Pol Morillas és el director del CIDOB des de fa sis anys [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Pol Morillas i Bassedas és el director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). És politòleg, doctor en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster (with distinction) en Relacions Internacionals per la London School of Economics. El seu doctorat va rebre la qualificació Cum Laude i el premi extraordinari de doctorat de la UAB. Ha exercit docència en diverses universitats, incloent la Universitat Autònoma de Barcelona, IBEI, ESADE i Blanquerna. És també membre de la Junta del Cercle d’Economia i de l’Observatori de Política Exterior Europea de l’IBEI. Anteriorment, va ser coordinador del Comitè Polític i de Seguretat del Consell de la Unió Europea, assessor en Acció Exterior al Parlament Europeu i Cap de l’Àrea de Polítiques Euro-Mediterrànies a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ha publicat nombrosos articles d’investigació en revistes acadèmiques, think tanks i articles d’opinió sobre geopolítica global, política exterior europea i integració europeu, entre altres temes. Participa de manera regular en diferents mitjans de comunicació (premsa, ràdio i TV) com a analista en afers europeus i internacionals. A Exterior.cat, Morillas posa en valor la tasca del CIDOB i fixa l’objectiu en enfortir la internacionalització del centre.
El seu doctorat va rebre la qualificació Cum Laude i el premi extraordinari de doctorat de la UAB. És vostè una eminència?
[Somriu] I ara! Era una tesi que tenia un valor afegit: aportava molt coneixement sobre la realitat de com es fan les polítiques a Brussel·les i de com pensen els actors. I alhora va ser la primera tesi que es va presentar en el marc del programa Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals que promou la UAB. Vaig ser-ne el primer doctorat.
Quan es va sentir atret per convertir-se en un analista qualificat de la geopolítica global?
En els meus inicis, curiosament, vaig treballar més en l’àmbit local i tenia molt d’interès en aspectes més propers com l’exclusió social, pobresa i manca d’oportunitats. A partir d’aquesta mirada social, em sento molt a gust amb la manera de pensar les relacions internacionals des de la incidència que tenen cap a les persones. Jo entenc les relacions internacionals no només en allò que fan els grans actors d’àmbit global, sinó que precisament tenen un impacte molt notori en la nostra vida com a ciutadans. Així ho entenem, també, des del CIDOB.
Vostè s’ha forjat, sobretot, a l’estranger.
Sí, els meus estudis passen per les meves estades a l’exterior i, en aquest sentit, és on vaig potenciar encara més la mirada internacional. La meva vocació per la Unió Europea es forja a Brussel·les on vaig cursar l’Erasmus. Més tard vaig cursar un màster a Londres, vaig treballar una temporada a París, i vaig tornar a Brussel·les. Ara ja fa uns anys que soc a Barcelona.
Vostè és el director del CIDOB des de fa 6 anys. Com li arriba la proposta?
Com en qualsevol convocatòria del CIDOB, que són públiques. Aleshores, el director anterior Jordi Bacaria va decidir retornar a la universitat i s’obria una plaça vacant en la direcció. Jo portava quatre anys com a investigador del CIDOB, vaig decidir presentar-m’hi.
Per què?
Per un motiu molt clar: contribuir a projectar el potencial del CIDOB cap aquelles persones que, de forma creixent, tenien interès sobre la geopolítica i les relacions internacionals. Hi havia qüestions internacionals com el Brexit, el primer mandat de Trump a la Casa Blanca o la crisi de refugiats que generaven molt d’interès. I en aquest sentit, valia la pena que Barcelona tingués un centre de primer nivell per a l’estudi d’aquestes qüestions i per la seva incidència social.
“El CIDOB també treballa per connectar el coneixement amb la societat, hi he posat molt d’èmfasi com a director”
Què està aportant com a director del CIDOB?
Dinamisme i interlocució amb tota mena d’actors, amb una clara voluntat d’incidència i d’impacte de la tasca del CIDOB, a més de la visibilitat i la presència del centre a més fòrums de debat i als mitjans de comunicació. Per tot plegat, hi ha hagut una revalorització del CIDOB i la feina dels seus investigadors. Avui el centre té una seixantena d’impactes mensuals als mitjans de comunicació, és a dir, dos impactes diaris.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Què aporta el CIDOB en el còmput global de l’anàlisi i la reflexió geopolítica entre els think tanks que hi ha arreu?
Coincidint amb el cinquantè aniversari del nostre centre, l’any passat, vam comptar amb una figura d’alt nivell internacional com Hillary Clinton. L’endemà, La Vanguardia va titular “La porta de Barcelona al món” referint-se al CIDOB. Per mi és una manera molt elogiosa, tot sigui dit de la institució. Aquesta és la vocació que té el CIDOB.
Precisament, en la conferència anual del CIDOB, l’alcalde Jaume Collboni va reivindicar Barcelona com a “far de pau i plataforma de diàleg”. Barcelona és el millor aliat per al CIDOB com a referent internacional?
Sí, així ho penso. Els think tanks sorgeixen en les principals capitals dels estats del món. I Barcelona, tot i no ser capital d’estat, té aquesta vocació internacional per incidir en el debat global. Sempre ha estat una ciutat receptora i emissora de pensament, de cultura, d’art, d’empresa i de dinamisme econòmic. Hi ha un altre aspecte rellevant.
Quin?
Barcelona pensa en el món de manera diferent a la d’altres ciutats pel fet de no ser una capital d’estat, de ser una ciutat de la Mediterrània amb projecció europea i pels seus lligams amb l’Amèrica Llatina. Per tot plegat, Barcelona mereix tenir un think tanks com aquest i aporta valor en l’ecosistema. El CIDOB posa sobre la taula que es pot pensar sobre el món i del món des de Barcelona. I així, podem apropar el món a Barcelona i la inversa. És la dualitat entre allò local i global que s’articula perfectament en les línies de recerca del CIDOB: des de migracions, desenvolupament sostenible o democràcia.
“El principal repte del CIDOB és ser presents en els espais on es discuteixen les grans qüestions de la geopolítica global”
Des del CIDOB editen una revista de paper. Una de les funcions que té el centre és divulgar sobre geopolítica?
En bona part, sí. La tasca del CIDOB passa per dialogar amb els actors que tenen incidència i que hi parlen la majoria de centres de recerca. Ara bé, per mi una tasca fonamental és parlar a la societat civil. És a dir, cada cop més la ciutadania percep que les qüestions internacionals tenen un major impacte. I no sempre sap llegir-los amb el mateix coneixement que qüestions d’àmbit local o nacional que també ens afecta moltíssim. Els think tanks sempre han volgut connectar l’acadèmia amb la política. Avui aquesta és una funció vàlida, però el CIDOB també treballa per connectar el coneixement amb la societat, hi he posat molt d’èmfasi com a director.
Seguint el fil, creu que el CIDOB és vist per a la ciutadania com un grup elitista?
Des del CIDOB estem fent un gran esforç perquè la ciutadania no ens vegi com un centre elitista. Els nostres estudis no només es poden debatre entre experts, sinó que sempre s’han de traslladar a la ciutadania. I ho fem organitzant debats obert al públic, oferint-los les nostres publicacions en el nostre portal web i participant activament en el debat públic als mitjans de comunicació. Per això, des del CIDOB estem transmetent i traslladant el coneixement a la societat. Volem trencar amb la sensació que la recerca és elitista, sinó que té incidència social.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Josep Borrell acaba d’iniciar el seu mandat com a president del CIDOB. Per què es va proposar la figura de Borrell?
La figura del president del CIDOB és institucional i no té funcions en l’operativa diària del centre. La proposta de Borrell com a president va ser una iniciativa dels actors que tenen més pes en el patronat.
Hi havia altres candidats a banda de Borrell?
Que em consti a mi, no.
Què pot aportar Borrell des de la presidència del CIDOB?
En el moment que el patronat nomena Borrell hi ha una voluntat clara de continuar contribuint la internacionalització del CIDOB. I en aquest sentit, com a excap de diplomàcia europea, Borrell compta amb una agenda de contactes d’actors internacionals molt gran, té el món al seu telèfon! [somriu]. Així, amb Borrell com a president, el CIDOB vol jugar en la lliga dels grans think tanks del món, tot i que no sempre tenim els recursos dels grans centres de recerca.
Des del CIDOB els preocupa que Borrell li pengi l’etiqueta política associada al PSC-PSOE?
No, perquè el CIDOB sempre continuarà sent un centre de recerca independent. Borrell no és president del CIDOB per la seva afiliació política, sinó perquè pot contribuir en la missió d’internacionalitzar el centre. A més, a Europa no li interessa l’equilibri de forces polítiques que hi pugui fer al CIDOB, sinó que la prioritat és el centre excel·leixi en la seva tasca i contribueixi en les idees. I això va més enllà de la conjuntura política.
“L’expresident Antoni Segura va aconseguir que el CIDOB no fos un objecte de polarització política durant el procés. Va ser la seva principal contribució”
Borrell ha rellevat Antoni Segura, qui ha estat el president del CIDOB en els darrers anys. Què va aportar Segura durant el seu mandat?
Segura va viure un temps molt convuls amb el procés. La seva principal contribució ha estat aconseguir que el CIDOB no fos un objecte de polarització política del procés, en quedés al marge i que mantingués la seva essència: ser un centre de relacions internacionals amb seu a Barcelona. En aquest sentit, Segura va mantenir l’equilibri institucional de manera impecable i consolidar el CIDOB com a centre de referència internacional.
Quins són els reptes que té el CIDOB a curt i mitjà termini?
El gran repte és pujar un esglaó en la internacionalització, ser presents en els espais on es discuteixen les grans qüestions de la geopolítica global. I alhora, hem de reforçar la incidència de la nostra tasca en totes aquelles veus que creixentment demanen què passa al món. I ho hem de fer a través de nous formats i en les noves maneres de transmetre el coneixement.
Quin vincle mantenen amb el departament d’Unió Europea i Acció Exterior del Govern?
Juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat és una de les institucions fonamentals del patronat del CIDOB. Són els dos actors que més recursos aporten a la institució i, per tant, és qui intentem revertir-los quant el coneixement. Ho hem fet amb tots els governs i directament amb els diferents consellers d’Acció Exterior.
Quines són les accions que treballen conjuntament amb el Govern?
Actualment, la tasca entre el CIDOB i el Govern (i també amb l’Ajuntament de Barcelona) té com a escenari la Unió Europea, especialment en la incidència que han tenir les regions i les ciutats en l’agenda europea. Al mateix temps, convoquem actors d’àmbit internacional a Barcelona i proveint-los d’informes i coneixement.
Què està aportant el conseller Duch en l’acció exterior catalana?
El conseller Duch ha fet de Brussel·les i de les institucions europees la seva trajectòria professional. Duch és Europa! [somriu] Té connexions en tots els nivells, coneix perfectament com es fa Politics and Policy. I aquest concepte l’està incorporant en l’acció de govern a Catalunya i projectant-la a Europa. Tenim un vincle molt directe, una relació molt fluïda perquè des del CIDOB tenim aquesta voluntat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
José Pintor: “Casa Àsia ha contribuït a situar Barcelona com el punt de trobada de molts països asiàtics”
