La futbolista catalana Paola Soldevila, ara a les files del Kobe japonès [Foto: INAC Kobe Leonessa]
Paola Soldevila de la Pisa (Porrera, Priorat 1996) és futbolista i actualment milita a l’INAC Kobe Leonessa, equip de la WE League Femenina, la màxima categoria del futbol femení japonès. Va iniciar-se en el món del futbol a les files del CF Reus Deportiu, i després va incorporar-se al Gimnàstic de Tarragona. A Primera Divisió ha jugat amb el CE Sant Gabriel, la Reial Societat, al RCD Espanyol i el Vila-real CF. Ha aconseguit un títol: una Copa de la Reina amb les donostiarres (2019). Ha estat internacional amb la selecció espanyola en categories de formació, on va ser subcampiona d’Europa sub-19. També ha vestit la samarreta de la selecció catalana absoluta. A Exterior.cat, Soldevila explica la seva nova experiència al Japó.
Què t’engresca a fer el salt al Japó?
[Somriu] Quan vaig rebre la proposta de l’INAC Kobe Leonessa, el meu germà va ser el primer que em va engrescar a acceptar-la. Em va fer veure què suposaria marxar a l’estranger, i especialment al Japó. Ja havia rebut propostes per marxar a jugar a l’estranger i, fins ara, no m’havia atrevit. Però, dins meu, em deia que aquest cop, sí.
Què canvia en la teva decisió?
Feia massa anys que patia. Tant amb el RCD Espanyol com amb el Vila-real CF vaig patir moltíssim, i al final, l’equip va acabar descendint. El descens amb l’Espanyol va ser especialment dolorós perquè me’n vaig fer molt responsable. Després d’uns anys de patiment amb el futbol, al Japó he recuperat el somriure.
Fins a quin punt Jordi Ferrón -l’actual entrenador al Kobe- va ser determinant en la decisió final?
Sí, tot i que no va ser l’únic. Amb Ferrón havíem coincidit un any al RCD Espanyol, és molt bon entrenador. Ell és qui em va fer la proposta per anar al Japó, va ser molt honest i m’ha demostrat molta confiança. Abans de decidir-me també vaig parlar amb Maya Yamamoto, una futbolista japonesa que juga al Kobe i que vam coincidir fa uns anys a l’Espanyol.
Abans de l’oferta japonesa, l’única referència de Kobe que tenies era Andrés Iniesta?
[Riu] Iniesta i Sergi Samper, que també va jugar aquí, i poca cosa més. Ara bé, Japó sempre m’havia cridat l’atenció perquè admiro la seva cultura.
“És al·lucinant el respecte i el compromís per al treball que tenen els japonesos”
Fa tres mesos que vius al Japó. Com és l’adaptació?
Fins ara, totes les expectatives s’han acomplert amb escreix. Tot el que et puc dir del que he viscut és bo i positiu. És al·lucinant el respecte i el compromís per al treball que tenen els japonesos. Posen molta atenció perquè et sentis còmode en tot moment. Fins i tot amb la llengua, que és impossible d’aprendre d’un dia per l’altre, fan tot el possible perquè no sigui un obstacle, que et sentis com a casa. Per tot plegat, des que vaig prendre la decisió de marxar al Japó no he tingut cap dubte: vaig prendre la millor decisió.
Ja has començat a aprendre el japonès?
[Somriu] Després d’aquesta entrevista tinc classe! Són classes en línia, la meva professora és sud-americana i de família japonesa. El meu objectiu és, com a mínim, aprendre el més bàsic per arribar a entendre’m amb la gent. Tenia molt clar que per adaptar-me com més aviat millor havia d’aprendre la llengua d’aquest país.
I ja t’atreveixes a parlar-ho al vestidor?
[Riu] Ho intento! Tot el que aprenc a classe ho intento posar en pràctica. Les companyes tenen molta paciència a l’hora d’entendre’m. Al vestidor, a més de Ferrón com a entrenador, hi ha dues espanyoles més: Carlona Morera i Carlota Suárez. I la resta de jugadores també fan l’intent d’aprendre espanyol.
Foto: INAC Kobe Leonessa
Has passat de lluitar per no descendir de categoria a l’oportunitat de guanyar títols. Quin és l’objectiu per al Kobe aquesta temporada?
Guanyar els tres títols possibles. L’equip està fet per a guanyar. Ara bé, no ho tindrem fàcil. La lliga japonesa és molt oberta i competitiva, qualsevol equip té opcions d’endur-se la victòria. Aquest és un al·licient per a les jugadores, per als aficionats i per a la mateixa competició.
“Tothom que té un mínim interès per al futbol al Japó coneix Alexia i Aitana”
El futbol femení espanyol ha tocat el cim i avui és el referent mundial. Què en diries del nivell que té actualment el futbol femení al Japó?
El futbol femení japonès està creixent moltíssim, m’ha sorprès. Cada cop hi ha més disciplina tàctica i físicament són molt fortes. Fruit del treball específic que es fa al final de cada entrenament, la futbolista japonesa està guanyant molt toc amb la pilota. Estic convençuda que, a la llarga, obtindran bons resultats.
Fa molts anys que exerceixes com a futbolista de manera professional. Al Japó has trobat diferències en el dia a dia com a esportista?
Quant a la rutina com a esportista és la mateixa, sí. L’única diferència que he notat és que un cop acaba l’entrenament hi ha un temps lliure, d’uns quinze i vint minuts de durada, en el qual tu pots fer un treball específic i voluntari. Aquí es treballa moltíssim, i sobretot és una lliga molt professional.
La Lliga F fa algunes temporades que fa l’intent de professionalitzar-se del tot, però encara hi ha equips amb pressupostos baixos. Creus que la Lliga F està perdent pistonada i que hi ha altres competicions -com la Premier anglesa- que comencen a ser molt llamineres?
És una pregunta complexa. Per a mi, Espanya té les millors jugadores del món. Ara bé, cada cop més a l’estranger t’ofereixen millors condicions esportives i econòmiques. El futbol femení està en un bon camí, però els clubs de la Lliga F han de continuar apostant-hi, com estan fent en altres lligues.
El domini aclaparador del Barça femení en totes les competicions pot acabar desvirtuant la mateixa Lliga F?
El Barça és el millor equip del món i és normal que acabi sent tan superior respecte la resta de rivals. El Barça en una dimensió molt més enllà. Ho dic per pròpia experiència: quan jugues contra el Barça ho fas sabent que és molt difícil guanyar i, fins i tot, empatar. No sé com es podria aconseguir que la Lliga F fos més competida.
“Si al Japó soc feliç, m’hi quedaré. I si no, tornaré”
Foto: INAC Kobe Leonessa
L’efecte Alexia Putellas i Aitana Bonmatí ha arribat al Japó?
Sí, tothom que té un mínim interès per al futbol al Japó coneix Alexia i Aitana, i sobretot, per l’èxit del futbol femení espanyol. I prova d’això és que les mateixes companyes del meu equip em pregunten molt sovint sobre el futbol europeu. Hi tenen molt d’interès, ja que la gran majoria no han sortit del país.
El Barça continua sent el favorit aquesta temporada per revalidar el títol de la Champions femenina?
Sí, continua sent el favorit, però no podem oblidar-nos dels equips anglesos. Cada temporada, sobretot a la Champions, el nivell puja un esglaó més. I aquesta temporada, els equips de la Premier estan consolidant plantilles molt competitives. Ara bé, jo aposto pel Barça.
Tens un any de contracte al Japó. Penses més enllà?
Sincerament, penso en el dia a dia. Tot i que la proposta inicial era de dos anys vaig preferir que fos d’un per comprovar, primer, si m’hi adaptava. Ara mateix em sento molt a gust, em sento feliç i per a mi, és el més important. El que hagi de passar ja es veurà.
T’agradaria tornar a jugar a la Lliga F. És a dir, aquest viatge és d’anada i tornada?
Et seré sincera: no vaig marxar al Japó pensant de tornar a la Lliga F. Òbviament, voldria tornar a casa. Però em deixo portar per les vibracions que sento. Si al Japó soc feliç, m’hi quedaré. I si no, tornaré.
Laia Alexandri, des de Manchester: “Pep Guardiola és el català més universal”
