Foto: Sarah De Vlam és historiadora flamenca i viu a La Seu d’Urgell des de fa 9 anys [cedida]
Què explica ‘Passage Pyreneeën’?
La història de milers de belgues i jueus que van fugir de la Bèlgica ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial. La principal ruta passava per França, Espanya i Portugal tot i que la prioritat era arribar a Gran Bretanya, Estats Units i el Congo Belga. Molts refugiats van fugir clandestinament i van haver de creuar els Pirineus a peu acompanyats de guies locals.
Què van trobar els exiliats belgues a l’Estat espanyol?
Espanya, tot i que teòricament havia de tenir un paper de neutralitat durant la Segona Guerra Mundial, va deternir molts exiliats belgues. Els refugiats, en canvi, que esperaven obtenir els papers per arribar còmodament a Portugal van ser rebuts amb hostilitat, empresonats i maltractats. Només quan el règim franquista va veure que els aliats van sumar més victòries no va tenir una actitud més tolerant cap a ells.
Quin era el perfil de refugiats belgues que van creuar els Pirineus?
Entre els refugiats belgues hi van haver molts voluntaris de guerra, militars i pilots, però també un grup considerable de jueus residents a Bèlgica. L’objectiu dels primers va ser allistar-se a l’exèrcit aliat, mentre que els jueus volien allunyar-se de la guerra i salvar les seves famílies. La majoria va poder creuar l’Atlàntic i aterrar finalment als Estats Units.
Ho explica a través de tres testimonis que va poder entrevistar fa dos anys.
Sí, es tracta de la jueva Pola Zandmer, el voluntari de guerra Jean Martial i Henriette Hanotte, integrant de l’organizació i accions de la xarxa Comète, especialitzada en passar fugitius dels nazis -majoritàriament resistents, jueus i aviadors- pels passos del País Basc. Representen perfectament aquesta dramàtica història d’èxits i fracassos, de tradicions i solidaritat, de por i de valentia.
Què recorda de les converses amb aquests testimonis directes?
Van ser molt emocionants i els tinc un respecte absolut. Persones molt grans que va viure una situació vital molt complexa i que encara la recordaven amb tots els detalls. Malauradament Pola Zandmer ja és morta, em temo que Jean Martial, també i Henriette Hanotte, que té 100 anys, manté una fermesa molt lúcida. Ara bé, més enllà d’aquests tres testimonis i de la història individual de cadascun d’ells, els set capítols del llibre expliquen com el govern belga a l’exili a Londres va intentar posar pressió sobre el règim de Franco per tractar millor els seus súbdits. El llibre apropa un vessant més humà i demostra una gran empatia amb els personatges.
En clau catalana, quin interès pot generar entre els lectors?
He de dir que s’han escrit molts llibres sobre els refugiats durant la Segona Guerra Mundial, també a Espanya i la travessa pel Pirineu, tot i que aquí, el fet històric més present continua sent el franquisme. ‘Passage Pyreneeën’ aporta una perspectiva diferent. En primer lloc, ofereix una ruta d’evasió des del principi fins al final, i en un segon lloc, explica la història amb la mirada d’un refugiat belga o jueu. El llibre revela la percepció dels propis refugiats sobre Espanya i el seu règim. En aquest sentit, no prentenc explicar com era Espanya en aquesta època, sinó com va ser percebuda i jutjada des de fora. Aquesta mirada és refrescant i interessant pels lectors.
El llibre es va esgotar ràpidament i ja hi ha una segona edició.
Sí, la primera edició de ‘Passage Pyreneeën’ es va vendre en menys de dos mesos, per tant, l’editorial va decidir fer-ne una segona tongada. El llibre ha generat molt interès entres fundacions d’àmbit cultural, historiadors, integrants de la comunitat jueva belga i aficionats a la Segona Guerra Mundial. Però sobretot a Flandes, tenint en compte que és una història poc descrita a la part francòfona de Bèlgica. Els refugiats van ser literalment oblidats després de la guerra i, en aquest sentit, aquest és un treball de recuperació de la memòria històrica.
Té previst editar una traducció al català?
Sí, aquesta és la intenció. He contactat amb una editorial petita de La Seu d’Urgell i estem buscant el finançament econòmic per garantir l’edició de l’obra.
