Marta Nin és la directora general de Casa Amèrica Catalunya [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Marta Nin i Camps (Tarragona, 1966) és la directora general de la fundació Casa Amèrica Catalunya des de fa cinc anys. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha exercit gran part de la seva trajectòria periodística dirigint documentals i reportatges d’investigació al programa Línea 900 de Televisión Española (TVE). També ha treballat com a guionista de programes televisius i radiofònics. Postgrau en Museologia Científica per la Universitat Pompeu Fabra, ha realitzat nombrosos comissariats nacionals i internacionals. Entre aquests, destaca el projecte permanent del Centro León Jimenes a la República Dominicana. Va dirigir l’editorial Editora Madalena, a São Paulo (Brasil), ciutat on va residir durant més de dos anys. Ha estat vinculada al projecte de Casa Amèrica Catalunya des del 2005, havent exercit tasques de coordinació cultural i, posteriorment, dirigint l’àrea d’Exposicions i Cultura de l’entitat. En la seva gestió per a la internacionalització del projecte cultural de l’entitat, cal significar la coordinació i/o el comissariat d’exposicions rellevants com Ausencias, Cuba Mía, Laberinto de Miradas, o Ya vuelvo, una vida por la paz, entre d’altres. L’any 2015 va ser nomenada sotsdirectora de la institució, i des de 2019 n’és la directora general. A Exterior.cat, Nin reivindica el lligam que està tenint la fundació amb Barcelona.
Què és per a tu, Casa Amèrica Catalunya?
És un espai de trobada de l’americanisme a Barcelona, una casa oberta al món. També és un patrimoni de la ciutat, ja que Casa Amèrica Catalunya és una institució centenària -té 113 anys-. Prova d’això és que l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona va reconèixer la nostra fundació com a institució centenària. Casa Amèrica Catalunya és la primera institució americanista de tot el món neix a Barcelona.
Quin significat té?
Simbolitza aquesta vocació d’obrir-nos al món que portem els catalans en el nostre ADN i la mateixa ciutat de Barcelona d’entendre la relació amb els estrangers d’una manera més horitzontal. Fa un segle, Casa Amèrica Catalunya va néixer quan Barcelona veu que la relació metròpoli-colònia ja està completament superada i que cal dibuixar una nova relació. I una manera d’establir aquest vincle és a través de la cultura. És molt bonic empoderar-nos de tot aquest llegat.
Vinculada a Casa Amèrica Catalunya des de 2005. Gairebé ha fet tots els papers de l’auca?
[Somriu] Vaig iniciar-me a Casa Amèrica Catalunya el 2005 exercint tasques de coordinació cultural i, posteriorment, dirigint l’àrea d’Exposicions i Cultura de l’entitat. Més tard vaig assumir-ne la subdirecció i des de 2019 en soc la directora general pel buit de poder que va deixar la mort de l’anterior director general, Antoni Traveria.
Què ha aportat Marta Nin a Casa Amèrica Catalunya des que va assumir la direcció general?
He aportat una programació més estable i continuada dins la ciutat de Barcelona i promoure la visió de Casa Amèrica de la cultura llatinoamericana a la ciutat. Prova d’això, és l’impuls de dos nous projectes fa dos anys: el LATcinema Fest, el festival de cinema llatinoamericà de Barcelona; i el KM Amèrica, el festival de literatura llatinoamericana. Hem creat moltes aliances amb altres entitats de la ciutat, i com a fundació hem interaccionat de forma més oberta. Així, és com hem obert Casa Amèrica Catalunya a la ciutat.
De quina manera?
Incorporant nous públics i, especialment, amb un perfil més jove. Fins ara, la resposta del públic a les nostres activitats era geogràfica, és a dir, si l’activitat feia referència a un documental de Cuba, el públic era majoritàriament cubà, a més dels catalans americanistes. Fruit d’aquestes iniciatives de cinema, literatura i música hem aconseguit un canvi de tendència.
“A Casa Amèrica Catalunya fomentem la diplomàcia cultural entre Barcelona i l’Amèrica Llatina”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com s’explica aquest canvi de tendència?
Avui, les activitats que promovem ja no tenim un públic per una raó geogràfica. Hem aconseguit que les activitats tinguin interès per a tothom. Aquí és on he incidit més sense perdre de vista els àmbits troncals en què es basa l’acció de l’entitat: els drets humans, la cultura de pau i la memòria històrica.
En només dos anys han consolidat dos festivals (de cinema i literatura) amb accent llatinoamericà. Com poden fer-se un forat en una ciutat com Barcelona farcida de festivals durant tot l’any?
Aportant el nostre segell i posant en valor la varietat d’accents llatinoamericans. Amb el LATcinema Fest, el festival de cinema llatinoamericà de Barcelona reivindica el cinema de qualitat que es fa a l’Amèrica Llatina. És una oportunitat per oferir durant una setmana un seguit de pel·lícules que no formen part de l’oferta comercial. D’altra banda, El KM Amèrica, de literatura, ofereix una mirada més oberta cap a la literatura llatinoamericana. El festival inclou la presència d’escriptors llatinoamericans residents a Catalunya i establim un pont de relació amb la literatura catalana. I a través d’aquest festival hem aconseguit un lligam molt directe amb la ciutat de Barcelona amb la Biblioteca Gabriel García Márquez.
La llengua espanyola té un pes predominant en l’Amèrica Llatina.
El nostre marc mental ens diu que sí. Però, en canvi, l’Amèrica Llatina va molt més enllà de la llengua espanyola, i hem de tenir en compte que la meitat del continent parla portuguès, a més de les altres llengües natives i més minoritàries. Des de Casa Amèrica Catalunya ho tenim molt clar. Prova d’això és que al festival KM Amèrica ho tenim present i sempre programem autors de parla portuguesa.
Una de les joies de la corona és el Centre de Documentació de Casa Amèrica Catalunya. Què hi trobem?
M’agrada que li diguis que és la joia de la corona perquè hi ha una tendència actual de moltes administracions de desfer-se de les seves biblioteques. Des de Casa Amèrica Catalunya fem un esforç de mantenir-la oberta i en línia. Comptem amb 20.328 exemplars, dels quals 13.000 són llibres de paper i 4.000 són llibres electrònics, majoritàriament de literatura llatinoamericana. El 45% del total dels llibres del nostre Centre de Documentació només es troben en la nostra biblioteca. Els països que tenen més presència en el Centre de Documentació són Mèxic, Argentina, Colòmbia i Xile.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Des del 1911 Casa Amèrica Catalunya ha tingut la finalitat de refermar els vincles que uneixen Llatinoamèrica i Catalunya. Com han evolucionat la relació entre un costat i l’altre de l’Atlàntic?
A principis del segle passat, Casa Amèrica Catalunya va arribar a tenir 89 delegats a l’Amèrica Llatina, i era un pas previ per a poder ser diplomàtic. Aquest és un llegat que té l’associació i que demostra la capacitat d’influència que tenia. Ara diem que qui trepitja Casa Amèrica Catalunya es converteix en un ambaixador de la casa. A Casa Amèrica Catalunya fomentem la diplomàcia cultural que connecta Barcelona i l’Amèrica Llatina. La cultura és un espai de trobada i de connexió entre les persones. Hi contribueixen, també, el suport de les delegacions del Govern de la Generalitat, qui faciliten aquesta relació des de l’altre costat de l’Atlàntic, i també, des de Barcelona, del cos consular.
Qui integra el Patronat de Casa Amèrica Catalunya?
Actualment està integrat per l’Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID), que depèn del Ministeri d’Exteriors; la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’ICCI (antics socis de l’institut Català de Cooperació Catalana). En la darrera sessió del Patronat s’ha aprovat la incorporació de la Diputació de Barcelona.
“L’Amèrica Llatina va molt més enllà de la llengua espanyola”
Quin ha estat el vincle de Catalunya amb l’Amèrica Llatina?
Catalunya li deu moltíssim a l’Amèrica Llatina. Li deu que no hàgim perdut el càrrec de president de la Generalitat, que acabar jurant a l’ambaixada mexicana de París. També li deu que es pugui mantenir la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme, i se li va donar l’oportunitat i una segona vida a una munió d’artistes i escriptors que van marxar a l’Amèrica Llatina durant un exili forçat.
Quin és el perfil del llatinoamericà resident a Catalunya?
Hem passat d’un exili polític a un exili voluntari passant per un exili econòmic. Actualment, hi ha un exili de voluntat, de joves llatinoamericans preparats acadèmicament i que trien Barcelona per a viure-hi construint una nova família. Aquest és el nou moviment, i que ha provocat que avui hi hagi molts més llatinoamericans perquè Barcelona és una ciutat molt llaminera, és un reclam.
Aquesta setmana s’inaugura l’exposició Cartografia Indígena. Descolonitzant ment i espai. En què es basa?
Cartografia Indígena. Descolonitzant ment i espai reuneix mapes originals, quaderns de treball i registres audiovisuals dels pobles indígenes d’Acre, que finalment s’han apropiat d’una eina colonial per protegir i reforçar el control sobre el territori. Durant la inauguració l’artista Ibâ Sales Huni Kuĩ cantarà i explicarà el mite de qui beu el mural.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Kristian Herbolzheimer: “Volem projectar Catalunya com un hub global de foment de la pau”
