Font: Adrià Costa

Krystyna Schreiber (Dresden, 1976) és periodista, autora i emprenedora alemanya. Des de Barcelona exerceix de corresponsal per a mitjans internacionals (entre altres Junge Welt, WDR i Welt24, SRF) i participa periòdicament en programes de ràdio i de televisió com a experta en l’abast internacional del procés català. És l’autora de Die Übersetzung der Unahbängigkeit (2015) amb qui va rebre el Premi de Periodisme de l’Institut de Regions d’Europa. A partir d’aquesta publicació, ha escrit una sèrie de llibres en diferents idiomes per donar veu a protagonistes del procés català i experts internacionals. Acaba de publicar a través de la Universitat de Perpinyà el seu darrer llibre d’entrevistes, en francès aquest cop, per al públic de països francòfons: Le choix de l’Indépendance en Catalogne. Regards croisés d’acteurs et d’experts (Presses Universitaires de Perpignan). A pocs dies de l’inici de la campanya electoral per a les eleccions espanyoles, Schreiber atén Exterior.cat.

Com aterres a Catalunya?

El meu primer contacte amb Catalunya va ser l’any 2002 quan vaig traslladar-me a Barcelona per treballar-hi. Quan vaig deixar Alemanya vaig aprendre l’espanyol, però un cop vaig començar a viure a Catalunya vaig adonar-me que aprendre català era una manera d’integrar-me millor en la societat. Ha estat una experiència molt interessant i m’ha servit per entendre molt millor la seva gent. Aquí he format la meva família perquè la decisió de viure a Catalunya o a Alemanya va ser molt fàcil.

Quins motius empenyen una alemanya a especialitzar-se sobre el procés d’emancipació de Catalunya?

Després de deu anys vivint a Catalunya vaig començar a analitzar, com a periodista, com explicaven els mitjans alemanys l’inici del procés català. La meva sorpresa va ser molt desagradable quan vaig comprovar que la premsa germanòfona no tenia cap interès en parlar del que s’estava coent a Catalunya. A Alemanya posaven èmfasi que el moviment independentista era provocat per l’adoctrinament dels polítics catalans pel malestar que havia generat la crisi. Vaig detectar que tota la informació els arribava dels corresponsals que els mitjans tenien a Madrid i jo m’he dedicat a fer de contrapunt. A Espanya, els mitjans de comunicació no només expliquen molt poc la realitat catalana sinó que menteixen directament. Aquest estil de la premsa espanyola és impensable que pugui passar a Alemanya.

Aquesta sèrie de llibres en diferents llengües incorpores diferents personalitats rellevants. En el volum Le Choix de l’Indépendance hi ha tres testimonis claus en aquest procés: Artur Mas, Carme Forcadell i Carles Puigdemont.

Els casos d’Artur Mas i Carme Forcadell donen una perspectiva històrica del procés perquè les entrevistes són de fa cinc anys enrere i la vida ha canviat significativament per a ells. En el moment de l’entrevista Mas era president de la Generalitat i Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana. Actualment, un està inhabilitat i l’altra, a la presó. Són entrevistes molt sòlides i amb molta força tenint en compte que Mas va ser el primer president de Catalunya que fa un gir cap a l’independentisme. A Forcadell l’he visitada a la presó i m’ha demostrat que té una fermesa envejable.

I del president Puigdemont. Què recorda de la conversa?

Va ser pocs mesos abans de l’1 d’Octubre. Puigdemont sempre ha estat independentista i el seu objectiu és la independència. La seva prioritat és aplanar el camí el màxim possible cap a l’autodeterminació i és fruit d’una convicció molt arrelada dins seu. El seu paper a Europa està tenint molta força i, a més, ha provocat un desgavell en la relació entre els països de la Unió amb l’euroordre.

A Espanya, els mitjans de comunicació no només expliquen molt poc la realitat catalana sinó que menteixen directament. Aquest estil de fer periodisme és impensable que pugui passar a Alemanya

En els llibres afegeixes l’opinió d’experts en la matèria de cada país. Quin valor afegit aporten?

Cada país interpreta els fets de manera diferent tenint en compte la perspectiva històrica i cultural. Catalunya és un espai petit dins la Unió Europea i una qüestió sovint llunyana. Incorporar experts de cada país permet al lector trobar-hi un element de proximitat que fa que el fil conductor sigui molt més fàcil per entendre aspectes que sense aquestes aportacions es farien més feixucs. En aquests llibres busco la confrontació d’idees i inquietuds que poden generar a Europa una possible independència a Catalunya. S’ha parlat molt del procés i molt poc de la República Catalana.

Perquè no va incloure cap expert espanyol en la versió catalana Què en penses, Europa?

La idea era parlar amb experts europeus sobre com veuen el procés català des de fora i el llibre estava dirigit als lectors catalans. Per tant, no era tant un llibre a favor o en contra de la independència, sinó que tractava d’explicar cap a dins el que pensen a fora. El discurs unionista és prou conegut entre els catalans.

L’últim llibre d’aquesta sèrie és la versió en francès que has compartit amb Mireia Domènech. Com veuen els francesos el procés d’independència de Catalunya?

Ha estat un llibre fet amb l’aportació indispensable de Mireia Domènech, una coneixedora perfecta de la comunicació a Europa i, especialment, a França, un país amb una estreta vinculació amb Catalunya. En canvi, però, hi ha molt poca comprensió i, sobretot, molt poc coneixement per part dels francesos sobre el procés català. França és un dels països de referència de la Unió Europea, actiu, amb una cultura de protesta molt intensa. És un estat centralista i un país que encara no ha signat la Carta a favor de les llengües minoritàries. I una possible independència de Catalunya és un escenari que a França genera molta por perquè té les seves pròpies Catalunyes dins el seu territori i té por a l’efecte dominó. Ara bé, l’acceptació amb Catalunya no és la mateixa que té París amb el Rosselló.

Vostè es considera europeïsta. Però, ara mateix, reconeix aquesta Unió Europea?

Em provoca molta sorpresa que el concepte del nacionalisme es vegi com una idea tancada quan a Catalunya el nacionalisme és totalment el contrari: obert, sense fronteres i europeïsta. No es pot titllar el nacionalisme català d’excloent quan defensa una llengua i una cultura, dos elements de molta riquesa. Ara bé, els experts internacionals consideren que el que està passant a Espanya afectarà en els drets fonamentals que hi ha a Europa. I el cas català ha posat en evidència que els interessos polítics i econòmics dels estats estan per sobre dels valors de la UE, precisament els valors que reivindica Catalunya. Europa no accepta que el procés català pugui qüestionar les aliances entre els països que en són membres.

Els experts internacionals consideren que l’1-O va marcar el punt de llança del descarrilament de la Unió Europea. Es critica el monarca espanyol que no hagi tingut un paper de mediador i que s’hagi implicat directament en una de les parts

Com pot afectar en els propers anys la trencadissa que està provocant Catalunya?

Tot el que s’està vivint a Catalunya i amb la relació damb l’Estat espanyol tindrà una trascendència molt rellevant pel futur de moltes generacions de catalans i espanyols. Perquè l’Estat espanyol ja ha deixat clar que per poder canviar les coses no pot ser a través de la desobediència civil. El problema ja no és si Catalunya vol ser independent o no, sinó que estem parlant de la pèrdua de drets fonamentals que van costar molts anys i moltes lluites de la societat civil. Potser avui el problema són els catalans, però demà ho seran les feministes. I això és molt greu. I més encara que Europa se’n tapi els ulls.

Vostè que està fent un seguiment del judici al Tribunal Suprem. Quines conclusions n’està treient?

D’entrada he de dir que els conflictes polítics no es resolen davant d’un jutge. Una cosa evident com aquesta no està passat en ple segle XXI a Espanya. Els polítics deriven la resolució d’un conflicte polític als jutjats i aquests, interpreten la llei segons la seva ideologia i que han fet una transició poc clara des de la dictadura franquista. Defensen un model d’estat que ve d’un passat autoritari que es basa en la unitat d’Espanya a qualsevol preu. Això és extremadament preocupant i ho és per a tot Europa. La manca de memòria històrica que pateix Espanya és alarmant. Per una alemanya, que avui dia hi hagi una fundació d’un general que va promoure una dictadura com la Francisco Franco fa feredat.

Des que va publicar Què en penses, Europa? fa cinc anys fins avui, què ha canviat?

Sobretot l’opinió pública. Els experts internacionals consideren que l’1 d’Octubre va marcar el punt de llança del descarrilament de la Unió Europea. La repressió policial viscuda aquell dia als col·legis electorals va sensibilitzar l’opinió pública i va despertar els periodistes d’arreu del món que fins aleshores seguien al peu de la lletra el relat ofert des de Madrid. La defensa de l’actuació per part de la monarquia espanyola va tenir un impacte en l’opinió pública a Europa. Es critica que el paper del monarca espanyol no sigui més de mediador i que s’hagi implicat directament en una de les parts.

Hi haurà alguna versió editorial més del procés per part seva?

Ara estic dedicada pràcticament cada dia a analitzar l’actualitat sobre el judici al Tribunal Suprem. Escric articles i reportatges sobre el judici i com s’està desenvolupant el procés un any després del referèndum de l’1 d’Octubre amb polítics i líders de la societat civil catalana a la presó i a l’exili. Pel que fa als llibres, properament escriuré un llibre en alemany analitzant la situació a l’Estat espanyol i quines conseqüències port tenir a la Unió Europea.