La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, en el seu despatx a Barcelona [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975) és la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea del Govern català. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i amb un postgrau en Direcció General d’Empreses, va ser la primera consellera restituïda pel Govern després de l’aplicació del 155 assumint la cartera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (2016-2017). Durant l’exili a Brussel·les, va exercir com a delegada del Govern català davant la Unió Europea. De tornada a casa, va ser diputada al Parlament de Catalunya i portaveu adjunta del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. A Exterior.cat, Serret traça el seu recorregut polític dels darrers cinc anys enmig d’un exili, un retorn i el premi d’una conselleria del govern.
Vostè va viure a Brussel·les durant l’exili. Quin record té d’aquella etapa?
Tinc molts records, alguns d’ells, agredolços. Així i tot, soc optimista de mena i em quedo amb aquells més positius. Bona part dels bons records tenen a veure amb la comunitat catalana del Benelux. Per això, poso en valor l’acompanyament que ens fem els catalans a l’exterior. A Bèlgica li tinc una gran estima perquè em va acollir en un moment molt delicat, com va ser l’exili.
Troba a faltar alguna cosa de Brussel·les?
És una ciutat que tot i que pugui semblar freda per la climatologia, és acollidora i molt diversa. De tant en tant trobo a faltar algunes persones, entorns i ambients que em van ajudar a tirar endavant i, fins i tot, a créixer. Quan ets a l’exili només penses en la manera de tornar a casa.
Ara que ha tingut l’oportunitat de tornar a Brussel·les com a consellera, quina sensació ha tingut?
És una sensació diferent. Poder tornar a la delegació i a les institucions europees és com tornar una mica a casa. I el més reconfortant és retrobar-me amb aquelles persones que em van acompanyar durant l’exili.
Ser delegada del Govern a Brussel·les va ser el primer pas de reprendre la seva carrera política?
Va ser molt més que això, perquè corria el perill de quedar anul·lada, que és l’objectiu de la repressió. Ser delegada em va ajudar a sentir-me de nou activa com a persona i també des del vessant polític. Va ser un gran aprenentatge per conèixer la bombolla europea.
“Quan ets a l’exili només penses en la manera de tornar a casa”
Assumeix la delegació catalana davant la Unió Europea després del 155. Quines conseqüències va tenir l’1-O en les relacions institucionals del Govern català a Europa?
Quan em nomenen delegada a Brussel·les és quan més s’evidencia l’impacte que ha tingut els fets de la tardor de 2017. L’aplicació del 155 va ser una estratègia d’aïllament de les relacions institucionals, de la credibilitat i de la reputació del Govern català a l’exterior. Perquè la consigna era clara: qui es relacioni amb el Govern català tindrà problemes amb Espanya. Picant pedra es van anar establint les relacions de confiança, que avui ja hem recuperat.
Aviat es compliran dos anys que va decidir tornar de l’exili. Va ser una decisió molt pensada?
Sí, molt. Va ser una decisió premeditada en el temps, però que en les darreres setmanes es van anar precipitant els esdeveniments. Després de la sentència del judici, es reconeix que quedo al marge de les euroordres i de l’acusació de malversació. Entro en un llim, un moment en el qual no se’m persegueix, però no puc tornar. Després d’un any, decidim comptar amb una nova opinió -l’advocat Íñigo Iruin-, es produeixen un seguit de circumstàncies fins que es fa efectiu el retorn. Ara continuem pendents del judici.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com conviu pendent del judici?
Convivint-hi! [riu] Durant tot aquest temps aprens a viure amb un procés judicial obert. Un cop es va confirmar que no se m’acusava de malversació i, de retruc, i cau el risc d’entrar a presó, visc amb més calma i menys tensió. Vull evitar que la repressió m’anul·li, per tant, intento mantenir-me activa políticament i personal.
Creu que s’estan fent passos endavant perquè els seus excompanys a l’exili puguin tornar a Catalunya. El retorn dels exiliats és cada cop més a prop?
Soc molt respectuosa i molt prudent, en conseqüència, no especularé en dir si el retorn serà més aviat o més tard o de quina manera. Així i tot, amb la reforma del Codi Penal i amb l’eliminació del delicte de sedició s’obren nous escenaris. És una reforma que dona més garanties, que va equiparant-se a estàndards europeus i que redueix la capacitat repressiva de l’Estat. Aquest escenari ens ha de permetre avançar en la judicialització del conflicte perquè no hi hagi més presos polítics.
“[Delegació a Israel] No podem tancar una porta que mai va estar oberta”
Fa 100 dies que va tenir lloc la sortida de Junts del govern. Per què no va funcionar aquella coalició de govern?
Ho hauria de respondre Junts, que és qui va decidir sortir del govern. La prioritat sempre havia estat la de mantenir l’entesa i el projecte comú. Des d’Esquerra sempre vam intentar de buscar els espais de trobar consensos. Però quan ens trobàvem en un moment complex d’incertesa inestabilitat econòmica, preparant uns pressupostos que generaven una forta injecció econòmica pel país i en plena negociació de la reforma del Codi Penal que permetia avançar cap a la desjudicialització del conflicte, les bases de Junts van decidir deixar el govern. Si Junts hagués tingut vocació de continuar al govern, l’acord no s’hauria trencat.
Actualment el govern és monocolor i en minoria. Així i tot, sense Junts es treballa millor?
Sí que és un govern més cohesionat, amb el lideratge del president Aragonès. Tot i que el govern és d’un sol color, és divers i acull diferents sensibilitats. Malgrat que és un govern en minoria, que vol impulsar grans consensos en la societat catalana. És un govern en minoria, molta més que abans. Ara hem de redoblar els esforços per aconseguir aliances i majories al Parlament, però és una vocació d’aquest govern, perquè ens cal estabilitat.
“Si Junts hagués tingut vocació de continuar al govern, l’acord no s’hauria trencat”
L’estabilitat arribaria amb l’aprovació dels pressupostos. Quan s’arribarà a un acord?
Espero que sigui com més aviat millor, perquè la seva aprovació s’està dilatant. Aquests pressupostos són una oportunitat enorme pel país, suposen una injecció de recursos com mai per reforçar els serveis bàsics de la ciutadania, també per part de l’acció exterior. Com a govern treballarem, fins a l’últim moment, perquè segellem un gran acord i d’un consens ampli. Quan més triguem a aprovar-los, més hi perd la ciutadania.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Tornem enrere. Arran de la sortida de Junts, va ser nomenada consellera de l’acció exterior catalana. Recorda quan li va fer la proposta el president Aragonès?
[Somriu] Sí, ho recordo perfectament. No m’esperava, va ser tota una sorpresa. D’una banda, perquè era de les que pensava que Junts no sortiria del govern, i de l’altra, per la meva pròpia situació personal, amb un judici pendent. De la sorpresa vaig passar a l’acceptació i a l’agraïment de l’oferiment pel gest de confiança del president. Vaig assumir el repte amb l’aprenentatge a la delegació de Brussel·les.
Quines són les prioritats que s’ha fixat pel departament en aquesta nova etapa?
Volem ser útils per la societat catalana i per a les diferents institucions d’arreu del món. I a partir d’aquí, guanyar credibilitat, millorar les relacions de confiança en tots els àmbits i enfortir la reputació de Catalunya al món.
Vostè ha focalitzat l’acció exterior en la Unió Europea i la Mediterrània. Aquests són els eixos d’actuació prioritaris que ha de tenir Catalunya?
Indiscutiblement. Catalunya ha de ser un soci actiu, proactiu i de confiança amb el projecte de la Unió Europea. I l’altre gran àmbit d’actuació és la Mediterrània, que Barcelona n’exerceix la seva capitalitat. Juntament amb la resta d’agents, volem impulsar conjuntament una plataforma que ens permeti millorar la perspectiva mediterrània en les polítiques europees. Tant des de l’àmbit del canvi climàtic, transicions energètiques o digitals i de la consolidació de la democràcia.
Creu que el Parlament Europeu ja ha tancat la carpeta del CatalanGate?
No, no es pot tancar el CatalanGate perquè forma part d’una amenaça global a les nostres democràcies i pel conjunt de la ciutadania per la vulneració de drets digitals i que s’ha de regular en l’àmbit europeu. Tant la comissió com el Parlament Europeu han reconegut que l’Estat espanyol ha d’aportar més informació i més transparència i quines garanties ofereix perquè no es torni a repetir. Fins que això no passi, no es pot tancar aquest cas.
“No m’esperava ser consellera amb un judici pendent, va ser una sorpresa”
El govern té previst continuar fent créixer el mapa de delegacions a l’exterior aquest 2023?
La vocació del departament és consolidar al màxim la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior. Per aquest 2023 cal consolidar la cartera de delegacions que es van crear a partir de decrets durant l’any passat perquè estiguin plenament operatives. És el cas de les delegacions del Con Sud, al Senegal, a Sud-àfrica, Corea, Japó, Andorra i Brasil.
Més enllà de les que es van crear l’any passat, n’hi haurà de noves?
Ningú descarta que aquesta vocació de ser més presents al món pugui continuar endavant creant noves delegacions a l’exterior, però, de manera que estigui ben justificada, i sense que vagi en detriment del bon funcionament de les delegacions que tenim pendents d’acabar de posar en marxa.
En una entrevista que vam fer a l’exconsellera Alsina, va assegurar que era un error històric renunciar a obrir una delegació a Israel. Tanquen definitivament la porta a Israel?
No podem tancar una porta que mai va ser oberta. En la planificació que van dibuixar l’equip de la consellera Alsina, i que van presentar públicament, no hi constava la delegació a Israel ni hi havia res previst. Per tant, no alimentarem segons quines polèmiques que van en detriment d’allò que volem ser: útils, guanyar credibilitat i confiança i guanyar credibilitat. Continuarem mantenint les relacions que ja tenim amb Israel en diversos àmbits i en el territori de Palestina, en l’àmbit de cooperació.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Un dels objectius és incrementar un 30% el pressupost de cooperació al desenvolupament pel 2023, fins als 45 milions d’euros (el triple de la partida actual).
Catalunya i la societat catalana té molt interioritzada la cultura de la pau i de la cooperació, i per això volem que sigui una política de país, fidel a l’objectiu que ens ve fixat per llei que hem d’anar tendint cap al 0,7% de contribució en les polítiques de desenvolupament.
Per què, ara?
Era important donar un missatge de confiança, que s’aposti per la cooperació i d’un sector que en els darrers anys ha vist amb frustració i desencant com no s’acomplien els objectius. Hem de generar il·lusió i confiança, i que ens permeti donar una garantia que el finançament en cooperació tindrà un creixement estable i sostingut per arribar al 0,7%, consolidant tots els projectes. Hem de contribuir-hi, perquè tots ens sortirem beneficiats.
“Volem impulsar una plataforma que ens permeti millorar la perspectiva mediterrània en les polítiques europees”
Quin paper tindrà el departament amb la Catalunya exterior?
Tenim clar que volem continuar avançant i reforçar els serveis que oferim a la comunitat catalana a l’exterior i l’acompanyament en el retorn a Catalunya. Com a govern hem adquirit el compromís d’enfortir l’aprenentatge de la llengua catalana a l’exterior. A més, des del departament volem posar en valor el fet que la mateixa comunitat catalana a l’exterior és un actiu a l’hora de millorar la capacitat relacional del país. Cal millorar aquesta xarxa relacional d’arreu del món, connectant el talent amb una dinàmica de benefici mutu.
Tenen previst dissenyar un programa de retorn per als catalans a l’exterior. Quines seran les bases d’aquest programa?
Hi estem treballant, i ho explicarem més endavant. Tenim ganes de contribuir en l’acompanyament en el retorn, especialment del talent i de les vocacions professionals. Volem fomentar el retorn a casa del talent.
L’anterior equip d’Acció Exterior va impulsar uns premis de reconeixement a la Catalunya Exterior. Eren previstos el novembre passat. Continuen vigents o prescindiran d’aquest certamen?
Continuen vigents, i estem mirant com els tirem endavant. Aquests premis tindran lloc aquest any.
Aquest dijous va tenir lloc la cimera hispano-francesa. Què va aportar pel país la presència del president Aragonès en aquesta cimera?
El fet que hi hagi una cimera a Barcelona que acull el president del govern espanyol i el cap de l’estat francès requereix que hi hagi una presència institucional, i en aquest cas, qui millor l’exemplifica és el president de la Generalitat. És una qüestió de respecte, i no m’imagino que no es fes aquesta deferència, que justifica la seva presència en aquesta cimera.
Meritxell Serret: "Exterior.cat és un mitjà necessari per reforçar Catalunya com a país en el seu encaix al món"
