Font: Generalitat de Catalunya
Isidre Sala (Camarasa, 1973) és el nou delegat del Govern de Catalunya als Estats Units i el Canadà. Mig any després de ser nomenat director general d’Afers Globals del departament d’Acció Exterior, ocupa el càrrec vacant que va deixar a l’estiu, la fins ara delegada Victòria Alsina. A cavall, encara, entre Barcelona i Washington, Sala comença a traçar quina serà l’estratègia del Govern en una àrea d’influència molt determinant per a la internacionalització de Catalunya.
Que l’atrau de la proposta feta pel conseller Bosch?
És una proposta molt engrescadora! Quan Victòria Alsina va comunicar al departament d’Exteriors que renunciaria al seu càrrec davant d’una nova oportunitat laboral al món universitari nord-americà, el conseller em va fer la proposta i no m’ho vaig pensar dues vegades. En aquest sentit, Alsina no marxa del tot i des de la seva posició com a docent hi haurà moltes possibilitats que ens doni un cop de mà des de la seva nova posició.
Quina serà la prioritat?
N’hi ha moltes, però, sobretot el repte serà continuar construint aliances entre Catalunya, els Estats Units i el Canadà. N’hi ha d’existents, des de fa molts anys i consolidades, però hi ha molt recorregut molt més llarg per a fer més actuacions conjuntes, establir lligams més forts que generin interessos mutuus.
En aquests darrers mesos s’havia encarregat d’establir la cooperació entre el Govern i organitzacions multilaterals amb l’objectiu de maximitzar la contribució de Catalunya als principals reptes globals. Li servirà com a entrenament previ a la funció de delegat?
Des d’aquest departament vam treballar colze a colze amb la fins ara delegada Alsina per establir les línies d’actuació als Estats Units i el Canadà. El juliol passat, vaig ser a Nova York en la cimera anual dels avenços de l’Agenda 2030. Des de la delegació, la intenció és seguir amb la mateixa direcció i incrementant més recursos.
Abans de la seva etapa com a director general, Sala va treballar com a expert en institucions financeres internacionals i altres organitzacions internacionals i també a ACCIÓ on va ser director de la divisió de cooperació internacional des del 2008. La delegació tindrà un perfil més econòmic o empresarial pel seu recorregut professional?
El tindrà, sense cap dubte. És evident que els lligams econòmics i empresarials són imprescindibles per a consolidar relacions. ACCIÓ té oficines en els llocs estratègics dels Estats Units tenint en compte que és una de les economies més potents del món. Així, una de les funcions que tindrem des de la delegació serà que les empreses catalanes tinguin la possibilitat de desenvolupar els seus projectes i negocis. I alhora construir un clima des de l’àmbit més institucional que generi unes condicions òptimes perquè el mercat nord-americà tinguin coneixement de l’economia catalana i vegin Catalunya com un partner ideal al Mediterrani i al sud d’Europa.
Pel que ha cogut copsar fins ara, quina visió tenen els americans i canadencs de Catalunya?
És evident que la distància fa que no tinguin una visió tan propera com els europeus. Amb l’afegitó que els Estats Units és un país que es mira molt el melic i potser no està tan pendent de l’actualitat internacional i se’ls escapa algun detall. I aquesta és feina nostra. Ara bé, tothom coneix Barcelona i l’ha visitada i cada cop es té més coneixement que Catalunya és una nació. El Canadà té dues realitats molt diferenciades: el Quebec, amb qui tenim moltes sinèrgies i aliances amb Catalunya i a la resta, qui no ens veuen amb tans bons ulls.
Cada cop que el govern espanyol fa sonar l’aplicació del 155 sona com una amenaça des del Govern català que, fa dos anys, va provocar el tancament de les delegacions?
És un instrument d’amenaça que tenen certs actors de la política espanyola i que no té massa sentit. En l’últim CEO assegura que més del 70% dels catalans veuen necessària l’acció exterior de la Generalitat i això inclou catalans que no són independentistes. Això reforça la nostra tasca d’internacionalitzar el país des de tots els àmbits. El 155 no és una mesura benvinguda per a la majoria de la població de Catalunya.
Estats Units és un territori extens i les distàncies són enormes. La trobada de la comunitat catalana que promou el Govern de cara al gener vinent pot ser un punt d’inflexió en la relació amb la delegació?
Aquesta és la intenció per al qual es va impulsar aquesta trobada. Tot i les facilitats que ens donen les noves tecnologies, compartir un mateix espai és sinònim de crear sinèrgies i bones idees. La realitat d’Estats Units és molt diversa però la intenció és construir projectes en comú. Li avanço que estem treballant perquè la festivitat de Sant Jordi sigui coordinat entre tots els actors als Estats Units i al Canadà. No és el mateix que cada comunitat organitzi el seu propi Sant Jordi que ho fem d’una manera coordinada. Unint esforços serà més fàcil i tindrà més repercussió.
