La catalana Teresa Floriach és actriu i directora de teatre a Buenos Aires, on hi viu des de fa 29 anys [Foto: Teresa Floriach]
Teresa Floriach Devant (Barcelona, 1964) és actriu i directora de teatre a Buenos Aires (Argentina). Tot i formar-se en Joieria a l’Escola Massana de Barcelona, la seva vida professional ha tocat força tecles fins a descobrir el teatre a l’Amèrica Llatina, on viu des de fa gairebé tres dècades. Aquesta setmana (29 de febrer i 1 de març) presenta ‘La casa de la llave’ al Teatre Margarida Xirgu de Buenos Aires dins el cicle ‘Tendiendo Puentes: Catalunya se vive en la Argentina’, que promou la delegació del govern català al Con Sud. A Exterior, Floriach aborda el feminicisme que pateix durament Argentina i reivindica el teatre com a exercici terapèutic.
Gairebé tres dècades vivint a Argentina. Què la va empènyer a travessar l’Atlàntic?
Per amor! [riu] Vaig conèixer un argentí a Barcelona que havia anat a cursar un màster, i després de conèixer-nos i viure uns anys plegats, li van oferir una feina a Buenos Aires i vam decidir començar una nova etapa. Tot i que ens vam separar, jo vaig decidir quedar-m’hi.
La seva passió pel teatre neix a Barcelona o apareix a Argentina?
A Buenos Aires, que és una ciutat que respira teatre pels quatre costats. Així que m’he pogut dedicar professionalment com a actriu, especialitzant-me en teatre musical basat en la música acadèmica contemporània i molt més interdisciplinari. Dedicar-me professionalment al teatre va ser una decisió en aterrar a Buenos Aires: nova vida, nova feina.
Com forja el seu aprenentatge i la seva formació en el teatre?
Em vaig formar amb Alejandro Giles a l’escola de Teatro Matices, a l’Odin Teatre de Eugenio Barba. Però no només m’he format a Buenos Aires, també a Nova York i Londres. A més de treballar com a actriu, paral·lelament, també vaig endinsar-me en la direcció d’obres.
“Amb aquesta obra vull posar davant del mirall la violència de gènere, que malauradament a l’Argentina és una xacra”
Una de les obres és ‘La Casa de la Llave’, que forma part del cicle ‘Tendiendo Puentes: Catalunya se vive en la Argentina’, que promou la delegació del govern català al Con Sud. Com sorgeix aquest projecte?
Està basada en un poemari que va escriure l’escriptora Mada Alderete, que va treballar com a voluntària en cases d’acollida per a dones que van patir violència de gènere a Espanya. Aquest llibre em va caure a les mans en una llibreria de segona mà en un viatge a Barcelona fa cinc anys, i de seguida vaig dir-me a mi mateixa que havia de trobar la manera de portar-ho a l’escenari. La clau era connectar amb testimonis propers i reals.
Per què era necessari implicar dones de Buenos Aires que han patit violència de gènere?
Per poder mostrar què es fa en aquestes cases refugi, quins sentiments tenen les dones que hi viuen i hi treballen. Per això vaig picar la porta de la casa refugi de Florencio Varela.
Com ho va fer per guanyar-se la confiança de les que acabaran tenint un protagonisme en l’obra?
Per poder entrar en contacte amb elles vaig fer-los classes de teatre durant tres mesos. Aquells dies van ser molt bonics i intensos per tot el que vam compartir. Els tallers van empoderar a totes aquestes dones, i demostra que el teatre és molt terapèutic. Aleshores vaig dir-los que si elles volien donar els seus testimonis podrien fer-ho. La meva sorpresa va ser que totes van sumar-s’hi, cap d’elles s’hi va negar.
Foto: cedida
Quins ingredients té l’obra?
Una lectura dels poemes, la gravació de les seves improvisacions, les imatges dels tallers i els testimonis de les dones en format auditiu, i que és la part més dura de l’obra. Cal sumar-hi la música de Pablo Mainetti, que amenitza l’obra sencera.
Què vol reivindicar?
‘La Casa de la Llave’ és una si mateixa un acte de denúncia. Per això era necessari fer una cosa artísticament bonica, que emociona, que passa de tot, però que és vital que la societat s’hi empelti. Cal seguir denunciant la violència de gènere, cal trobar la fórmula perquè aquesta denúncia arribi a tot arreu.
Quina és la realitat del país al voltant del feminisme?
Amb aquesta obra vull posar davant del mirall la violència de gènere, que malauradament a l’Argentina és una xacra. Prova d’això és que el país pateix un feminicidi inadmissible: cada 27 hores i gairebé tots es comenten en l’entorn familiar. És una tragèdia.
Amb l’actual president argentí Javier Milei, el panorama no és gaire esperançador.
Ni de bon tros. Un president que es mostra contrari que el govern tingui un ministeri que abordi el feminisme ja t’ho diu tot. Fins i tot, ha arribat a dir que no concedirà res al marxisme cultural. A pesar de tot, la denúncia contra la violència de gènere es fa més necessària que mai a Argentina.
“Sento que l’oportunitat que ara em dona la Generalitat d’oferir aquesta obra en el meu país d’acollida forma part de la resistència que tenim els catalans com a poble”
En cada posada en escena de l’obra, l’entrada és gratuïta per al públic.
Sí, té el seu raonament. La gent va al teatre a distreure’s, a passar-ho bé. ‘La Casa de la Llave’ és una reflexió molt profunda, que sacseja. Entenc que l’obra ha de ser gratuïta perquè la prioritat és donar a conèixer aquesta realitat, posar-la sobre la taula. En l’obra plantegem preguntes, és el públic qui ha de trobar les respostes. Tant de bo trobi més oportunitats per escenificar l’obra a l’Amèrica Llatina.
L’estrena de ‘La Casa de la Llave’ va ser fa dos anys en el marc del Festival Nueva Ópera de Buenos Aires (FNOBA). Com a catalana, què suposa per a tu que l’hagi programada la delegació del govern català al Con Sud?
Fa molts anys que visc lluny de Catalunya, i formar part d’aquest cicle és molt emotiu per a mi. A partir d’aquesta proposta, m’adono que la catalanitat la portem molt endins, i com aquesta catalanitat ens imprimeix en la vida.
Què vol dir?
Aquests dies recordo que jo vaig créixer en l’època franquista, on el català estava prohibit a l’escola i al carrer i només el parlàvem a casa. I com aquesta resistència ens ha marcat com a poble. Per això, sento que l’oportunitat que ara em dona la Generalitat d’oferir aquesta obra en el meu país d’acollida forma part de la meva pròpia resistència. És aquesta resistència que els catalans portem en el nostre ADN [s’emociona].
És la primera vegada que participes en una acció promoguda per la delegació del Govern català al Con Sud?
Sí, és el primer cop. Fins ara no havia tingut cap lligam amb la delegació, fins i tot desconeixia que la Generalitat era present a Buenos Aires. Tant de bo aquesta oportunitat tingui continuïtat, sobretot perquè el govern català està sent molt actiu en la lluita pel feminisme. Personalment, després de representar ‘La Casa de la Llave’ a Argentina, m’agradaria fer-ho a Barcelona i en català [riu]. Seria molt especial.
‘Tendiendo Puentes: Catalunya se vive en la Argentina’, nova campanya de la delegació del Govern al Con Sud
