María Paula Martínez Pérez és la cònsol de Primera de Colòmbia a Barcelona [Foto: Joana Chichelnitzky]
María Paula Martínez Pérez (Cali, Colòmbia – 1976) és la cònsol de Primera de Colòmbia a Barcelona des de 2023, on, a més de les seves funcions, promou les relacions bilaterals i la cultura colombiana a l’Estat espanyol. Anteriorment, va ser assessora d’Assumptes Culturals i líder de gastrodiplomàcia al Pla de Promoció de Colòmbia en l’Exterior del Ministeri de Relacions Exteriors (2015-2023), on va implementar l’estratègia de diplomàcia cultural, de la mà de les 68 ambaixades de Colòmbia. És autora del llibre Cuines de Colòmbia per al món, premiat com a millor llibre del món en la categoria de gastrodiplomàcia als Premis Gourmand en Riad, a l’Aràbia Saudita (2023). Màster en Design Management de l’Institut Europeu de Disseny a Barcelona (2011), és éspecialista en gerència de projectes per la Universitat Jorge Tadeo Lozano de Bogotà (2010) i la seva formació acadèmica inclou un títol en Disseny Gràfic de l’Institut Universitari de Belles Arts de Cali, Colòmbia (2000). A Exterior.cat, Martínez posa en valor el vincle entre Colòmbia i Catalunya.
Com arriba una dissenyadora gràfica a dedicar-se professionalment en la diplomàcia?
Comença aquí, a Catalunya. Vaig fer un màster en Design Management, a l’IED de Barcelona i vaig tornar a Colòmbia per treballar en assessories en innovació. Allí em vaig decantar per treballar en assessories d’innovació i vaig aplicar llavors per a Assumptes Culturals, que és una dependència de la cancelleria que s’encarrega, entre altres coses, del pla de promoció de Colòmbia a l’exterior. I aplicant el que havia après a Barcelona, al seu moment vaig fer la transició de simplement difondre la gastronomia colombiana a un enfocament des de la gastrodiplomàcia. Quan el meu fill va decidir venir a estudiar a Europa, jo vaig demanar el trasllat a Barcelona. No era el mateix treball ni les mateixes funcions, però el lloc es trobava dins de l’escala del que la meva posició permetia i és normal que dins de cancelleria ens moguem en diferents àrees i tasques.
Quin és aquest enfocament de la gastrodiplomàcia i quins resultats li ha donat en la seva experiència?
Es tracta de fer servir la diplomàcia cultural com a eina de govern. És una eina molt poderosa per a influir positivament en els individus, en les comunitats i entre governs a través de la gastronomia. Per exemple, en el seu moment vam dissenyar una estratègia que incloïa diversos ministeris i departaments del govern colombià, per a impulsar, per exemple, rondes de negocis o exportacions de productes colombians al voltant dels quals es creaven menús amb xefs reconeguts tant de Colòmbia com dels països als quals es pretenia vendre els productes; es dissenyava tot un pla de mitjans i es treballava també amb escoles de cuina, hotels i grans comerços dels països de destinació per a impulsar la cultura gastronòmica i la demanda d’aquests productes. Parlem de grans acords d’exportacions d’alvocats, fruites i carn de peix per exemple.
“Catalunya ha estat històricament un aliat estratègic de Colòmbia i ha fet costat al 100% les iniciatives de pau i el postconflicte”
Aquesta experiència li ha valgut fins i tot premis internacionals.
Si, vam dissenyar i produir el llibre Cocina colombiana para el mundo, que va ser reconegut amb el premi Gourmand com el millor llibre de gastrodiplomàcia del món de 2023. El volum és un recull de l’estratègia i metodologia emprada i l’impacte d’aquesta iniciativa des del 2011 fins al 2022, en el qual a més compartim algunes de les receptes que van servir de reclam per a posar a Colòmbia en escenaris polítics i comercials internacionals.
Però, el dia a dia en el consolat no és de promoció cultural, hi ha un treball més burocràtic que social.
D’acord, les ambaixades tenen agregats culturals que tenen aquestes directrius i els consolats sobretot tenen la funció de solucionar els problemes que tinguin els colombians a l’exterior. Però creiem que també podem articular-nos des d’una estratègia macro amb institucions que ja estiguin treballant en aquestes activitats o iniciatives culturals i que puguin servir d’enllaços per a tirar endavant projectes i iniciatives que ajudin als compatriotes en termes d’integració social, de cooperació i d’atenció a les víctimes del conflicte.
I les institucions catalanes hi aposten?
Catalunya ha estat històricament un aliat estratègic de Colòmbia i ha fet costat al 100% les iniciatives de pau i el postconflicte. Hi ha una voluntat dels dos països de continuar fent connexions perquè és evident la gran quantitat de colombians que som aquí i la necessitat d’integrar-se de totes dues parts. Els catalans necessiten que ens integrem perquè puguem fluir i funcionar millor com a societat. Hem rebut suport de les institucions -la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i del Masnou- i d’altres associacions com l’Associació Catalana per la Pau, Mujer Diáspora, l’ICIP, Casa Amèrica Catalunya o la Biblioteca García Márquez… Si els nomeno a tots no acabem avui!, però estem molt agraïts amb tots.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Un d’aquests projectes transversals és el de Cuina i pau, en què consisteix?
És un projecte dirigit a víctimes del conflicte armat migrants a l’Estat espanyol. És una iniciativa que neix d’entendre que la gastronomia ens permet apropar-nos i ens permet asseure’ns a la taula d’una manera amable, tocar temàtiques difícils i connectar amb l’altre. Combinant aquest coneixement o experiència amb l’encàrrec que rebo en arribar al consolat de Colòmbia a Barcelona, és un treball amb migrants que han estat víctimes del conflicte armat, sorgeix la idea de crear tallers de cuina per a vincular d’una manera positiva aquests migrants. A més, asseure’ls a la taula amb signants de pau i treballar una de les directrius de la unitat per a les víctimes que és la no repetició i la reconciliació. A més amb un component d’acompanyament terapèutic.
I només es dirigeix a víctimes o s’obrirà després per a qualsevol colombià o per a ciutadans catalans també?
Inicialment, és un projecte que es dirigeix a víctimes censades en el registre únic per a víctimes; però ja tenim l’autorització de poder obrir-ho a víctimes que no estiguin registrades i també d’incloure o convidar participants colombians o catalans al fet que coneguin la iniciativa. Aquesta iniciativa també té com a objectiu facilitar la integració amb Catalunya que a través de la cuina pot ser molt més fàcil, més amigable i molt més pròxima. Així, en una segona fase tindrem una mica més oberta la convocatòria i podran participar altres perfils, incloent-hi catalans.
Aleshores, inclou a institucions i actors socials catalans i espanyols és part de l’estratègia.
Sí, de fet, tenim la sort de comptar amb el suport d’Euromarket, que és una empresa que ens ha facilitat tots els ingredients per a cuinar els plats colombians. I tots els productes venen amb unes històries bellíssimes darrere: la substitució de cultius il·lícits, el suport a projectes de dones, projectes de mares cap de casa. És així per la sensibilitat de l’empresari que està darrere de tot això: Luis Burón, un sorià que ha treballat amb Colòmbia des de fa 23 anys i és més colombià que molts de nosaltres. Si no tinguéssim aquest tipus de persones o d’institucions que estan apostant-li també a la pau de Colòmbia, no seria tan fàcil de completar o d’acabar aquesta tasca de reconstruir la vida o de seguir la vida a través de, per exemple, recrear un plat colombià en un altre continent. És a dir, de fer molt més càlida la migració i menys llunyana la nostra terra.
“Una de les recomanacions que se’ls fa (als compatriotes colombians) que arriben a Catalunya és que aprenguin català. Així és molt més fàcil integrar-se”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Tenint en compte que la comunitat migrant a Catalunya no para de créixer, han pensat incloure o que s’hi sumin altres consolats amb aquesta mena d’iniciatives?
Hi ha moltes branques de l’art i la cultura que serveixen per a desenvolupar gestió de govern. En aquest sentit, estem desenvolupant, per exemple, un projecte enfocat en mares migrants a través de la fotografia, que és en una idea del fotògraf colombià Daniel López. En aquest projecte volem convidar a altres consolats que tenen la mateixa problemàtica, el mateix perfil de migració perquè hi hagi una campanya de sensibilització tant a la ciutadania com als ens de govern perquè puguem arribar a millorar les condicions per a aquestes mares migrants.
Quant a integració i cultura, una de les preocupacions dels catalans és la de la llengua. Des del consolat això es té en compte?
Sí, sens dubte. Per exemple, des d’Assistència Social una de les recomanacions que se’ls hi fa als compatriotes és que aprenguin català. Perquè de totes totes necessitaran tenir-ho en el seu currículum i és molt més fàcil integrar-te si coneixes la llengua del lloc que et rep. I ho recomanem també perquè en l’àmbit de l’escola on aprenen català també hi ha altres migrants i no només colombians, per tant, és més fàcil crear noves xarxes i connexions.
I ho apliquen?
Sí, molts, sí. Les dones sobretot, la població més alta és de dones i sí que fan cas, entenen ràpidament que la llengua és una carta d’avantatge. Els colombians som així: el que ens diuen que ens pot ajudar ho anem assajant i si ens dona un punt més, ho fem. Llavors sí, molts l’aprenen. Però als colombians ens passa una cosa curiosa: ens fa vergonya parlar un altre idioma si no el parlem perfectament. Ens passa amb l’anglès quan estem a Colòmbia i això es trasllada a altres llocs. Entenem l’idioma, però ens falta la valentia de parlar-ho més.
“‘Cuina i pau’ és un projecte amb migrants que han estat víctimes del conflicte armat a Colòmbia”
I parlant de Colòmbia, com es troba el país quant als acords de pau?
Crec que l’acord de pau de Colòmbia és un innovador, així i tot, cal continuar treballant en les condicions que es van signar. L’acord va permetre que Colòmbia es tornés a fer conèixer al món, i que també ens posés en boca de tots d’una manera exemplar. S’estan fent moltes coses, com per exemple aquesta iniciativa de cuina, de la qual volem editar un llibre i donar-lo a conèixer com a metodologia, com una manera de posar sobre la taula tot el que es pot arribar a fer. Ara s’ha tornat a dinamitzar i es busca enfortir, s’està treballant, s’estan fent coses per a tirar-los endavant. És un procés que necessita temps, un canvi estructural no es pot visualitzar en pocs mesos.
Si es tracta de temps, un càrrec diplomàtic canvia de destí molt sovint, és molt incert.
No, jo vaig venir per a passar els meus pròxims 40 anys a Barcelona. Dins o fora del consolat, però els meus pròxims 40 anys els viuré aquí.
Fa 14 anys va marxar i ara torna per a viure aquí la resta de la vida.
[somriu] Sí, bé, fins als 80 i escaig, més enllà ja em sembla que m’allargo molt.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Marta Nin: “Hem obert Casa Amèrica Catalunya a la ciutat de Barcelona”
