Font: Arxiu personal
Argentina és, amb 30.699 catalans inscrits al registre oficial del consolat espanyol, el segon país del món -només superat per França- que compta amb la comunitat catalana a l’exterior més àmplia. La investigadora Marina Tomasotti (Buenos Aires, 1989) acaba de presentar el llibre Entre Catalunya y Argentina, on analitza la immigració catalana a l’Argentina durant els segles XIX i XX. Llicenciada en Govern i Relacions internacionals i acabant un doctorat de sociologia, Tomasotti exerceix com a docent en dues universitats de Buenos Aires: la Nacional 3 de Febrero i la Católica. A més, és investigadora i consultora en gestió de la diversitat cultural i migracions i compta amb diverses publicacions, articles i llibres sobre aquesta temàtica. A Exterior.cat traça l’estudi de la migració catalana a Argentina.
No és catalana ni tampoc hi té cap vincle emocional ni familiar. Què la va empènyer a fer aquest estudi?
Tot plegat va sorgir a la Feria del Libro de Buenos Aires, fa dos anys. Aleshores vaig presentar el llibre Entre Marruecos, Argentina e Israel: migración judeomarroquí en la Argentina entre 1960 y 1986, de l’editorial Almaluz. Poc després vaig presentar aquest llibre al Casal de Catalunya de Buenos Aires i fruit d’aquesta visita va sorgir l’oportunitat de fer el mateix però en clau catalana. I així ha estat.
Per on va començar a analitzar la presència catalana a Argentina?
Va ser tot un desafiament per a mi. Els primers dies van ser d’una recerca constant. Vaig trobar molta documentació molt desordenada i la meva prioritat inicial va ser com si es tractés d’un puzle: tenia les peces però calia unir-les en forma de relat. Després de consultar la bibliografia necessària vaig dividir l’anàlisi sobre els fenòmens migratoris en tres períodes que expliquen molt bé com va ser l’arribada de catalans a Argentina en cada moment històric.
La primera part del relat en diu “migració de la riquesa” que s’allarga els primers 50 anys del segle XIX. Quins trets característics va tenir la primera onada migratòria catalana a Argentina?
Els primers catalans que arriben a Argentina van ser petits comerciants i empresaris amb la necessitat de fer créixer el seu negoci. Aquest és el tret diferencial respecte a altres fets migratoris que tenen un lligam amb la pobresa. Catalunya vivia un moment d’esplendor econòmic, i això fa que alguns comerciants vegin a Argentina un país amb més possibilitats de creixement. Hi arriben uns 600 catalans aproximadament i l’única prioritat que van tenir va ser la de fer calaix i tornar cap a Catalunya.
Al segle XIX, la majoria de catalans no es van arrelar a Argentina perquè la seva prioritat era exportar el seu negoci. Catalunya vivia un moment d’esplendor econòmic, i això fa que alguns comerciants vegin Argentina com un país amb més possibilitats de creixement
Què van aportar al país i com van ser rebuts aquells comerciants catalans per a la comunitat argentina?
Els catalans sempre han estat ben rebuts! En aquella primera època, la majoria no s’arrelaven al país perquè la seva prioritat era exportar els seus productes. Per tant, les estades eren relativament curtes però molt intenses. Tècnicament se’n diu migració oreneta (d’anada i tornada). Però a poc a poc aquesta tendència va començar a canviar, ja que alguns van decidir no només quedar-s’hi sinó arrelar-s’hi. Aleshores Argentina era un país que començava a despertar-se, que s’estava desenvolupant institucionalment i l’impuls de certes figures catalanes van tenir un paper molt destacats. És el cas de Blas Parera, l’autor de la música de l’himne nacional argentí o Juan Larrea i Domingo Mateu, qui van lluitar a favor de la independència d’Argentina i van ser membres del primer govern del país.
És entre la primera i la segona etapa que es produeix un punt d’inflexió de la immigració catalana a Argentina?
Sí, perquè és on es crea tota l’envestida. És el moment en què els catalans no només decideixen viure a Argentina sinó arrelar-s’hi. És l’etapa que flueix entre 1850 i 1939, quan els mateixos catalans van exportar la cultura, la llengua i les tradicions i aquest factor els va fer tenir un paper distintiu respecte a la immigració espanyola. Es posen en marxa les primeres institucions amb segell català -Montepío de Montserrat o el Casal Catalunya de Buenos Aires- i el flux migratori s’eleva fins a més de 20.000 catalans en tot el país. Els catalans ja no vénen de pas sinó que s’hi queden.
Segons l’anàlisi que ha fet, quins motius tenen els catalans per arrelar-se a Argentina?
Hi ha dos factors que cal subratllar: l’efecte crida i la recerca de mà d’obra qualificada. Argentina comença a créixer econòmicament i els catalans, majoritàriament qualificats professionalment, encaixen en aquest perfil. Així es passa d’una migració de la riquesa a trobar a Argentina un benestar que atrau cada cop més catalans. L’efecte crida és molt efectiu i cada cop són més els qui decideixen fer un gir en la seva vida. Per tots aquests motius, aquesta segona etapa se l’anomena la dels catalans d’Amèrica.
L’efecte crida i la recerca de mà d’obra qualificada a principis del segle XX van desencadenar l’arribada més massiva de catalans a Argentina. Els catalans ja no vénen de pas sinó que s’hi queden
Fins que arriba l’època més dura. La inestabilitat política, l’arribada del general Franco i l’inici de la dictadura a l’Estat espanyol provoquen la marxa d’una gran quantitat d’exiliats.
Catalunya és una de les comunitats de l’Estat espanyol que més va patir l’exili. Així, hi ha una necessitat de fugir de Catalunya i a Argentina els exiliats troben l’aixopluc idoni per seguir fent una vida molt semblant. Les associacions i els casals catalans arrelats a Buenos Aires o Rosario són espais per mantenir viva la llengua catalana, que va tenir un paper rellevant respecte a la immigració espanyola. Ara bé, la presència d’exiliats catalans sí que va provocar una certa tensió ideològica al país. Alguns d’aquests catalans habituats a parlar només en català van haver d’esforçar-se a familiaritzar-se amb la llengua espanyola.
La darrera etapa coincideix amb els quaranta anys de la dictadura franquista a l’Estat espanyol. Com evoluciona l’arrelament català a Argentina?
La comunitat catalana està arrelada del tot i apareixen les primeres generacions de catalans que ja són totalment argentins. Són els néts dels avis catalans que en el seu dia van decidir marxar o exiliar-se. I es van integrar tan bé fins que comença la dispersió comunitària, aquells néts de catalans que no tenen la necessitat d’estar a prop de la comunitat i s’allunyen dels casals. La majoria d’ells, també, perden el contacte amb la mateixa llengua catalana. Són els argentins amb arrels catalanes.
Com es combat la necessitat que els joves mantinguin les arrels dels seus avis?
És difícil de retenir-los! Les identitats són processos dinàmics i en moviment constant adaptant-se a cada situació fruit de l’experiència viscuda per cada persona. No és la mateixa identitat que percep l’avi que arriba a Argentina que el seu nét que ja hi ha nascut. Els catalans que van arrelar-se al país van fer tot el possible per mantenir la llengua, la cultura, les tradicions… però a mesura que passem de generació en generació hi ha una sensació de pèrdua. Els acadèmics parlem de concepte d’identitat múltiple o doble identitat. Els joves d’avui viuen en l’època de la globalització, oberts a descobrir el món. Són molts els argentins nadius que estan fent el camí contrari i s’arrelen a Catalunya.
Els catalans tenen, majoritàriament, una riquesa cultural molt allargada. Aquest és el tret diferencial amb el qual es van guanyar el cor dels argentins
Després de fer aquest estudi, quina percepció tens dels catalans que van emigrar a Argentina?
Els catalans tenen, majoritàriament, una riquesa cultural molt allargada. Aquest és el tret diferencial amb el qual es van guanyar el cor dels argentins. Sempre van mantenir la seva pròpia llengua i tradicions i van ser capaços de crear els seus propis canals de difusió per enfortir la comunitat. I, al mateix temps, ho van fer amb una actitud conciliadora i d’entesa amb el país d’acollida que els va permetre conviure amb molta facilitat. Els catalans han estat sempre un model de migració exemplar a Argentina.
Serà l’últim estudi que farà relacionat amb la comunitat catalana?
Sí, m’agradaria fer un estudi sociològic sobre el rol de les dones catalanes des de l’àmbit de la immigració. En l’imaginari col·lectiu hi ha una tendència sempre de posar per davant l’home. Però, quin paper van tenir les dones? La resposta potser la podré explicar d’aquí a un temps.
S’ha plantejat presentar el llibre a Catalunya?
M’encantaria fer-ho! Ho tinc al cap i seria tot un honor. Barcelona és una ciutat molt estimada a Buenos Aires i presentar el meu llibre seria un desafiament molt bonic.
