Marc Vidal és el president de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Marc Vidal i Juanola és el president de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) des de març de 2024, i en l’anterior mandat va ser vicepresident. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se a Ràdio L’Hospitalet (1994-95) i Onda Rambla (1995), va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les (2001-2003) i excap de la secció d’internacional del diari Ara (2010-2017). També va ser professor de la UAB i la UVic. Actualment és cap de la secció de política dels serveis informatius de Catalunya Ràdio. A Comunicació 21, Vidal referma la necessitat de mantenir viva la flama de l’europeisme entre els periodistes catalans.
Periodista de professió i amb un interès molt marcat per Europa. Ve de lluny?
És una pregunta que m’he fet moltes vegades. Per mi, en qualsevol àmbit de la vida hi veig Europa. Potser semblarà exagerat i entenc que és complex, però sent així som una manera de veure el món, de pensar i d’entendre la vida. Això ens marca el nostre dia a dia.
Amb aquest context s’obre la porta de l’APEC?
Un cop vaig tornar de Brussel·les, on vaig exercir de corresponsal de Catalunya Ràdio, vaig tenir la necessitat de mantenir el vincle no només amb l’actualitat europea, sinó també amb la mateixa ciutat. I una de les maneres de mantenir-lo va ser formar part d’aquesta associació.
Aquest 2024 vas rellevar Carme Colomina al capdavant de l’associació.
Així és, tot i que en l’últim mandat vam fer tàndem, jo com a vicepresident. La missió de Colomina va ser rellançar l’associació i, sobretot, rejovenint el projecte. Per això vam fer una crida a periodistes interessats en el projecte europeu a formar part de l’associació. Prova d’això és que la junta actual encara s’ha rejovenit més i manté viva la flama de l’europeisme. Tenim molta il·lusió i energia.
Qui pot ser membre de l’APEC?
Actualment, qualsevol periodista que treballi des de Catalunya, o que vivint i treballant en qualsevol punt del planeta vulgui difondre els valors de la integració europea en qualsevol mitjà local, europeu o internacional, pot ser membre de l’APEC. L’associació també té un sentit intergeneracional. Personalment, a mi em va ajudar a connectar amb periodistes i antics corresponsals com Josep Maria Martí Font, que va morir l’any passat, i amb qui vaig compartir moltes experiències.
“Amb el procés, la mirada europeista de Catalunya es va trencar. Una part de la ciutadania esperava una resposta d’Europa que no es va produir”
Què promou l’associació de portes enfora?
Tenim dues grans cites a l’any: el Dia d’Europa i els Premis Ernest Udina. Quant al Dia d’Europa, l’associació promou un debat dins la professió periodística al voltant d’una temàtica d’actualitat en l’àmbit europeu. Darrerament, vam posar sobre la taula qüestions com la desinformació, el conflicte bèl·lic a Ucraïna o les eleccions europees del juny passat. I els Premis Ernest Udina distingeixen la trajectòria europeista dels periodistes. Tenim dos altres projectes previstos, tot i que són molt incipients.
Quins són aquests projectes?
Tenen la missió de fer arribar Europa a la gent jove. D’una banda, un projecte vinculat a les universitats; i de l’altra, donar un cop de mà a aquells joves periodistes que tinguin interès per ser corresponsals de mitjans de comunicació a Brussel·les. Sobretot per minimitzar una realitat: cada cop hi ha menys corresponsals a Brussel·les, ja que les redaccions es van aprimant. Des de l’associació volem apropar-nos a aquests joves, compartir-los la nostra experiència com a corresponsals, i ajudar-los en tot allò que puguem.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Els Premis Ernest Udina són el gran aparador per a l’associació?
Sí, els Premis Udina donen sentit a la missió de l’associació, ja que, en definitiva, distingeixen la trajectòria europeista tant de periodistes catalans com estrangers. Al llarg de la trajectòria d’aquests premis és interessant comprovar com, en el marc mediàtic espanyol, els grans corresponsals a Brussel·les són catalans. L’any vinent arriba la 20a edició, així que el 2025 serà especial.
Els Premis Ernest Udina d’enguany tenen un nom amb majúscules: Xavier Vidal-Folch.
Des de l’APEC hem valorat la seva llarga trajectòria i el seu compromís professional amb l’europeisme, que va desenvolupar durant la seva etapa com a corresponsal del diari El País a Brussel·les, en un moment tan històric com la negociació per la implantació de l’euro. I, a més, amb un estil i un to didàctic que fan entenedora la complexa realitat de la UE, i un profund sentit europeista, crític amb les mancances i generós amb els avenços de la construcció europea.
Des de l’associació reivindiqueu un periodisme europeista compromès i amb sentit crític. Els mitjans catalans tenen aquesta mirada integrada respecte a Europa?
Sí, ho diuen les mateixes enquestes, som una societat europeista. Ara bé, en l’última dècada, coincidint amb el procés, aquesta mirada catalana es va trencar quan de cop vam tenir la sensació que Europa no ens mirava. En aquell moment de tensió, vam detectar-ho.
Per què es va trencar aquesta mirada?
Perquè possiblement una part de la ciutadania esperava una resposta d’Europa que no es va produir. Ara bé, hem d’entendre que Europa és un grup d’estats que construeixen la seva Europa, la institucional. Aquesta Europa institucional no té res a veure amb l’Europa de la meva vida diària a què et feia referència al principi. Per això, hem de ser crítics amb el projecte europeu.
“Jaume Duch va fer una feina molt rellevant a Brussel·les, aportant molta transparència en la comunicació del Parlament Europeu”
Sou una associació pro-Europa, però que fa crítica constructiva.
Sí, Europa no pot ser entesa si no és criticada. La crítica forma part del relat periodístic, i ser europeista no vol dir creure cegament en l’euro i comprar totes les decisions que es prenen a les institucions europees. Europa té moltes identitats, i la construcció des d’un punt de vista més institucional, sovint, és un artifici difícil de digerir. Per això, des de l’europeisme reivindiquem una Europa construïda des de baix i que compartim tots.
En una entrevista a Exterior.cat, l’exeurodiputat d’Esquerra Republicana Jordi Solé va assegurar que “el projecte europeu és l’experiment polític més exitós dels últims 100 anys”. Ho comparteixes?
Sí, sense dubtar-ho. Hem creat una comunitat de valors en els quals m’hi sento representat. Molts continents, com ara a Sud-amèrica, voldrien clonar el model europeu i és inviable. El llegat d’Europa neix a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, i hi ha una generació a la qual se li fa més difícil entendre per què és necessària Europa.
En una altra entrevista, el director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, reconeixia que “fa falta fer més pedagogia europea a Catalunya que no pas a Brussel·les”. És així?
Si jo dic que la meva vida diària és Europa, quan ets a Brussel·les es multiplica per deu! [riu]. En un sentit institucional, Brussel·les no tindria sentit si no fos la capital d’Europa. La mateixa ciutat s’aguanta econòmicament per tot el que generen les institucions europees. A més, Brussel·les juga aquest paper de lideratge, i la qüestió de les fronteres és molt laxa.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com a periodistes i amb la mirada europeista, la desinformació és el gran repte que s’ha de combatre a escala europea?
Sí, i prova d’això és que les institucions europees hi han abocat molts diners. Compten amb unitats específiques encarregades de detectar i combatre la desinformació, fan una feina titànica i és clau. En aquest sentit, Europa ha impulsat la llei europea de mitjans a la qual, inicialment, el sector del periodisme va mostrar-hi reticències. Jo estic convençut que és una llei positiva, ja que promou la transparència. I, al mateix temps, hem de combatre la força de l’algoritme; hi ha molta gent desprotegida per la desinformació. Cal posar-hi el focus, és determinant.
Vas exercir com a corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les a principis de segle. Quina lliçó vas aprendre en aquella experiència professional?
Fins que no ets a Brussel·les, no t’adones de la dimensió internacional que té. Sent molt jove, quan se’m va obrir l’oportunitat d’anar-hi, a Brussel·les vaig constatar que volia dedicar-me sempre al periodisme internacional. He de dir que, els anys a Brussel·les, vaig fer molt periodisme lligat a les institucions europees i trepitjant molt poc el carrer. Aquest trepitjar el carrer té a veure amb ser present als conflictes internacionals, una assignatura que per a mi continua pendent.
Quin és el fet noticiable que et va marcar de la teva estada com a corresponsal al cor d’Europa?
L’entrada en vigor de l’euro, la moneda! [somriu]. Tot i que habitualment durant l’etapa nadalenca hi ha una aturada, aquell any recordo que la moneda única va entrar en funcionament un primer de gener, per tant, tots els corresponsals vam passar el cap d’any a Brussel·les. Ho vam fer seguint la tradició autòctona: bevent cava i tirant petards al barri europeu. Un cop van passar les campanades, vam anar a fer cua als caixers automàtics per obtenir els primers euros! Va ser divertit [somriu].
“La llei europea de mitjans, que va generar reticències en el periodisme, és una llei positiva, promou la transparència”
Com a corresponsal, quin lligam s’estableix amb els eurodiputats, especialment amb els catalans?
Com a periodista a Brussel·les, amb qui s’estableix un vincle és amb els eurodiputats, i especialment amb el cos de funcionaris de les institucions europees. A més, abans hi havia molta més relació amb els portaveus de la Comissió Europea, era molt més accessible que avui, que hi ha moltes més traves per accedir a la informació.
Sent a Brussel·les vas coincidir amb l’actual conseller d’Unió Europea i Acció Exterior del Govern de la Generalitat, Jaume Duch, quan exercia de portaveu del Parlament Europeu?
Sí, per descomptat. Duch va fer una feina molt rellevant, aportant molta transparència en la comunicació del Parlament Europeu. A més, també va ser determinant que Barcelona mantingui viva l’oficina del Parlament Europeu, i per a l’europeisme és molt important que disposem d’aquest espai de relació directa entre els eurodiputats i la institució. Aquest és el llegat que Duch ha deixat a Brussel·les.
Com veu la nova funció de Duch, ara com a conseller d’Unió Europea i Acció Exterior del Govern de la Generalitat?
Per un europeista com jo és molt complaent la primera decisió que va prendre Duch com a conseller: situar la Unió Europea al capdavant del nom de la Conselleria [somriu]. És evident que Catalunya té molta feina a Europa, i la gran assignatura pendent continua sent el català. I aquesta és la prova del nou, que el Govern espanyol convenci els socis europeus i aconsegueixi l’oficialitat. Tenint en compte que altres llengües oficials tenen menys parlants que el català, entenc que l’oficialitat no ha de trigar gaire temps més a segellar l’aprovació, i que es converteixi en una llengua més.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin vincle té l’APEC amb el Departament d’UE i Acció Exterior del Govern i altres associats i entitats europeistes del país?
L’europeisme sempre uneix forces quan toca i treballem plegades. A Catalunya hi ha una xarxa on hi som representades les diferents entitats europeistes. Quant al Govern, hi treballem amb normalitat. Donem opinió quan ens la demanen.
Avui, per als mitjans de comunicació, la figura del corresponsal està més devaluada que mai?
No, tot el contrari. Estic convençut que les direccions de les redaccions voldrien comptar amb més corresponsals, perquè s’ha demostrat que la informació té més força quan tens un professional trepitjant el terreny. Ara bé, la manca de recursos i la precarietat han provocat que els mitjans prescindeixin dels corresponsals.
Com a excorresponsal, què els diries als joves periodistes que tinguin l’ambició de ser-ne?
D’entrada, que cal construir pas a pas la pròpia agenda de contactes. Fer-ho des de la mateixa universitat, no cal començar quan s’arriba al mercat laboral. Al mateix temps, animo els estudiants a crear-se els seus propis perfils a les xarxes socials especialitzats en informació europea. Des de l’APEC els donarem les eines necessàries perquè puguin tenir uns fonaments com a corresponsals.
