Santi Torres és el director de Comunicació i Relacions Institucionals de TMB [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Santi Torres (Santurde de Rioja, 1961) és el director de Comunicació i Relacions Institucionals de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i director de la Fundació TMB. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomat en funció gerencial a l’administració pública per ESADE, va iniciar-se en els mitjans de comunicació -El Periódico de Catalunya, El Correo Catalán i Europa Press, entre altres-. Des de fa catorze anys lidera la comunicació a TMB. Actualment és professor del màster en Direcció de Comunicació Empresarial i Corporativa de la Universitat de Barcelona i presideix l’Associació Comunicació Pública de Catalunya i la comissió de comunicació i relacions institucionals de l’ATUC. A Exterior.cat, Torres fa una mirada internacional de TMB i aborda la seva experiència en el sector de la comunicació.
En un món cada cop més globalitzat, quin paper juga TMB a l’exterior?
TMB és una marca absolutament reconeguda al món, un referent en l’àmbit internacional. Fins al punt que té molt més reconeixement a l’estranger que no pas a casa. De TMB es valora la seva capacitat d’innovació, i en els darrers anys, a partir dels valors de l’accessibilitat, de la igualtat, de la promoció de la diversitat i la lluita contra l’assetjament. Històricament, TMB juga un paper rellevant en els organismes internacionals del transport públic en l’àmbit estatal i internacional.
Fruit d’aquesta aposta i aquests valors TMB va rebre una distinció de la Unió Internacional del Transport (UITP) a Dubai, el febrer passat.
Així és. El premi va ser en la categoria Diversitat, inclusió i igualtat de gènere. Un premi que reconeix el compromís i la feina de TMB en aquest àmbit, implementat a través dels seus plans contra l’assetjament i la LGTBI-fòbia, així com en les seves diferents accions –tant internes, amb els i les professionals de TMB, com amb les persones usuàries– per promoure la igualtat d’oportunitats i la no discriminació.
Què ofereix TMB en l’àmbit internacional?
Sí, des de TMB oferim serveis de consultoria en tot el món a governs, consorcis i operadors, als quals aporta una visió global i coordinada de tots els aspectes necessaris pel bon funcionament d’una xarxa integrada de transport públic. També hem fet treballs de consultoria o estudis de mobilitat per a l’Amèrica Llatina.
Quins són els països o ciutats referents en l’àmbit del transport públic?
Quan hem elaborat el pla estratègic de TMB hem tingut com a referents els models d’altres operadors, com París i Berlín. Ara bé, els països asiàtics van una passa endavant ja que la inversió econòmica que destinen al transport públic és molt més gran que la resta. Per tant, sempre seran un referent.
“A l’Estat espanyol, una nova llei ha de garantir més estabilitat econòmica i més capacitat de planificació”
I a l’Estat espanyol?
És el moment d’avançar en el model de gestió del transport a l’Estat espanyol. Ara s’està tramitant una llei de finançament de transport públic al Congrés dels Diputats que ens ha de permetre crear un sistema de finançament que garanteixi més estabilitat econòmica i més capacitat de planificació.
Acumula una dilatada experiència en comunicació corporativa, comunicació de crisi i reputació. Què és el que canvia en una situació d’emergència com ha estat la pandèmia?
Ho canvia absolutament tot. Durant la pandèmia actuàvem sota enmig d’una gran contradicció: recomanàvem als ciutadans que per precaució es quedessin a casa i no viatgessin en transport públic quan nosaltres fomentem l’ús del transport públic. Tot i la complexitat del moment per la manca d’ús i la davallada econòmica, vam mantenir el servei. Així i tot, l’estratègia de la companyia es va reorientat de cap a peus, especialment en els primers mesos.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com es va fer?
Es va organitzar un comitè de crisi que se sustentava a partir de tres vectors: la salut, les operacions de mobilitat de bus i metro i la comunicació. Totes les decisions que es van prendre, la comunicació hi va jugar un paper rellevant, era qui marcava el ritme a l’hora d’informar, primer, als treballadors, i després, a l’opinió pública.
La pandèmia ha canviat el missatge de TMB?
Estem intentant normalitzar el missatge. De fet, les properes campanyes de TMB no faran referència a la pandèmia. I el missatge és clar: cal utilitzar el transport públic per evitar la contaminació i frenar el canvi climàtic. El transport públic és un espai segur, i no s’ha pogut demostrar que s’hagin detectat brots ni contagis arreu del món.
Com es combat un vídeo d’un usuari que mostra un vagó de metro ple a vessar d’usuaris en plena pandèmia i que s’acaba fent viral a les xarxes?
Es combat contrastant-ho amb més informació. I cal posar èmfasi en els nivells de ventilació que hi ha al metro i que Barcelona disposa d’una oferta de transport públic com mai hi havia hagut fins ara a la ciutat i en l’àrea metropolitana. Cal subratllar que en la gran majoria dels casos les aglomeracions són provocades per un incident, que acostuma a ser puntual. Però quan passa, quan un comboi s’atura, els següents van molt carregats de gent, i molt més si es produeix en hora punta.
Per a TMB, la pandèmia ha enfortit o ha afeblit la marca?
L’ha enfortit, i no només ho dic jo sinó també les enquestes de satisfacció dels usuaris, que l’any passat van donar la màxima puntuació històrica als serveis de TMB. La ciutadania és conscient que hem fet molts més esforços per garantir el transport públic segur en una situació tan adversa, que ha demostrat que és un servei essencial.
