Font: NACS

L’any 1967, la North American Catalan Society (NACS) va impulsar el primer col·loqui d’estudis catalans a l’Amèrica del Nord a la Universitat d’Illinois, a Urbana-Champaign. Des de fa més de cinquanta anys es dedica a fomentar i promoure els estudis de la llengua i la cultura catalanes a l’acadèmia nord-americana (Estats Units i el Canadà). L’associació va rebre el premi Ramon Llull (1997) i la Creu de Sant Jordi (1998). Mario Santana (Las Palmas de Gran Canaria, 1960) és el president de la NACS i professor de University of Chicago. A Exterior.cat analitzem l’interès pel català dels nord-americans.

Vostè és nascut a Canàries i viu a Chicago (Estats Units). Quan s’interessa per la llengua catalana?

Després d’iniciar els meus estudis de filosofia a La Laguna (Canàries), l’any 1979 vaig fer el pas a la Universitat de Barcelona per acabar la carrera. En aquella època, la majoria de classes eren en castellà i només un parell, en català. Em vaig adonar que no tenia cap dificultat per entendre’l. Un cop vaig conèixer la meva dona a Barcelona i vam traslladar-nos als Estats Units vam decidir que a casa havíem de parlar en català perquè era l’única manera de conservar-lo. Però hi ha una altra història, la professional.

Quina?

D’entrada el meu interès acadèmic era la literatura iberoamericana però arran de la meva tesi doctoral vaig tenir curiositat per a les diferents llengües i literatures de l’Estat espanyol. Als anys 60 es produeix la pèrdua de la centralitat castellanista de la literatura espanyola i això fa que hi hagi un esclat dels ‘narraguanches’ a Canàries o els ‘narraluces’ a Andalusia. I d’aquí va venir l’interès per a les altres llengües a la península. Als Estats Units, la literatura espanyola se’n diu peninsular o ibèrica.

A què respon aquesta diferència?

En els últims 20 anys, als Estats Units i al Canadà hi ha hagut un moviment molt influenciat per les idees de Joan Ramon Resina, professor a Stanford (Califòrnia). La idea de Resina es fomenta en què l’hispanisme ha de trencar amb el monolingüisme castellà i ha d’obrir-se a la resta de llengües que conviuen a la península. Des d’aquest punt de vista, la meva trajectòria personal és un reflex a la de molts altres professionals que vivim als Estats Units a definir el nostre terreny acadèmic com a estudis ibèrics.

Quin és el ventall d’universitats dels Estats Units i el Canadà que ofereixen estudis de català?

Més d’una trentena.

I quina demanda hi ha?

La demanda la crees una mica tu mateix i va lligada al que puguis oferir als estudiants. A University of Chicago he detectat que hi ha molt interès per les cultures més minoritàries. L’interès pel català ve determinada per l’estima que genera Barcelona com a ciutat, el Barça i per lligams familiars o d’amistat.

Què atrau els estudiants l’opció d’escollir el català?

A University of Chicago és obligat l’estudi de llengües estrangeres i hi ha una oferta d’una cinquantena de llengües. L’alemany, el francès i l’espanyol tenen molta demanda però, en canvi, hi ha estudiants que busquen una llengua que els doni un toc distintiu en la seva formació i, que a la llarga, els pot aportar un fet diferencial un cop hagin de buscar feina. Així, el català o l’hebreu tenen un lloc de preferència.

Els estudiants han tingut algun contacte amb el català anteriorment?

La gran majoria han estudiat una llengua romànica i volen complementar els seus estudis amb l’oferta del català. És un grup entre 6 i 10 estudiants cada trimestre però s’ha de tenir en compte que la universitat és privada i que el màxim d’estudiants és d’una quinzena per classe. La tendència per estudiar català es manté en els darrers anys.

L’atractiu del programa passa també per conèixer autors catalans?

Sí, a University of Chicago cada any tenim un parell de visites d’autors catalans. Però la llista de professors catalans a Chicago: des de Carme Riera fins al conseller Alfred Bosch.

Quan descobreix la North American Catalan Society? 

Va ser fa deu anys en una jornada a Bloomington (Indiana) vaig ser convidat per Pep Sobrer, qui era professor d’aquella universitat, i em va fer la proposta de formar part de la NACS. Em va atraure la possibilitat d’endinsar-me en els estudis catalans als Estats Units. Des de fa tres anys soc president des de fa tres anys i l’any vinent deixaré de ser-ho coincidint amb el proper col·loqui que tindrà lloc a Ahmerst (Massachussets).

Què s’hi troba a la NACS?

Un conjunt d’acadèmics residents als Estats Units i el Canadà i que, majoritàriament són nord-americans. Aquells acadèmics catalans que formen part de l’associació no hi són pel fet de ser catalans sinó perquè bona part de la seva feina consisteix a estudiar la cultura o la llengua catalana.

On posen l’accent?

En la divulgació i el coneixement dels estudis catalans. I la prioritat és que el català tingui presència en el món acadèmic dels Estats Units i el Canadà. Així, incentivem que hi hagi publicacions, tesi doctorals i recerca. Tot això dóna molta visibilitat i actualment és una associació de referència per a una xarxa d’investigadors en aquest àmbit.

La NACS s’ha consolidat com una associació de referència en el món acadèmic de l’Amèrica del Nord.

De forma minoritària, encara hi ha professionals del món acadèmic nord-americà que et discuteixen l’estudi de la llengua i la literatura catalana. La NACS va iniciar-se des d’una funció reivindicativa perquè era un camp d’estudis que no era reconegut. Ara el paper de la NACS està molt consolidat.

La tasca de l’Institut Ramon Llull és complementària?

En alguns casos hi establim col·laboració, però les funcions són molt diferents. Som una associació de catalanistes en el sentit acadèmic i no pas de catalans. Des de la NACS fomentem els estudis catalans i fruit d’aquests estudis podem tenir una visió més crítica.

El seu terreny de joc és exclusivament l’àmbit de les lletres?

Inicialment va ser un projecte molt lligat a la literatura i a les lletres, però el camp d’estudi que abraça la NACS s’ha ampliat cap a altres àmbits com ara el cinema, el teatre o l’art.

Tenen una col·lecció d’art.

Disposem d’un conjunt d’obres que artistes dels Països Catalans van donar com a mostra de suport a la NACS en els seus primers anys d’existència. Des de 1990 es troben dipositades en préstec a la SFU Gallery de la Simon Fraser University, de Vancouver (Canadà).

Quina direcció hauria de prendre la NACS de cara als propers anys?

Cal fer un pas endavant dotant-la de solidesa intel·lectual. Això vol dir que convé que es relacionin amb altres àrees d’estudi que van més enllà de la literatura. És a dir, que l’estudi del fet català ja no és només en la literatura i la llengua sinó que es dirigeix, per exemple, cap a l’esport o la política. A University of Chicago, s’ha generat molt interès a conèixer amb més profunditat la situació social i política a Catalunya arran del procés. Abastir aquest interès és la missió que té la NACS a partir d’ara.