El director de l’Oficina del Ǫuebec a Barcelona, Maël Solen Picard, a la seu de Passeig de Gràcia [Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat]
Maël Solen Picard és el director de l’Oficina del Ǫuebec a Barcelona. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Quebec a Montreal, té un màster en Relacions Internacionals per la Universitat Laval. Al llarg de la seva carrera, ha posat en pràctica els seus coneixements en matèria de relacions internacionals a diverses unitats del Ministère des Relations internationales et de la Francofonia, especialment a la Delegació del Quebec a Boston (EUA), la Protocole, la Direction États-Unis, la Direction la mondialisation, on va formar part de l’equip encarregat de redactar la Política Internacional del Quebec. També va treballar a l’Association internationale des études quebecoises, a l’Alt Comissionat del Canadà a Nova Zelanda (Oceania) i a Nacions Unides al Canadà. Abans d’assumir el càrrec de director de l’Oficina del Quebec a Barcelona -l’octubre de 2022- va ser director d’Integritat Territorial i Relacions Intergovernamentals al Ministeri d’Energia i Recursos Naturals del govern del Quebec. A Exterior.cat, Maël Solen Picard traça els 25 anys de l’Oficina del Quebec a Barcelona.
És el director de l’Oficina del Quebec des de fa dos anys i mig. Què el va atraure de la proposta de liderar l’oficina?
El govern del Quebec té més de 35 representacions en 19 països. He tingut l’oportunitat i el privilegi de servir en el desenvolupament de les relacions internacionals del Quebec des de fa més de 25 anys i el meu paper actual a Barcelona em permet treballar diàriament amb un equip experimentat i apassionat i en un territori, primer Catalunya, però també tota la península Ibèrica, que compta amb un potencial ric i diversificat de col·laboració i intercanvi en molts àmbits d’interès mutu.
Quina idea tenia -des del Quebec- de Barcelona i de Catalunya abans d’aterrar-hi?
Una idea totalment positiva, construïda a partir de persones del meu entorn que han visitat i han treballat a Catalunya. També fruit de la meva experiència personal: jo vaig viure i estudiar no gaire lluny, a Palma de Mallorca durant part de la meva adolescència. Avui, per atendre’ls, m’he posat una corbata amb els colors del Barça! [somriu].
Què destacaria de la seva gestió des que lidera l’Oficina de Barcelona?
L’Oficina que dirigeixo té ara més recursos, tant humans com econòmics, que mai en la seva història. Això ens permet no només consolidar i aprofundir els èxits i xarxes que hem construït al llarg del temps, especialment aquí a Catalunya, que continua sent al centre de la nostra acció, sinó també explorar noves col·laboracions amb Portugal o, fins i tot, amb Andorra.
El 2024 es van complir 25 anys de l’obertura de l’oficina del Quebec a Barcelona. Què han suposat aquests anys des de Barcelona per al Quebec?
Aquests 25 anys són testimoni del compromís constant del Quebec amb la relació més formal amb Catalunya que va començar amb la signatura del nostre conveni de col·laboració l’any 1996. Una relació sòlida, franca, sempre amable i mútuament beneficiosa, tot i els altibaixos polítics que hem viscut. L’Oficina és un cap de pont que al llarg de 25 anys ha facilitat un flux d’intercanvis no només entre les dues administracions, sinó també entre múltiples interlocutors de les nostres societats civils respectives en benefici mutu. 25 anys no és molt de temps en la història del món, però n’hi ha prou per adquirir una gran experiència a escala humana. Joventut i experiència, aquests són dos qualificatius que descriuen bé la nostra oficina!
“El Quebec i Catalunya són líders en l’acció internacional dels estats federats o subnacionals”
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
Des de 1996 i cada dos anys té lloc el Comitè Mixt Catalunya-Quebec integrat pels governs de tots dos governs que aborden la cooperació bilateral. La darrera reunió del comitè va tenir lloc l’any passat. Quins són els reptes per als pròxims dos anys?
A més dels àmbits tradicionals de la nostra relació bilateral com l’economia i la cultura, als quals cal afegir la lluita contra el canvi climàtic, on els dos governs han coincidit des de fa anys en el marc de fòrums internacionals, la darrera comissió mixta va destacar la importància de la col·laboració en àmbits com la intel·ligència artificial, les tecnologies digitals, l’economia blava i els temes marítims.
Entre les iniciatives de col·laboració destaca la participació conjunta en les negociacions del tractat global contra la contaminació per plàstics. Per què el Quebec s’ha sumat a aquesta iniciativa impulsada des de Catalunya?
El Quebec i Catalunya són líders en l’acció internacional dels estats federats o subnacionals, especialment en els sectors on tenen capacitat d’actuació. Aquest és especialment el cas en temes ambientals com la lluita contra el canvi climàtic o la promoció de la biodiversitat. És natural que també ens ajuntem en altres reptes o qüestions globals sobre els quals els nostres valors comuns ens porten a treballar junts. La convenció contra la contaminació per plàstics n’és un bon exemple. També podríem esmentar la diversitat cultural i lingüística o el marc ètic per al desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Des de la seva obertura, l’Oficina del Quebec a Barcelona ha fomentat la cooperació i els intercanvis culturals entre uns i altres. Què suposa el cicle professional Trobades Quebec?
Trobades Quebec ha estat un punt de trobada entre les editorials quebequeses i els seus homòlegs espanyols i catalans per tal de facilitar la cessió de drets d’edició, la traducció de les seves obres i la venda de llibres. Això ha promogut la influència de la literatura quebequesa contemporània a Espanya. Però aquest és només un exemple d’una relació més àmplia i fructífera entre els interlocutors quebequesos i catalans en els cercles culturals, que s’estén també a les arts escèniques (cinema, teatre, circ, etc.) així com a les arts plàstiques i sobretot les arts electròniques dels darrers temps, inclosa la música.
“Diversos aspectes de la reimplantació i desenvolupament del model policial dels Mossos d’Esquadra als anys 80 del segle passat es va inspirar a la Sûrété du Québec”
La setmana passada va tenir lloc l’ISE Barcelona. Vostè va acompanyar a més d’una vintena d’empreses quebequeses que impulsen projectes pioners en l’àmbit de la tecnologia. Què suposa per al Quebec participar en una fira global com aquesta?
És útil recordar que el mandat principal de la nostra oficina a Barcelona, i la primera prioritat de l’actual govern del Quebec, és donar suport a les empreses del Quebec als mercats d’exportació. Això és encara més important en el context econòmic incert en què estem entrant i que ens obliga a diversificar el nostre comerç. Les nombroses fires internacionals que s’instal·len o s’aturen puntualment a Barcelona són moments excel·lents per promocionar l’oferta del Quebec no només en l’àmbit local sinó també internacional. Però el nostre treball de suport es fa diàriament i estem contents que les nostres empreses tinguin èxit aquí. La demanda catalana dels productes i serveis de les nostres indústries creatives i tecnològiques és especialment elevada. Com a exemple, el 2025 tindrem l’experiència immersiva Root for Nature, un viatge immersiu que convida a la reflexió sobre la importància de protegir el medi ambient i la seva biodiversitat. Produïda en col·laboració amb Oasis Immersion i National Geographic, l’exposició arribarà a Espanya, aquesta tardor, gràcies a una aliança amb la Fundació La Caixa.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
L’any passat, una delegació de la Generalitat va dur a terme una missió al Quebec amb l’objectiu d’impulsar la col·laboració en R+I i educació superior i d’impulsar la formació, la investigació, la innovació i la transferència de coneixement en intel·ligència artificial entre ambdós territoris. Què ha de permetre aquest vincle?
A més d’ajudar a implementar un aspecte tractat durant la darrera comissió mixta en aquest àmbit específic de la intel·ligència artificial, la missió va permetre a molts investigadors catalans conèixer possibles socis del Quebec. I aquests últims han descobert els avantatges que ofereix l’important ecosistema de recerca català, per exemple com a plataforma per accedir a projectes paneuropeus com Horizon Europe o d’altres. El potencial per a projectes conjunts és, per tant, molt gran.
Després d’una dècada molt intensa socialment i política a Catalunya, vostè va aterrar en el moment en què el procés ja es desinflava. Creu que avui Catalunya ha recuperat la normalitat política?
Existeix la normalitat política com a tal? Les notícies internacionals del 2025 tindrien raó per fer-nos dubtar d’això, no creieu? Dit això, i sense comentar-ne el resultat donat el meu deure de reserva, el camí polític de Catalunya em sembla un formidable laboratori d’estudi per al politòleg de formació que soc. I el conjunt de la política espanyola, també.
“La demanda catalana dels productes i serveis de les nostres indústries creatives i tecnològiques és especialment elevada”
Per què el Quebec sempre ha estat un mirall per Catalunya?
La pregunta s’ha de fer a Catalunya perquè no puc pretendre respondre per ells. Dit això, Catalunya i Quebec són dos territoris amb moltes similituds i força reptes semblants: grandària poblacional, identitat afirmada, caràcter emprenedor, obertura al món, cultura secular, llengua pròpia, voluntat de projecció, relació singular amb els governs federal o central. Des del meu punt de vista, puc dir que sento un orgull extrem de veure, conèixer i contribuir avui perquè les nostres dues nacions serveixin d’inspiració mútuament en molts sectors, polítiques o àmbits de responsabilitat. El nostre capital mutu de simpatia és un terreny fèrtil.
Posi algun exemple.
Diversos aspectes de la reimplantació i desenvolupament del model policial dels Mossos d’Esquadra als anys 80 del segle passat es va inspirar a la Sûrété du Québec. I després hi ha hagut molts altres casos d’èxit quan s’han compartit experiències i bones pràctiques: la gestió cultural, la promoció comercial, la valorització de la investigació, les qüestions marítimes i un llarg etcètera de temes. És cert que els contextos són diferents i el marc jurídic també, però hem après els uns dels altres i en el futur podem continuar fent-ho, adaptant-nos millor als reptes que cada etapa planteja.
Creu que els processos d’independència del Quebec i Catalunya han quedat enterrats?
No crec que això sigui possible perquè segueixen responent a les aspiracions d’una part important de la població. Tant si donem suport a aquest procés com si no, hem de donar-li la benvinguda i treballar per garantir que les nostres discussions sobre el futur de les nostres nacions respectives puguin continuar tenint lloc en un entorn segur, democràtic i respectuós.
El director editorial d’Exterior.cat, Quim Miró durant l’entrevista amb Maël Solen Picard [Foto: Maria Cerezuela]
María Paula Martínez: “La diplomàcia cultural és una eina molt poderosa per a influir positivament entre governs”
