Laura Foraster és l’actual secretària general de DIPLOCAT [Foto: DIPLOCAT]
Laura Foraster i Lloret (Barcelona, 1976) és l’actual secretària general de DIPLOCAT, un consorci publicoprivat que, des fa 9 anys, treballa per donar a conèixer els valors i actius de Catalunya entre l’opinió pública internacional. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la UPF i en Humanitats per la UOC i té un màster en Estudis Europeus cursat a la KU Leuven. Va treballar a Brussel·les, desenvolupant diferents tasques a la Comissió Europea, al Comitè de les Regions, a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea i al Parlament Europeu. Abans d’incorporar-se a DIPLOCAT havia exercit com a cap de Gabinet del conseller de Comerç, Turisme i Consum (2003-2006) i d’Innovació, Universitats i Empresa (2006- 2010). A Exterior.cat, Foraster passa balanç de la tasca de DIPLOCAT després de ser un dels ens més castigats amb l’aplicació del 155 per part del govern espanyol.
Haver viscut a l’estranger és un valor afegit per dirigir DIPLOCAT?
Això ho haurien de dir aquells qui m’han fet confiança. En tot cas, l’experiència de 6 anys a Brussel·les van ser la culminació de tota una vida volent viure i treballar a l’estranger. Durant l’etapa a la universitat vaig triar tot allò que tenia a veure amb l’economia internacional i en l’especialització europea. Per tant, ja era un senyal inequívoc del que va acabar passant més tard estudiant a la KU Leuven. A Brussel·les vaig aprendre moltíssim treballant en diversos àmbits, i de fet, estava en un procés d’oposicions per a quedar-m’hi…
Per quins motius torna a casa?
Una trucada de Pere Esteve, amb qui jo havia treballat al Parlament Europeu a Brussel·les, i em va convidar a formar part del seu equip en el primer govern d’entesa de la Generalitat. Així vaig tornar a Barcelona com a cap de Gabinet del conseller Esteve. Posteriorment també vaig continuar de cap de Gabinet amb Josep Huguet i formant part de l’equip d’Antoni Castells. Tot i treballar a Govern, durant aquells anys no vaig perdre mai el contacte amb el món i vaig mantenir el fil internacional.
I d’una conselleria a l’embrió del que acabaria sent DIPLOCAT.
Així és. Sí, l’any 2007 es va constituir el Patronat Catalunya Món, a partir de la llavor del Patronat Català Pro Europa, amb la secretària general Roser Clavell, qui va ser la responsable de transformar aquesta entitat en l’actual DIPLOCAT, amb la prioritat d’enfortir la diplomàcia pública, les relacions amb la Unió Europea i d’apropar Catalunya al món i el món a Catalunya. És el que hem fet durant aquest temps Albert Royo i jo mateixa des que vaig assumir el càrrec de secretària general. Tot aquest recorregut contrasta amb aquells qui han creat el relat que DIPLOCAT es va impulsar el 2012 com a eina d’internacionalització del projecte independentista del govern català.
Ho demostra, per exemple, el programa de beques internacionals que concedeix anualment DIPLOCAT.
Sí, enguany serà la 38a edició i estem a punt de fer pública la convocatòria. Són unes beques que promouen estudis internacionals a qualsevol universitat estrangera. Està destinat a cursar estudis de màster sobre relacions internacionals. Des de programes de formació amb un enfocament generalista com programes especialitzats en diplomàcia, política, dret, economia, comerç, cooperació al desenvolupament, drets humans o integració europea, sempre que es plantegin des d’una perspectiva internacional.
“El recorregut ve de lluny i contrasta amb aquells qui han creat el relat que DIPLOCAT es va impulsar el 2012 com a eina d’internacionalització del projecte independentista del govern català”
Què és el més rellevant del Pla de Treball 2021?
Aquest pla estratègic es basa en tres eixos: connectar, projectar i capacitar. Un seguit d’accions i d’activitats que refermen la capacitat d’impulsar Catalunya al món. Connectem amb el món i establim els ponts entre Catalunya i l’estranger; projectem els valors i els actius del país i, a la vegada, capacitem i formem perquè la societat catalana també s’hi senti identificada.
Una d’elles és #BooksAndRoses o internacionalitzar la festa de Sant Jordi.
Aquest projecte va néixer per aplegar i difondre els actes relacionats amb la Diada de Sant Jordi que es fan fora de Catalunya. Abans de la pandèmia, s’hi havien aplegat més d’un centenar d’activitats arreu del món, però l’any passat va reduir-se a només una trentena, majoritàriament concursos literaris virtuals. Malgrat les circumstàncies actuals, estic convençuda que aquest any se superarà la xifra de l’any passat i reforçarà la finalitat del projecte: fer arribar els valors implícits en la tradició de Sant Jordi més enllà de les nostres fronteres.
Per què és tan rellevant la projecció de la imatge de Catalunya i la generació d’una opinió pública positiva a l’estranger?
Perquè repercuteixen directament en la capacitat d’atracció d’inversions, coneixement, institucions i persones, alhora que contribueixen a connectar, crear vincles i consolidar relacions d’amistat i confiança amb la resta del món. DIPLOCAT és, doncs, una institució al servei del país, un instrument de presència al món per poder participar en els grans debats globals, garantint en tot moment la pluralitat i la transversalitat.
Una imatge simbòlica, amb la restitució de DIPLOCAT després de superar l’aplicació del 155 [Foto: DIPLOCAT]
En plena era digital, les empreses, les universitats, les ciutats i els ens locals, els moviments socials i la mateixa ciutadania tenen cada vegada un rol més destacat en la governança global d’un món interconnectat. Davant d’aquesta nova realitat, DIPLOCAT recull una àmplia pluralitat de veus i desplega les eines més diverses de projecció per apropar la societat civil i les institucions del país a l’exterior i contribuir, d’aquesta manera, a l’assoliment dels reptes que Catalunya s’ha marcat.
Quina visió té el món de Catalunya?
En el darrer anàlisi que hem fet de les xarxes socials del 2020 que acabem de fer públic aquesta setmana es denota una connotació negativa per l’impacte de la Covid-19. Més enllà de la pandèmia, el Barça i la política és qui s’emporten els millors impactes des de la perspectiva internacional. La pandèmia ens ha limitat moltíssim, però ho estem superant redissenyant l’acció a través de les eines digitals.
DIPLOCAT va ser un dels actius del país que va patir més les conseqüències després de la tardor de 2017. Fins al punt que la terminologia de diplomàcia pública l’han hagut de suprimir en compliment d’una sentència recent del Tribunal Constitucional espanyol.
Sí, ja no apareix en el Pla de Treball de 2021. Ara parlem de diàleg internacional. La sentència del Tribunal Constitucional forma part d’un desconeixement de la diferència entre la diplomàcia tradicional i la pública. Així i tot, la sentència no prohibeix la tasca de DIPLOCAT, només assenyala que no es parli de diplomàcia pública. Però el nom no fa la cosa. DIPLOCAT fa el que ha fet sempre Catalunya: mirar el món.
I què ha fet sempre?
Treballar per donar a conèixer els valors i actius de Catalunya entre l’opinió pública internacional, fer que el nostre país tingui veu en els grans debats globals i establir llaços de confiança amb la ciutadania i les institucions d’altres països, a més de fomentar la capacitació dels joves interessats en les relacions internacionals i els professionals que treballen en aquest àmbit. Ho fem acompanyant més d’una trentena d’entitats de Catalunya que tenen vocació d’implicar-se i participar en els fòrums internacionals.
“La sentència del Tribunal Suprem no prohibeix la tasca de DIPLOCAT, només assenyala que no es parli de diplomàcia pública. Però el nom no fa la cosa”
El govern espanyol els va tancar l’activitat amb l’aplicació del 155. Vist amb perspectiva, com ho van viure?
Va ser tot un tràngol. Ens van posar en el mateix sac que les delegacions a l’exterior del Govern, però jurídicament qui té potestat per suprimir les funcions de DIPLOCAT és el Ple, el màxim òrgan de govern del consorci, i les entitats que en formen part. Van ser uns mesos d’incertesa, sobretot pels treballadors però que amb la restauració de les funcions del govern vam haver de tornar a reiniciar el projecte. Fer-ho, de nou, va ser una tasca molt complexa, però ens n’hem sortit gràcies a l’esforç de tot l’equip.
Quins són els reptes de present i de futur de DIPLOCAT?
És indispensable que DIPLOCAT segueixi tenint la transversalitat dels actors que el configuren com a valor afegit i com a punt de trobada de tots ells. I a partir d’aquí, que tots ells usin DIPLOCAT com a eina d’internacionalització. Aquest és l’horitzó que no s’ha de perdre mai de vista i, fins i tot, que sigui l’aixopluc de nous actors que tinguin com a finalitat la projecció al món.
