics que consideren que l’aprovació de l’oficialitat de les llengües cooficials d’Espanya són una despesa innecessària. En aquest sentit, em sorprèn el cas de Finlàndia, ja que el català té més milions de parlants que el finès.
PP i Ciutadans han fet l’impossible perquè la proposta de l’ús del català a Europa no prosperi.
Així és, però no només aquesta proposta, sinó qualsevol que plantegem els socialistes. Ho trobo molt absurd, purament ideològic i forma part de la seva estratègia: l’obsessió de desprestigiar el govern de Pedro Sánchez. Ara bé, la pluralitat d’Espanya és un distintiu d’identitat d’aquest govern, i PP i Ciutadans volen fer veure que Espanya és homogènia quan en realitat no ho és.
Aquesta proposta hauria tirat endavant si Junts no hagués forçat Pedro Sánchez a fer-ho a canvi de 7 vots per a la investidura al govern espanyol?
Sí, perquè el dret dels polítics catalans a fer ús de la nostra llengua en els diferents arcs parlamentaris europeus és una reivindicació que molts partits catalans portem en el nostre programa electoral des de fa molts anys. Aquesta proposta s’ha pogut posar en l’agenda del ple de la UE gràcies a la presidència espanyola.
El govern espanyol ha impulsat la llei d’amnistia. Quina lectura s’ha fet des d’Europa?
Se n’ha fet diverses lectures, no hi ha una única lectura. Des d’Europa, el debat ha estat més serè i menys apassionat, a diferència de com s’ha viscut a Espanya. A Europa, tot el que siguin mesures per afavorir la convivència i la concòrdia a Catalunya són benvingudes. Ara bé, els partits de dreta i d’extrema dreta han fracassat en l’intent que comissaris i la mateixa presidenta del Parlament Europeu es posicionessin en contra de l’amnistia, ja que entenen que s’integra en el marc de les competències nacionals.
“És imprescindible reordenar la presència del govern de Catalunya a l’exterior. I això no vol dir ni tancar ni obrir delegacions”
L’amnistia ha obert la porta a un possible retorn del líder de Junts, Carles Puigdemont. L’ha sorprès l’anunci de presentar-se com a candidat a les eleccions catalanes?
No, ja ho havia fet anteriorment, s’hi va presentar en les darreres. Tenia massa pressió per a no fer-ho, és una mica a la desesperada. El que m’ha sorprès és que anunciés que no es presentaria a les llistes de les eleccions europees, que encara tinc els meus dubtes. Ara bé, si és així, seria coherent tenint en compte que al Parlament Europeu no ha aportat absolutament res. El 12-M és l’última bala de Puigdemont.
El candidat del PSC a les eleccions catalanes, Salvador Illa, suma diversos viatges a l’estranger reunint-se amb diferents líders europeus. Vostè la setmana passada va participar-hi en un viatge al Regne Unit. Quina mirada hi posen els líders europeus avui del conflicte entre Catalunya i Espanya?
Hem constatat que després de molts anys de turbulències, ara mirem el futur de Catalunya amb molta esperança. Europa veu que Catalunya es troba al final d’un cicle, i a les portes d’un canvi d’època. D’aquí a cinc setmanes tenim unes eleccions cabdals, i tenim l’oportunitat de girar full, d’obrir una nova etapa que no estigui tan marcada per debats identitaris, divisius i basats en la confrontació. Per això, des del PSC insistim molt a buscar punts d’unió entre els catalans i en la millora dels serveis públics.
Foto: Parlament Europeu
Des que és cap de l’oposició a la Generalitat, Illa s’ha reunit amb diversos delegats del govern català a l’exterior. Qui és el model d’acció exterior que tindria previst executar el PSC si Illa acaba sent el president del govern?
És un model basat en un pla d’acció exterior que hem treballat a fons i que ha aprovat el govern alternatiu. El model d’acció exterior del PSC serà reforçar la vocació europea de Catalunya basat en una cultura federal, oberta, responsable, col·laborativa i eficaç. I això vol dir sumar esforços i sinergies amb diferents actors, també estatals, per maximitzar els recursos disponibles. D’altra banda, des del PSC treballarem molt el consens perquè l’acció exterior catalana sigui l’expressió de la pluralitat del nostre país i no només d’una part. Ho hem constatat, i ho volem corregir.
Com ho faran?
Involucrant molt més el Parlament de Catalunya, on no s’ha debatut absolutament res, ni tan sols els plans d’acció exterior ni cap altra iniciativa. I també sumar-hi altres ens locals i les entitats que es dediquen a l’acció exterior. Tot plegat, ho volem fer amb eficàcia i transparència, dos principis poc clars fins ara. El pla d’acció exterior que hem dissenyat des del PSC conté un seguit de mesures.
Quines?
Reafirmar la vocació europea de Catalunya, el focus ha de ser Europa. En aquest sentit, cal dinamitzar molt millor la delegació del govern a Brussel·les, que hi ha molt a fer i a millorar. A més, cal un nou impuls a l’Euroregió i a la cooperació transfronterera, la projecció de l’economia catalana a l’exterior, i cal augmentar la nostra presència en dues àrees geogràfiques concretes: a la Mediterrània i a l’Amèrica Llatina, que considerem que està força abandonades. I, sobretot, hem d’incidir molt més en la cooperació al desenvolupament, ja que hem de posar en relleu la nostra contribució al món. Entre les mesures també destaquen la promoció de la cultura i la llengua catalana, i un pla efectiu de retorn a Catalunya.
“L’oficialitat del català a Europa? Em sorprèn l’oposició de Finlàndia, el català té més milions de parlants que el finès”
En aquest pla d’acció exterior contemplen la possibilitat de tancar delegacions a l’estranger?
És imprescindible reordenar la presència del govern a l’exterior. I això no vol dir ni tancar ni obrir delegacions. Cal fer una avaluació a fons de les delegacions i les diferents oficines que té la Generalitat. No té cap sentit que en una mateixa ciutat la delegació i la seu d’ACCIÓ i de l’Institut Ramon Llull estiguin en diferents edificis. Això avui està passant. Ho hem detectat fruit de les visites que hem fet. Per això és prioritari optimitzar els recursos.
En cas que Illa i el PSC governés Catalunya, i el PSOE ho fa a l’Estat espanyol, hi hauria la possibilitat d’unir esforços i treballar plegats les delegacions catalanes i els ministeris espanyols a l’estranger?
Sí, és evident que de facto hi hauria millor entesa i cooperació. Més enllà si governa o no el PSOE a Madrid, l’acció exterior catalana tindrà més impacte si les delegacions van de bracet amb les ambaixades espanyoles. Hauria de ser així sempre. Espanya té més recursos i més experiència. Ara bé, hi ha una prioritat del pla d’acció exterior del PSC: la lleialtat institucional.
Quin vincle tindria un hipotètic govern de Salvador Illa amb les comunitats catalanes a l’exterior?
Volem que les delegacions del govern a l’exterior siguin la porta i la casa de tots els catalans i catalanes, no només per una part de catalans. Això és el que ens importa, volem que siguin més útils. Les delegacions han incidit molt en l’aspecte cultural, cal reorientar l’estratègia i enfocar-la cap a altres àmbits que també preocupen els catalans a l’estranger.
L’última, més personal. Preferiria ser consellera d’Acció Exterior del govern de Salvador Illa o mantenir-se com a europarlamentària a Brussel·les?
[Somriu] És una pregunta molt difícil de respondre, totes dues són molt llamineres. És un tòpic, però fa molts anys que soc al servei dels socialistes i el partit decidirà on puc ser més útil. Ara estic molt centrada en les eleccions europees.
Salvador Illa, des de Londres: “Volem més Catalunya a Espanya i Europa, i més Europa i Espanya a Catalunya”
