Foto: Marta Rosique és diputada d’ERC al Congrés a Madrid [ACN]
Fa un parell de mesos Junts per Catalunya va presentar una proposició no de llei al Congrés espanyol sol·licitant al Govern espanyol la supressió del vot pregat pels ciutadans de l’Estat espanyol residents a l’estranger. El d’Esquerra és un pas encara més endavant?
Així és. Una proposició no de llei al Congrés -que des d’ERC ja l’havíem presentat abans que la de Junts- acostuma a ser només una declaració d’intencions, i majoritàriament queda en paper mullat. En canvi, una proposició de llei fa que et garanteixi una reforma directa de la LOREG, en aquest cas, per a la derogació del vot pregat. De fet, quan la diputada Mariona Illamola va presentar-la, nosaltres ja estàvem preparant la proposició no de llei que vam registrar la setmana passada.
Quins són els grans eixos d’aquesta proposició de llei?
Derogar el vot pregat, allargar els terminis perquè els ciutadans a l’estranger -inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA)- puguin rebre amb antelació la documentació electoral i posteriorment puguin votar a l’urna dels consolats. A més, que aquesta documentació pugui ser autoemplenable i que tot el procediment sigui gratuït pel ciutadà. Hi ha un altre aspecte que posem sobre la taula -sent una novetat- com és el vot delegat, una fórmula que funciona en altres països.
I el vot electrònic?
En aquesta proposició de llei que hem presentat des d’ERC, no incloem el vot electrònic. Tot i que creiem que és imprescindible, la prioritat ara és la d’obtenir un consens ampli majoritari per facilitar l’aprovació de tots els requisits que plantegem en aquesta proposta.
Creu que hi haurà un consens ampli perquè la proposta arribi a bon port?
El vot exterior cada cop està generant més interès al Congrés per trobar una solució definitiva. I si ja es va renovar la LOREG perquè les persones amb discapacitat puguin tenir dret a vot, ara toca fer-ho amb el vot exterior, un dret per aquells qui resideixen a l’estranger.
“Des d’ERC pressionem al govern espanyol presentant-los una proposta de mínims que generi un ampli consens i que es pugui aplicar com més aviat millor”
Hi ha una munió d’antecedents en les darreres legislatures al Senat i al Congrés sol·licitant la derogació del vot pregat.
Així és. Al Senat hi ha hagut diverses iniciatives semblants que feia pensar que hi havia un consens majoritari per derogar el vot pregat. Però mai ha acabat prosperant. Quan PSOE i Podemos eren a l’oposició van presentar una proposta de consens que va decaure. I ara que són al govern, ha deixat de ser una prioritat, tot i ser un dels objectius de la coalició.
No és la primera vegada que el PSOE es tira enrere.
Fa ben poc des d’ERC vam presentar una proposta per modificar la LOREG perquè el dret a vot fos a partir dels 16 anys, però el PSOE -que sempre hi havia estat a favor i que també forma part del pacte de govern amb Podemos- ho va tombar tot just començar el debat. Ara, amb el vot pregat, des d’ERC pressionem al govern espanyol presentant-los una proposta de mínims que generi un ampli consens i que es pugui aplicar com més aviat millor.
La proposició de llei que presenta ERC s’aplicarà abans del 14-F?
No serà així. N’hem de ser conscients i ho hem de poder explicar. Però, en tot cas, aquesta proposició de llei pot marcar un abans i un després. Tot i que és un procediment llarg, tan debò es pugui resoldre durant el 2021.
Com ha estat el procés de cocció de la proposició de llei?
Hem fet una anàlisi per detectar allò que genera més consens entre els diferents grups parlamentaris al Congrés a l’hora d’enllestir la nostra proposta. Ho hem elaborat conjuntament amb la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) -que ha fet una gran tasca- i el departament d’Acció Exterior de la Generalitat -qui està gestionant la maquinària de les eleccions al Parlament de Catalunya previstes pel 14 de febrer-.
“La prioritat hauria de ser facilitar al màxim el dret a vot dels residents a l’exterior; i no com ara, on acaba sent una cursa d’obstacles, i sense tenir la certesa que el seu vot acabi a bon port”
En les darreres eleccions espanyoles -el novembre de 2019- només van exercir el seu dret a vot 22.870 catalans, que representa un 9,3% del cens. La proposta d’ERC incentivaria la participació des de l’exterior?
Per descomptat. Abans de modificar la LOREG i aplicant el vot pregat, les dades de participació eren molt més elevades. Per això, la prioritat hauria de ser facilitar al màxim el dret a vot dels residents a l’exterior; i no com ara, on acaba sent una cursa d’obstacles, i sense tenir la certesa que el seu vot no acabi a bon port. Per tant, hem de modificar aquesta llei perquè garantir més qualitat democràtica.
Segons la FIEC si les eleccions catalanes se celebressin avui 252.478 catalans -els inscrits al CERA (cens electoral de residents absents)- hi tindrien dret a exercir el seu dret a vot. Una bossa de vots que podria incidir en el resultat d’unes eleccions.
Segur! El vot exterior és rellevant perquè pot tenir una capacitat d’incidència política molt elevada. I això hauria de provocar que tots els partits polítics es veiessin amb l’obligació de modificar aquests tràmits. Així i tot, des d’un punt de vista democràtic, encara que només hi hagués una sola persona resident a l’exterior també hauria de ser imprescindible facilitar-li els tràmits per exercir el seu vot.
