Ramon Sentmartí és el director general de Prodeca [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Ramon Sentmartí és el director general de Prodeca, l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya que promociona els productes agroalimentaris i la gastronomia catalana en els mercats nacionals i internacionals, així com dona suport en la comercialització i la internacionalització de les empreses agroalimentàries catalanes. Graduat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), té un màster a la London School of Economics i un postgrau en Desenvolupament Local i Regional a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a responsable del Programa de comercialització agroalimentària del departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya, així com múltiples projectes en diferents organitzacions del sector agroalimentari. A Exterior, Sentmartí veu una oportunitat que Catalunya sigui la regió mundial de la gastronomia el 2025.
Les exportacions agroalimentàries van superar, per primer cop, el 2023, els 15.000 milions d’euros. L’exportació viu el seu moment més dolç?
Aquesta xifra és de rècord, i consolida i constata una tendència de fa molts anys. Les dades posen de manifest que l’agroalimentari no només és el primer sector econòmic del país sinó que és un sector molt actiu, competitiu i que ofereix de productes de valor. Des de Prodeca tenim clar que volem contribuir a ajudar les nostres empreses a vendre més, però sobretot, a vendre millor, aportar-hi valor, més enllà del volum.
Amb els números a la mà, què indica la ràtio entre el volum i el valor?
Indica quants euros paguem per quilo exportat, i aquí sí que es visualitza un creixement rellevant. De l’any passat a aquest, la ràtio ha crescut un 14%. Així és com anem posant més valor en els nostres productes, més enllà que en el còmput global quant a facturació les exportacions hagi crescut un 3,22%.
Amb aquestes dades, s’ha tocat sostre?
Els indicadors que tenim assenyalen que les exportacions van creixent i guanyant múscul gradualment, i res fa pensar que aquesta tendència a l’alça hagi de canviar. Tot i la inflació, les dades sempre estan per sobre. A diferència d’altres sectors, l’agroalimentari no ha perdut pistonada ni amb la pandèmia, el Brexit o els aranzels que va impulsar Trump als Estats Units. Per tot plegat, som optimistes a continuar creixent.
Per què el sector agroalimentari es mostra tant sòlid?
Perquè Catalunya és un país que té una gran capacitat de produir i transformar de portes endins, però també de comprar matèries primeres a l’estranger, afegir-los valor i comercialitzar-los. A diferència d’altres països, el nostre és un sector dinàmic integrat majoritàriament per la petita empresa, distribuït per tot el territori i amb una gran capacitat d’internacionalització. I no només és un sector competitiu en els seus productes sinó en el servei.
Què vol dir?
Vol dir que les empreses s’ajusten a les dinàmiques i a les condicions que marca cada mercat. I ho fan proveint un servei de qualitat. Hi ha tot un entramat associat al producte -des de comptar amb totes les certificacions vigents i dedicar-li atenció al client- que és tant o més important que el producte en si mateix. Les nostres empreses hi treballen molt bé.
“A diferència d’altres sectors, l’agroalimentari no ha perdut pistonada ni amb la pandèmia, ni amb el Brexit ni amb els aranzels que va impulsar Trump als Estats Units”
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin és el mercat de referència per al sector agroalimentari català?
Europa, perquè és el més proper i el més natural. Prova d’això és que és on es ven més del 50% dels productes catalans. Prova d’això és que la facturació a Europa ha estat superior a la resta de mercats exteriors.
Quins altres mercats estratègics té Catalunya?
Actualment, els Estats Units és el més rellevant i hi estem treballant. És un mercat gran, de molt recorregut i molt amatent en relació amb els àmbits associats a la qualitat i a la salut.
Des de Prodeca treballen de bracet amb les diferents delegacions del govern a l’exterior per enfortir el vincle amb altres països. Actualment, amb quins països hi estan fent més accions comercials?
Mèxic, Alemanya, Regne Unit i els Estats Units. Fruit d’un acord amb el departament d’Acció Exterior i Unió Europea, comptem amb un professional que treballa en cada un d’aquests països, in situ, i que té la missió de captar noves oportunitats de negoci i a crear complicitats. Fruit d’aquest treball de promoció fa que Mèxic sigui un dels països on les exportacions agroalimentàries hagin tingut un creixement més significatiu.
I l’Àsia?
És un mercat molt important. Històricament, fora d’Europa, el Japó era el mercat per excel·lència pel sector agroalimentari català, però, en canvi, actualment la Xina l’ha desbancat del primer lloc, qui l’ha superat en xifres de facturació. Però, hi ha altres mercats insipients com l’Orient Mitjà i l’Aràbia Saudita, que generen molta demanda. I tampoc ens hem d’oblidar de l’Àfrica.
Quines oportunitats té l’Àfrica?
Cada cop apareixen més oportunitats, actualment en països com Zàmbia o Nigèria. I més que en sorgiran tenint en compte que en els pròxims 25 i 30 anys, l’Àfrica és on hi haurà un creixement de població més significatiu, doblant el nombre d’habitants, i la tendència assenyala que hi haurà més estabilitat econòmica.
“Els elements que fan singulars el sector agroalimentari català són la singularitat, la qualitat, la tradició i la innovació”
Després de fer-nos aquesta fotografia dels mercats internacionals, quin és el que creu que Catalunya, des del sector agroalimentari, pot tenir-hi més rendiment i incidència?
Els Estats Units. Pel gruix de mercat, per la demanda i pel perfil de clients, actualment veig que és un mercat molt receptiu i que presenta unes grans oportunitats de negoci per a les nostres empreses. Així i tot, no ens oblidem de la resta de mercats.
Quins són els distintius que es posen en valor els productes catalans al món?
La singularitat, la qualitat, la tradició i la innovació. Aquests són els elements que ens fan singulars i que es valoren de Catalunya al món. Actualment, l’alimentació també va intrínsecament lligada a la salut, i en aquest sentit, la dieta mediterrània i l’esperança de vida són dos factors que s’associen amb Catalunya.
S’exporta el lema Catalunya on el menjar és cultura.
Ho defineix molt bé. A Catalunya la gastronomia l’associem a un estil de vida, al gaudi. És la cultura de com mengem, de com produïm, de com transformem. No a tot arreu hi ha la cultura d’asseure’s al voltant d’una taula. I Catalunya és un referent: de com mengem, com bevem, i fins i tot, de com digerim. Tots aquests elements ens ajuden a presentar-nos i a posicionar-nos en el món.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Del sector agroalimentari, quin és l’àmbit que té més demanda?
El primer és el carni, però qui té una tendència creixent és allò que en diem Fine food, aquells productes més gurmet i d’elaborats. També és rellevant la fruita, que pot variar en funció de les condicions climatològiques. Però no queden enrere l’oli i els vins, que són molt competitius.
Aquests dies té lloc a Alemanya la ProWein, la principal fira del món especialitzada en vi. Com s’explica l’auge dels vins catalans al món?
Més enllà de la qualitat dels nostres vins, en els mercats internacionals hi ha un factor que pren molt valor: la proximitat que ofereixen els nostres viticultors. Aquesta proximitat i autenticitat del producte té molt valor a l’estranger.
Actualment es parla de la multilocalització. És una tendència a l’alça?
És una tendència que anirà creixent i que des de Catalunya hem d’estar-ne amatents. En determinats mercats, per arribar aliances amb empreses productores facilita el fet de disposar de plantes de producció en el mateix país. Així és com t’estalvies una munió de procediments burocràtics, a més d’establir-te com una marca de proximitat i en l’eficiència en el servei.
Quin és l’acompanyament que reben les empreses des de Prodeca en el procés d’internacionalització?
Per una banda, ser presents a les fires internacionals donant una imatge de Catalunya molt potent. I per això, des de Prodeca és on dediquem més recursos, ja que actualment participar en les grans fires del sector agroalimentari del món ens posiciona encara més i dona més oportunitats a les nostres empreses. Però fem altres accions.
Quines?
Promocions en mercats estratègics amb un seguit de trobades amb professionals i influenciadors i amb públic final; oferim un servei d’acompanyament amb les empreses oferint-los informació, requisits i reptes; i al mateix temps, formació i consulta permanent a les empreses.
“Hi ha mercats insipients com l’Orient Mitjà i l’Aràbia Saudita, i també l’Àfrica, que està generant noves oportunitats”
Les fires internacionals (en format presencial) continuen tenint la mateixa força d’abans de la pandèmia?
Sí, tot i que amb la Covid-19 ens vam creure que perdien pistonada, actualment tenen molt valor. És a les fires on palpes sobre el terreny quina és la realitat del sector, quines són les tendències i quins són els mercats emergents. Des de Prodeca els facilitem al màxim la seva presència disposant d’un espai propi i en una ubicació estratègica. Si les empreses haguessin d’anar per al seu compte, no els sortiria rendible.
Quant a rendibilitat i negoci, cada cop hi ha més empreses catalanes que dediquen un percentatge més elevat de vendes a l’exterior?
Depèn de la tipologia de productes. Ara bé, hi ha empreses petites o molt petites del país que exporten molta part de la seva producció. I és així perquè els genera molt més retorn que en el mercat local.
El 2025 Catalunya serà la regió mundial de la gastronomia. Quina serà la missió?
Traslladarem els valors que identifiquin i posicionin Catalunya com un país d’excel·lència gastronòmica, que ho és. En els pròxims dies, coincidint amb la fira Alimentària, és previst que hi hagi la presentació de la senyalística, i el 29 d’abril, la presentació oficial.
Com s’està treballant des del govern?
S’està fent un treball conjunt des de Prodeca i els departaments de Turisme, i Acció Exterior i Unió Europea del govern. És una oportunitat de sector i de país, des del govern hem d’embolcallar-ho fent partícip les empreses, les associacions, els gremis, les cooperatives perquè guanyin més múscul. El 2025 ser regió mundial de la gastronomia ha de servir de catalitzador per reforçar l’estratègia d’internacionalització, per continuar posicionant Catalunya al món, i al mateix temps, generar autoestima.
Què vol dir amb l’autoestima?
Que Catalunya sigui la regió mundial de la gastronomia el 2025 també ha de servir perquè a casa nostra prenguem consciència del patrimoni que tenim, de la seva qualitat i el posem més en valor.
És un contrasentit reivindicar el kilòmetre 0 i la internacionalització de productes?
Són accions complementàries, no està renyit i es retroalimenta. La millor estratègia d’internacionalització dels productes fets a Catalunya comença a casa. Si tenim els millors productes, consumim-los, donem-los valor perquè a fora es percep. A més, el sector agroalimentari té una especificitat: abraça tot el conjunt del territori, té un component de mantenir vius pobles i comarques.
Foto: Joanna Chichelnitzky
