Foto: Ramon Tremosa és el conseller d’Empresa i Coneixement del Govern català [Laura Gómez]

Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 1965) és l’actual conseller d’Empresa i Coneixement del Govern català. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, es va doctorar amb una tesi referida a l’impacte de la política monetària sobre els beneficis empresarials de la manufactura catalana. És professor titular a la Universitat de Barcelona des de 2001. Va ser diputat al Parlament Europeu i coordinador a la Comissió d’Economia del Grup Liberal després d’allistar-se amb l’antiga CiU. De la seva dotzena de llibres destaquen Què fan els bancs centrals (2019), Dues Europes (2019), Catalunya serà logística o no serà (2007) o el darrer Catalunya, potència logística natural. Coincidint amb el segon aniversari d’Exterior.cat, el conseller Tremosa posa la mirada en el paper de Catalunya al món amb un bagatge d’una dècada com a europarlamentari.

El seu bagatge en política es comptabilitza en una dècada com a eurodiputat com a pas previ a la conselleria d’Empresa i Coneixement. Què va aprendre a Brussel·les?

Home, jo vaig ser eurodiputat en època madura seguint els consells de Plató, que assegura que fins als 40 anys no et posis en política. Per tant sempre dic que van ser 10 Erasmus en edat madura on vaig aprendre moltíssim compartint l’experiència amb representants de tots els colors i de tots països de la Unió. Un enriquiment en tots els sentits i, al mateix temps, una influència europea que inconscientment l’aplico ara al Parlament des que soc conseller.

De quina manera?

En les reunions més llargues de Govern mentre estem negociant a vegades proposo fer un recés de vint minuts. Això passa en el moment el qual es planteja una contraoferta i, per tant, convé una pausa per analitzar-la a consciència. Aquesta dinàmica és molt habitual a Brussel·les i valoro molt que aquesta experiència s’apliqui ara al Govern.

Així i tot, entre la política catalana i l’europea hi ha més diferències que similituds.

La política catalana no és la mateixa que l’europea i la funció de conseller és molt més executiva, per tant, ara estic fent un màster de la vida. Ho estem fent en una etapa excepcional de pandèmia sanitària en la qual has de decidir i has de prendre decisions que afecten directament a sectors reals.

De l’experiència i la mirada obtingudes a Brussel·les, quina visió creu que té el món de Catalunya?

Sent europarlamentari recordo que vaig assistir en una trobada de visita a Xile i quatre ministres de l’aleshores govern xilè havien fet un màster a Barcelona. Tots ells van parlar tan bé del país, de la ciutat, del Barça i, fins i tot, alguns d’ells van atrevir-se dir alguna cosa en català. Aquells qui coneixen Catalunya es donen compte del seu potencial i, en aquests casos, no m’ha calgut explicar res més. Catalunya és una potència turística mundial -uns 18 milions dels 70 que comptabilitza l’Estat espanyol- i Barcelona, una capital puntera europea en molts sectors.

L’1-O va servir per internacionalitzar encara més Catalunya?

Va ser el moment global més mediàtic. L’11 de setembre de 2017 la revista Politico Europe posava en relleu que els catalans érem els millors del món en organitzar manifestacions. Som els reis de la performance, Catalunya és un gran esplai. Hi havia molts eurodiputats que volien ser en una Diada per tenir l’experiència de participar en una ‘one milion march’, tenint en compte que a Finlàndia o Dinamarca els mítings no superen la quarantena d’assistents. Qualsevol persona del món que estigui informada mínimament sobre Catalunya té clar el sentit positiu de les manifestacions, la participació modèlica dels ciutadans i la repressió de l’estat espanyol. Més enllà de la ciutat de Barcelona i el Barça, actualment de Catalunya el món també coneix el seu procés polític.

“Els darrers 10 anys -de 2010 a 2020- representen la dècada prodigiosa per a l’economia catalana, que s’internacionalitza i agafa volada d’una manera espectacular”

Foto: Laura Gómez

Centrem-nos en l’empresariat català. Quin pes tenen en l’economia del país les exportacions arreu del món?

Els darrers 10 anys -de 2010 a 2020- representen la dècada prodigiosa per a l’economia catalana, que s’internacionalitza i agafa volada d’una manera espectacular. Pocs altres països o regions han fet un salt de gegant com aquest, cosa que dona una potència brutal a l’economia catalana des d’una perspectiva global.

Com es tradueix en xifres aquesta dècada prodigiosa?

En aquests anys les empreses exportadores catalanes passen de 13.000 a 17.000 i Catalunya duplica pràcticament les exportacions que s’eleven a 74 milions d’euros, que representa un 30% del PIB que la situa com una de les exportadores d’Europa per darrere d’Alemanya que, amb un 33% del PIB, és la capdavantera. Una dècada en la qual també s’han triplicat les multinacionals -de 3.500 a 9.000- de sectors molt diversos; s’han comptabilitzat 650.000 pymes, 550.000 autònoms i 2,7 milions de treballadors per compte aliè.

Quin és el perfil d’empresa exportadora de Catalunya a l’exterior?

Un 50% de les exportacions de Catalunya són a càrrec de multinacionals i l’altre 50%, per empreses catalanes. El país compta amb un teixit d’empreses petites i mitjanes que tenen una peculiaritat: fan el seu camí en l’exportació sense fer soroll però amb una capacitat de penetració molt forta arreu del món. I ho he pogut comprovar visitant a les empreses. Fa uns dies, en una visita a Falset vaig descobrir una empresa que és líder en l’àmbit mundial amb un 25% de la quota de mercat en el seu sector. Fruit de la nevada, es va ensorrar el sostre de la planta i ara és voluntat del Govern donar-los una empenta tenint en compte que, a més, és l’empresa més gran del Priorat amb 150 llocs de treball directes.

I per sectors, què exporta Catalunya?

L’industrial -farmacèutic, metal·lúrgic o químic- ha superat amb escreix la pandèmia amb millors registres que mai mentre que el sector agroalimentari va batre rècords històrics el 2020 superant un 10% els registres de l’any anterior, com ho escenifiquen un seguit d’empreses de Girona. En canvi, el sector de l’automòbil va punxar el 2020 tot i que l’any anterior va ser el millor exercici de SEAT dels 50 anys de la planta de Martorell.

“Aspirem a que els ports catalans siguin la porta d’entrada dels productes asiàtics a Europa i el corredor mediterrani respon a aquesta voluntat”

Quin és el paper que juga ACCIÓ en el posicionament de les empreses catalanes a l’exterior?

ACCIÓ és un gran actiu al servei de l’obertura i la internacionalització de l’economia catalana. És una de les agències amb més prestigi i reconeguda com una de les millors d’Europa en la canalització d’inversions estrangeres, en la captació de projectes i en els ajuts d’internacionalització. I per seguir enfortint aquesta tasca, el Govern ha aprovat aquesta setmana un conveni en el qual ACCIÓ signi un memoràndum d’entesa amb un grup d’agències de captació d’inversions de diverses ciutats i regions europees amb la prioritat de posicionar Catalunya com a destinació d’inversió estrangera.

El Govern acaba de presentar un nou Pla per consolidar la relació prioritària amb el Japó. Què suposa aquest nou impuls dirigit a l’Àsia?

Àsia és el continent emergent i la fàbrica del segle XXI. Hi ha una relació estratègica entre Catalunya i el Japó i reforçar-ne els lligams sempre ha estat una prioritat. Aspirem a que els ports catalans siguin la porta d’entrada dels productes asiàtics a Europa i el corredor mediterrani respon a aquesta voluntat. La connexió amb Àsia ha permès, també, el desplegament dels vols intercontinentals, que era la gran assignatura pendent de Barcelona. Prova d’això és el paper indiscutible de l’aeroport del Prat. En xifres, el 2019 abans de la pandèmia va duplicar el nombre de passatgers: de 23 a 54 milions de persones. I és fruit, alhora, del pes que té la Fira de Barcelona com a seu dels congressos globals i que el 2020 va tancar amb dèficit zero. Ara el desig és que la vacunació permeti normalitzar aviat l’activitat econòmica, es reomplin els avions i Barcelona segueixi reivindicant-se com a potència mundial.

Aquest dimecres Joe Biden ha agafat el relleu a Donald Trump com a president dels Estats Units. Des d’un punt de vista econòmic, què suposa per Catalunya?

La victòria de Biden és ben rebuda perquè en els tractats de lliure comerç Catalunya pot ser rellevant. Si Donald Trump hagués guanyat i hagués mantingut la seva agenda proteccionista amb més aranzels, hagués provocat menys inversions internacionals i, de retruc, que l’economia catalana s’empetitís. Com més oberta és l’economia mundial, millor per Catalunya. Perquè té uns actius com a país i compta amb unes empreses que aprofiten molt bé els períodes d’obertura internacional que acaben sent determinants. Com ho va ser en la crisi de 2008 quan l’economia catalana va recuperar-se principalment en els mercats internacionals.

“Catalunya no està perdent gas respecte a València. Si no hi ha retards, la connexió amb el tercer fil arribarà abans a Barcelona, d’aquí a 10 mesos”

Foto: Laura Gómez

El corredor mediterrani és un projecte que s’ha perllongat amb el temps. Té la sensació que Catalunya està perdent gas respecte a València?

No, Barcelona tindrà abans la connexió amb el tercer fil que no pas València. Al final no s’està executant un corredor exclusiu de mercaderies com volia Europa sinó que el govern espanyol ha incorporat un tercer fil en la línia de rodalies per garantir que la planta de Seat de Martorell tingui una sortida ràpida fins al port de Barcelona. Això suposarà un guany de competitivitat molt notable per Seat perquè reduirà els costos logístics en un 5% del preu d’un vehicle. Si no hi ha retards, la connexió amb el tercer fil arribarà abans a Barcelona, d’aquí a 10 mesos. València haurà d’esperar.

És una victòria tenint en compte els intents dels governs del PP?

El PP d’Aznar volia potenciar València en detriment de Barcelona i que València fos el port espanyol de referència. València i Algesires són ports de cabotatge, d’aparcament. En canvi, Barcelona és el primer de l’Estat espanyol en valor afegit. Però la capacitat exportadora de Catalunya des del mar va més enllà, ja que el port de Tarragona ha fet rècord d’exportacions en els sectors alimentari i químic, cosa que posa de manifest que l’economia catalana té una potència gegant a la Meditèrrania.

El desembre passat, professionals catalans del sector científic i tecnològic residents a l’estranger van participar al Barcelona Alumni Global Summit. Iniciatives com aquestes serveixen d’aixopluc per aglutinar el talent català al món?

Sí, cal dissenyar una estratègia de retorn a casa per al talent català que resideix a l’estranger, fomentar allò de ‘roda el món i torna al born’. Si no és així, tenim un problema com a país perquè aleshores no serveix de res formar els millors investigadors i especialistes del món si han d’acabar marxant a l’estranger per a no acabar tornant. Si tot aquest talent pogués tornar faria una contribució decisiva per Catalunya. I Andreu Mas-Colell és qui millor ho exemplifica.

Quin llegat va deixar l’exconseller?

Després de viure 25 anys als Estats Units i de posicionar-se un lloc de prestigi en el seu àmbit, Mas-Colell torna a Catalunya i posa la recerca al mapa. I fruit de la seva gestió, Catalunya és encara avui una de les primeres regions captant fons competitius de la Unió Europea. És així com Mas-Colell va fer un gran servei al país. Però ara ens fa falta un Mas-Colell de la transferència, que ajudi al país a canalitzar la recerca cap a la indústria i fortificar el vincle des de la universitat. Per tant, si algun català resident a l’exterior és expert en la transferència, li faig un encàrrec: ‘you have a mision’ (tu tens una missió).

Som a les portes d’unes noves eleccions catalanes. Quina hauria de ser la missió del futur govern de la Generalitat en l’àmbit d’Empresa?

Que busqui connexions internacionals per a l’aeroport, que potenciï el port de Barcelona i que ajudi a les empreses a exportar els seus productes. I aquesta acció internacionalitzadora és la que han fet en la darrera dècada els governs de Convergència i Junts. Ara bé, hi ha formacions polítiques -sobretot de l’esquerra del segle XX- que es mostren hostils amb aquest model de creixement que hi ha hagut a Catalunya. Un model que si bé no és perfecte, ha servit per millorar tots els indicadors econòmics. Per això, en aquestes properes eleccions ens hi juguem tant com a país.