Mireia Huerta és la cap de projecció exterior de l’ACM [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Mireia Huerta (La Seu d’Urgell, 1983) és la cap de projecció exterior de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Llicenciada en Economia i màster en Relacions Internacionals, s’ha especialitzat en la internacionalització dels ens locals i en conèixer l’arquitectura i el funcionament dels fons europeus. Va treballar al Departament d’Acció Exterior i a la Universitat Politècnica de Catalunya. En la darrera dècada a l’ACM, ha impulsat l’àrea de relacions internacionals i l’Oficina de Fons Europeus. A Exterior.cat, Huerta posa en relleu la necessitat de posar la mirada al món des dels municipis i ciutats del país.
Vostè és una experta en les relacions internacionals. Què l’atrau?
El que més em sedueix és Europa, sobretot en la idea de construir un projecte compartit on participen diversos països i s’han de trobar punts d’acord. És cert que en un món cada cop més globalitzat, tot ens afecta més directament, però el projecte europeu me’l sento més proper.
Va treballar en l’acció exterior catalana des del govern.
Sí, va ser fa nou anys. Curiosament, vaig viure el moment en què l’acció exterior del govern va passar de ser una secretaria general a un departament que va liderar Raül Romeva. Poc després vaig fer el pas cap a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
En una entrevista a Exterior.cat, la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó va assegurar que “el municipalisme català ha de tenir més incidència al món”. Per què?
En primer lloc, perquè en un món cada cop més global, tot ens afecta més directament i tot té incidència. Ho estem veient aquesta mateixa setmana amb l’anunci fet pel president dels Estats Units, Donald Trump. I moltes de les decisions que s’aproven a Europa afecten directament els pobles i ciutats i, de retruc, als ciutadans.
I quin paper hi juga l’ACM?
Des de l’ACM hem de posar la mirada cap a Europa per tenir-hi incidència i defensar el paper dels municipis. I al mateix temps, és rellevant la interconnexió. Si els estats d’arreu del món es relacionen també ho han de fer les ciutats. És important que establim vincles de col·laboració, d’intercanvi de bones pràctiques i de cooperar conjuntament. Aquests vincles amb altres ciutats del món ens permeten obrir altres mirades i maneres de fer diferents quant a la gestió dels recursos.
“El pla estratègic d’internacionalització serveix per projectar l’ACM al món explicant el nostre model d’èxit”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com treballa l’ACM la projecció exterior amb les ciutats i pobles de Catalunya?
Ho podem fer a través d’intercanvis culturals i visites d’estudi a altres ciutats. Per això, hem fet visites de treball en diversos països d’Europa, que s’estableixen a través d’entitats municipalistes d’arreu d’Europa. En aquest àmbit, hem estat molt proactius. Ara bé, tota l’acció de l’ACM en aquest àmbit es basa en el pla estratègic d’internacionalització que va presentar l’any passat la presidenta Meritxell Budó i que ens permet fer un salt endavant.
Què destacaria d’aquest pla estratègic d’internacionalització?
Aquest pla serveix per projectar l’ACM al món explicant el nostre model d’èxit. I ho és per diversos motius: el primer, perquè l’ACM és una entitat privada en la qual els seus associats són tots els ajuntaments del país, i ho fan sense tenir-ne cap obligació. I en són membres perquè des de l’ACM els oferim serveis d’assessorament, de representació, de formació i serveis i productes per als municipis. Vull subratllar que hi ha molt poques entitats municipalistes a Europa i al món que ofereixen tots aquests serveis. I el segon, perquè vetllem per l’equilibri territorial, com a tret distintiu de país. I aquest aspecte és rellevant explicar-ho al món, perquè és un model poc freqüent arreu i és molt atractiu per a molts països.
El camp d’acció exterior de l’ACM passa exclusivament per Europa?
Focalitzem Europa perquè és el nostre terreny de joc, és el que tenim més proper. Però l’Amèrica Llatina o l’Àsia són dos espais en els quals hi ha aspectes que estan despuntant i generen interès en diversos àmbits.
L’ACM ha intensificat el suport als municipis arran de la pandèmia.
Des de l’ACM tenim molt clar que la línia de suport als municipis és essencial. Durant la pandèmia, vam incrementar aquestes línies d’ajut oferint-los tots els recursos que teníem al nostre abast amb els Fons Next Generation. La burocràcia ha anat in crescendo, i és una gestió molt feixuga. Ara, els donem un cop de mà en la tramitació de subvencions. I per aquells municipis que ho desitgin també se’ls acompanyarà en obrir-se a fora.
“La formació és molt rellevant, especialment dirigida a tècnics i càrrecs electes”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com es treballa, actualment, la projecció exterior en els ajuntaments de municipis i ciutats de Catalunya?
Més enllà de Barcelona, que compta amb un comissionat i un gran departament, però hi ha ajuntaments (també Consells Comarcals) que no són tan grans que disposen de tècnics municipals o fins i tot alguna regidoria específica. Aquests experts són un actiu que tenim al territori. Des de l’ACM hem de ser capaços a detectar-los i a posar-los en contacte. Volem ser un espai per a compartir experiències i posicionaments. Cada cop més municipis i ciutats compten amb experts en internacionalització.
Aquesta figura internacionalitzadora anirà guanyant pes als ajuntaments?
La tendència globalitzadora ens indica que hem d’estar molt pendents de tot allò que passa al món, i al mateix temps perquè hi ha moltes possibilitats quant al finançament. I per això, cada cop necessitarem perfils més experts per assumir tot allò que requereix la Unió Europea. Ara bé, s’ha de veure cas per a cas si cal aquesta, siguin grans o petits, però sí que serà important que trobin punts de connexió.
Des de l’ACM la formació és una eina prioritària. També quant a la internacionalització.
La formació és molt rellevant, especialment dirigida a tècnics i càrrecs electes. En el vessant internacional, des del setembre passat hem dut a terme la cinquena edició del seminari de fons europeus que hem fet conjuntament amb altres entitats i organitzacions, a més d’un curs d’internacionalització per als ens locals. Ja hem dissenyat els propers cursos per a la tardor vinent.
Trobada entre l’ACM i la Federació Llatinoamericana de Ciutats, Municipis i Associacions de Governs Locals (FLACMA)
