Maria Basora és la directora de l’àrea de mercats de l’ICEC [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Maria Basora (Puig-reig, 1984) és, des del 2019, la directora de l’àrea de mercats de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Llicenciada en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha basat la seva trajectòria en els àmbits audiovisual i les arts escèniques, tant en l’àmbit privat com el públic, i ha treballat a Focus i al servei de producció audiovisual del Gran Teatre del Liceu. A Exterior, Basora repassa el paper de l’audiovisual català en el panorama internacional i apunta els motius pels quals el cinema de casa nostra passa pel seu millor moment.
Com s’emmarca Catalan Films dins l’Institut Català de les Empreses Culturals?
Dins l’ICEC hi ha tres àrees transversals: l’àrea de públics; la de desenvolupament i transformació empresarial; i la de mercats. Aquesta última treballa per a la internacionalització de tots els sectors que treballem des de l’ICEC, i per fer-ho, tenim dues marques: Catalan Films i Catalan Arts.
Quin paper juga Catalan Films?
És una de les dues grans marques d’internacionalització del sector audiovisual i, juntament amb la Catalunya Film Comission, treballem per augmentar la viabilitat de les empreses audiovisuals catalanes en els mercats internacionals i per difondre les seves produccions.
En quines línies d’actuació treballa?
Són tres: la internacionalització de projectes culturals audiovisuals, la promoció i el suport a la indústria audiovisual catalana. La seva tasca consisteix a donar visibilitat a les empreses de l’audiovisual català i les seves produccions en els principals mercats i festivals internacionals. Per això, facilitem les relacions amb agents clau de la indústria des de les distribuïdores fins als inversors o les coproduccions.
“La clau de Catalan Films és la bona relació amb el sector i el contacte directe amb les empreses”
Com es fa, aquest procés d’acompanyament?
Des d’una etapa molt embrionària, quan es té la idea de la pel·lícula, i fem un acompanyament en cada fase. La clau de Catalan Films és la bona relació amb el sector i el contacte directe amb les empreses, el que ens ajuda a tenir el coneixement del que s’està fent.
Per què és tan important conèixer les necessitats de cada projecte?
Nosaltres tenim relació amb empreses i productores, i quan estan desenvolupant els seus projectes és important oferir-hi un acompanyament, perquè Catalan Films és el paraigua de tot el sector en termes d’accés a la internacionalització i d’accés a molts festivals. De fet, ens demanen ser prescriptors i hi posem una mirada còmplice, nosaltres no decidim quines pel·lícules van a cada cita. Però, també és important acompanyar-los en la manera que cada projecte vol internacionalitzar-se.
Què vol dir això?
A nosaltres ens avalen els 40 anys de feina i podem assessorar les productores sobre quins passos han de fer en funció del camí que vulguin prendre. La proximitat amb el sector i conèixer el panorama internacional i les oportunitats i guiar-los en funció dels projectes és clau.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com s’ha guanyat, aquesta experiència de quatre dècades?
Trepitjant el terreny, hem estat des del principi en les cites internacionals, coneixem la xarxa i hi estem connectats. Ens hem posicionat com a representants de la indústria audiovisual catalana i intentem ser a tot arreu, comunicant el que fem d’una manera clara i directa. El que també ens avala és el talent que hi ha al darrere, i a tot plegat ens ajuda la política que es duu a terme, des de fa anys, en el nostre país per donar suport a l’audiovisual i dotar-lo de recursos i d’acompanyament.
L’audiovisual català passa pel seu millor moment?
Sí. L’audiovisual català viu un moment de gran reconeixement internacional i nacional, amb presència continuada en grans festivals i èxits comercials que fa uns anys semblaven impensables. Des del Departament de Cultura s’entén l’audiovisual com a eix estratègic de les seves polítiques públiques, i hi ha un impacte directe per haver generat aquest context i per haver millorat les aportacions al cinema any rere any, especialment a partir del 2017.
El cinema català és profeta a la seva terra?
Penso que sí, el cinema català i el cinema en català s’ha reconegut a totes les sales de cinema de Catalunya i de l’Estat. De fet, s’ha marcat una assistència rècord al cinema en llengua catalana amb 1.087.000 espectadors en el conjunt de tot l’Estat espanyol, i això ho hem fet reconeixent els èxits comercials de Casa en flames o El 47, principalment.
“L’audiovisual català viu un moment de gran reconeixement internacional i nacional”
Què genera el cinema català en els mercats internacionals?
Desperta un gran interès, i se segueix molt l’autoria catalana i l’imaginari i les narratives pròpies.
Aquests són els seus trets d’identitat?
Sí. Però estem parlant d’un cinema d’autor, d’un cinema que marca la mirada pròpia i que darrerament ha tingut una mirada femenina; i destacaria la gran cura estètica i l’exploració de temàtiques socials i humanes. La connexió amb el territori, el realisme i la subtilesa en el tractament narratiu són trets comuns en moltes produccions, cosa que ha cridat l’atenció de la crítica i de la indústria internacional, i que ha establert un segell en la nostra cinematografia.
Exemples com Alcarràs o El 47 responen a aquests trets?
Sí, rotundament. Són històries properes, de casa i que ens afecten, ens han portat a aquests grans èxits.
Foto: Joanna Chichelnitzky
L’èxit d’Alcarràs va ser inesperat?
L’èxit d’Alcarràs en clau internacional va ser una sorpresa, perquè era una pel·lícula en català. Era la segona producció de Carla Simón després d’Estiu 1993, la qual havia tingut una gran acollida, però en el mercat internacional no s’esperava.
Creus que va suposar un abans i un després per al cinema en català de portes enfora?
Sí, va suposar un trencament del tòpic que la llengua catalana no té sortida de portes enfora. El cinema català ja era present en certàmens internacionals rellevants, però potser no hi era en llengua catalana, i Alcarràs va trencar aquest sostre. Va ser un empoderament per creure’s-ho, i ara no hi ha res que aturi aquesta indústria.
Com ajuda tot plegat a la llengua catalana?
Darrere d’Alcarràs vindran més casos. I serveix per prendre consciència que el català no és una barrera, sinó un enriquiment de la cultura i de la societat. Una productora, en veure aquest antecedent, pot sentir-se més forta a l’hora de triar el català com a llengua del seu projecte. El més important és que puguis explicar una bona història que pugui arribar als espectadors, és igual la llengua en què estigui feta.
“Alcarràs va suposar un trencament del tòpic que la llengua catalana no té sortida de portes enfora”
Hi ha algun país on la relació exterior de Catalunya a través del cinema sigui més intensa o constant?
Penso que cada territori té la seva singularitat, però hem establert vincles molt sòlids amb Europa, pel fet d’oferir un cinema d’autor. Els països de referència serien França, Alemanya, Bèlgica o els Països Nòrdics, sobretot perquè s’han fet moltes coproduccions que han funcionat molt bé. Al llarg del 2024, les produccions catalanes han rebut més d’un miler de seleccions internacionals i han aconseguit seleccions en festivals de classe A.
Quines són les produccions catalanes que s’internacionalitzen?
Bàsicament produccions d’autor, de documentals i d’animació. Ara a la Berlinale arribem acompanyant les pel·lícules seleccionades i també hi treballem la vessant de la indústria, a l’European Film Market, reservat als professionals, on muntem un estand per posar en comú diferents agents del sector.
Com és rebuda la presència catalana en aquests festivals i quines expectatives genera?
El cinema català segueix assistint als festivals internacionals perquè té molta qualitat i proposa una manera d’explicar històries singular, i s’espera que hi siguem. Com a Catalan Films rebem el feedback dels programadors sobre què podem oferir-hi. A més, organitzem trobades amb programadors de festivals i ensenyem el catàleg que ha de venir. Ser en el mapa i haver rebut reconeixements fa que ens esperin, és una indústria que està creixent, la formació a casa nostra és de primer nivell i surten professionals molt preparats. Estem visibilitzant que, durant tot el procés, estan produint i que arriben amb el suport d’una política departamental i amb l’ICEC i Catalan Films acompanyant-los.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Aquesta aposta per part del Govern, de dedicar esforços i recursos a la cultura, encara és difícil d’entendre per part dels ciutadans?
És una opinió que està quedant enrere. Hi ha hagut una aposta molt forta per la cultura, el sector ha lluitat pel 2% en els pressupostos i hi va haver un posicionament en bloc per reclamar els recursos necessaris per poder visibilitzar la feina que es fa. Hi va haver molt encaix i això ha permès que es valori i que es destinin els recursos necessaris per a aquests projectes.
Des de Catalan Films s’ajuda a la coproducció, com la vehiculeu?
Nosaltres tenim una línia de coproducció minoritària que ha crescut, i països com Argentina, Mèxic, Xile i Colòmbia s’han enfortit notablement després de trobades amb nosaltres. Aquesta línia permet que les empreses catalanes es puguin involucrar en projectes més ambiciosos i amb més cost.
Com ha viscut el cinema català l’evolució de la societat en les últimes quatre dècades?
Abans, el cinema català era molt residual i hem picat molta pedra, perquè hi va haver la voluntat del sector per donar-li presència a l’exterior i sense prejudicis sobre si eren bons o mals productes. Fa 40 anys, van decidir ser-hi i ara ja som referents per a moltes polítiques culturals internacionals.
Bruna Vilamala, des de Brighton: “La lliga anglesa de futbol femení és molt més llaminera i competitiva”
