Soledad Sebastiá és la bibliotecària del Casal de Catalunya de Buenos Aires. Font: foto cedida

La centenària biblioteca Pompeu Fabra del Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina) compta amb un fons bibliogràfic de 11.000 volums de gran valor històric que serveix de relat de més de cent anys de presència catalana a la capital argentina. Des del novembre passat, Soledad Sebastiá (Ciutat Autònoma de Buenos Aires, 1982) és la bibliotecària del casal i obre la porta a Exterior.cat d’un espai emblemàtic de la ciutat. 

Vostè coneixia el Casal abans de ser-ne la bibliotecària?

Sí, el 2012 vaig trepitjar el Casal de Catalunya de Buenos Aires per primera vegada. En aquell moment estava fent una tesi per al meu doctorat en Història sobre el comerç i necessitava consultar diversos arxius en català. Com que vaig voler fer-ho per mi mateixa, vaig decidir inscriure’m a classes de català. A partir d’aleshores vaig anar-me implicant en altres projectes fins a ser-ne la bibliotecària.

Degut a la Covid-19, la biblioteca està tancada. Com gestiona el fons bibliogràfic del Casal de Buenos Aires durant el confinament?

Arran de la pandèmia, la biblioteca està tancada. Habitualment, hi ha dos dies d’obertura -dimarts i dijous-, però ara les consultes es poden fer en línia a través del web del Casal. A més, hem reforçat la informació als usuaris a través de les xarxes socials per a difondre la tasca i el fons bibliogràfic que disposem al Casal. En aquesta quarantena s’ha notat un augment de consultes.

Quines accions fan? 

Hem posat en marxa dues seccions diferents. ‘Un exemplar amb història’, visualitzant revistes històriques de Catalunya, o el ‘Te’n recordes?’, que expliquem allò que ha passat a l’entorn del Casal, com per exemple una carta escrita per Margarida Xirgu en la seva visita a Buenos Aires. Quan tornem a la normalitat, seguirem el procés de digitalització de la biblioteca, que ens vam veure obligats d’aturar-ho.

La bilbioteca Pompeu Fabra té més de cent anys al darrere. Foto: Casal de Catalunya de Buenos Aires

Quin procés s’ha fet fins ara de la digitalització?

Entre els anys 2016 i 2017 es va portar a terme un procés de catalogació rellevant de 11.000 documents, entre manuscrits, autobiografies i fotografies. El fons biblogràfic es complementa amb els llibres que ens lliuren gratuïtament els socis del casal o fins i tot, catalans que són de passada per la ciutat. L’any passat, amb motiu de la presència de Barcelona a la Feria del Libro de Buenos Aires, vam poder ampliar el fons amb una donació de 500 llibres que s’havien mostrat aquells dies.

Quins autors clàssics de la literatura catalana s’hi troben?

Josep Pla, Mercè Rodoreda, Pere Quart, Eugeni d’Ors, Joan Maragall, Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà o les primeres edicions de llibres prestigiosos i clàssics de la literatura catalana. A més, les publicacions de la revista ‘Ressorgiment’, que va ser publicada entre 1916 i 1972 i que comprèn 677 números. La biblioteca és una joia.

Quin és el llibre més emblemàtic?

El Llibre d’Honor del Casal, en el qual el signen les personalitats més significatives de la societat catalana que visiten Buenos Aires, des d’inicis de segle XX. Hi ha dedicatòries emblemàtiques.

I els llibres més sol·licitats?

Els diccionaris tenen molta demanda, seguit de les revistes Catalònia i Ressorgiment o altres continguts literaris. També hi ha interès pel coneixement del lligam entre Catalunya i Argentina.

Qui en fa ús dels llibres de la biblioteca Pompeu Fabra?

Principalment els associats del Casal, els estudiants de català i els turistes catalans que visiten l’edifici del Casal o aquells catalans que són de pas per Buenos Aires.

A banda de la consulta de llibres fan activitats complementàries?

Sí, i van lligades a les classes d’aprenentatge de català que hi ha al Casal. És previst ampliar les activitats de lectura de llibres, xerrades, debats i compartir-les entre els associats. Aquest any, si és possible, commemorarem el cinquantè aniversari de la mort de Josep Carner.