Roser Caminals és escriptora i professora de literatura als Estats Units [Foto: Fund. Antigues Caixes Catalanes]
Roser Caminals-Heath (Barcelona, 1956) és escriptora i professora emerita de literatura de la facultat Hood College (Frederick, Maryland, Estats Units) des de fa 30 anys. Acaba de guanyar el 41è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb l’obra ‘Garbo parla’, una novel·la protagonitzada per l’agent secret barceloní Joan Pujol, conegut popularment com a Garbo. Al llarg de la seva vida ha publicat 9 novel·les i ha estat sempre una ferma defensora del català des de les Amèriques. La darrera ‘Garbo parla’ -premiada amb 35.000 euros- sortirà a la venda l’1 de setembre amb el segell d’Edicions 62. A Exterior.cat, Caminals s’endinsa en el personatge de la seva novel·la.
Fa 30 anys va creuar l’Atlàntic per primera vegada.
[Riu] Sí, ja fa temps! Era molt jove, tenia 25 anys. M’hi trasllado perquè el meu marit és nord-americà. Aleshores jo m’havia llicenciat en Llengües Germàniques a la Universitat de Barcelona i m’estava doctorant en Llengua Anglesa. La tesi la vaig anar escrivint als estius quan venia de vacances a Catalunya.
Va exercir de professora d’universitat des del primer dia als Estats Units?
Sí, vaig iniciar-me com a professora d’uns cursos en una universitat, però un any més tard, ja em vaig incorporar com a professora de literatura de la facultat Hood College, fins avui. És una universitat privada i petita. A Maryland s’hi viu molt bé. És una zona del país que té molts valors positius quant a natura i políticament, agradables.
Quina mirada té de l’educació superior als Estats Units?
Les universitats privades i públiques en aquest país són dos mons diferents. Les privades són prohibitives tot i que hi ha molts ajuts i beques per assistir-hi. Les públiques són grans i més accessibles si vius en el mateix estat que la universitat. L’educació superior als Estats Units és complex, per la manera com s’administren els continguts i pel seu cost. Amb els anys he pogut comprovar els avantatges i les dificultats d’aquest sistema educatiu americà.
Escriure és un hàbit que ha practicat tota la vida?
Sí, vaig escriure una novel·leta quan només tenia 13 anys que era tan dolenta que ho vagi reprimir totalment. Una amiga meva m’ho recordava i jo em negava a acceptar la veritat. A casa vaig recuperar aquest manuscrit. Durant molts anys em va mancar la confiança necessària que cal per escriure.
Ha escrit gairebé una desena d’obres. L’última és ‘Garbo parla’, que sortirà a la venda després de l’estiu. Per què Garbo?
El personatge de Garbo el coneixia de forma molt superficial. Però en l’anterior novel·la Els aliats de la nit, que també tenia un rerefons de la Segona Guerra Mundial, vaig ensopegar constantment amb Garbo. I des d’aleshores em va interessar més la persona, que no pas l’espia. A partir d’aquí vaig veure molt clar que s’havia de novel·lar Joan Pujol i la figura de Garbo. I és més, aquesta novel·la l’havia d’escriure jo.
“Garbo és l’anti James Bond”
És una novel·la d’espies?
No és una novel·la d’espies, és de personatge. Però és evident que l’espionatge hi juga un paper rellevant perquè Garbo era un agent secret.
S’ha hagut de documentar o recopilar informació sobre el personatge abans d’escriure la novel·la?
No massa, perquè no hi ha una munió d’informació sobre Garbo. He procurat exhaurit totes les fonts possibles llegint cinc o sis llibres interessants, gairebé tots en anglès. Hi ha poca documentació sobre Garbo, la més rellevant una entrevista en vídeo que li va fer l’escriptor Josep Maria Espinàs a finals dels 70 quan va tornar a Catalunya.
Què destacaria de Garbo?
La seva complexitat humana, que és el que més m’ha interessat. És un personatge molt misteriós i entranyable, al mateix temps. Tots hem tingut un oncle, un pare o un amic com Joan Pujol, completament ordinari. I Garbó té una dimensió gairebé impenetrable, fins i tot per ell mateix, però molt interessant d’apropar-se. Garbo és l’anti James Bond.
Caminals rep el 41è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana a mans de la presidenta del Parlament, Laura Borràs
De tots els llibres que ha escrit, quin component té ‘Garbo parla’?
Aquest és el més especial. Ho és perquè la tècnica i la bastida de la novel·la és molt diferent. Em dirigeixo a Garbo de tu, de manera col·loquial. És un diàleg i la narradora s’insereix dins el relat. I això ha provocat que apropi molt més el personatge al lector.
La seva novel·la ha estat la guanyadora del 41è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana. Recorda quan li ho van comunicar?
[Riu] Sí, va ser un moment de sorpresa i incredulitat. Li vaig haver de preguntar si no hi havia un error, que no podia ser. Fa 30 anys que publico novel·les i, tot i que sempre he tingut bones crítiques, mai havia rebut una distinció així. Com a escriptora, el fet de viure fora de Catalunya sempre havia estat una muntanya infranquejable per guanyar premis.
Se sent oblidada des de la distància?
Oblidada, no. Ara bé, viure a l’estranger sempre és una dificultat afegida. La majoria d’escriptors fan la presentació dels seus llibres de forma esglaonada. A mi em toca venir un parell de cops l’any i fer-ho tot molt comprimit. Són dies brutals, però molt interessants.
Al setembre li tocarà viatjar a Catalunya?
Sí, aprofitarem la Setmana del Llibre en català perquè sigui un impuls per a la novel·la.
