Màrius Vendrell (Barcelona, 1950) és el president de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) des de 2008 i president del Casal Català de Sao Paulo (Brasil). Aquest barceloní nascut al barri del Poble Sec fa 63 anys que viu a Sud-amèrica després que els seus pares emigressin al Brasil en plena dictadura franquista. L’excepcionalitat política i social que viu Catalunya també s’ha fet ressò arreu del món. Vendrell explica a Exterior.cat com ha rebut el món associatiu català la sentència del Suprem.

Fa 11 anys que és president de la FIEC.

Sí, quan es va fundar la FIEC, l’any 1997, vaig accedir-hi com a delegat des del Brasil. Coincidint amb la Trobada Mundial d’Entitats Catalanes a l’exterior que va tenir lloc a Tarragona l’any 2008 vam fer una assemblea general on se’m va nomenar president. Com que no s’ha celebrat cap altra trobada no hem pogut fer cap altra assemblea i mantenim els mateixos càrrecs des d’aleshores. Som catorze integrants a la junta i tota la feina es fa des de la secretaria general.

Quin paper juga la FIEC en l’àmbit associatiu català a l’exterior?

Hi ha una dada rellevant que més de la meitat de les entitats catalanes arreu del món formen part de la FIEC, és a dir, una setantena. La FIEC va néixer amb la voluntat de ser el representant de les comunitats catalanes arreu del món i quan s’ha de fer un pas important es comunica als casals, tot i que no tots ens ofereixen la seva resposta. Així podem traslladar les nostres inquietuds al Govern català.

Arran de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem als líders polítics i socials catalans ha provocat molts actes de rebuig arreu del món. Fins a quin punt els casals catalans de l’exterior poden mantenir l’equidistància davant d’aquest fet?

Els casals catalans són associacions on hi ha persones de totes les sensibilitats polítiques i, per això, la intenció inicial és de respectar tots els punts de vista i jugar un paper de representar a tots els catalans i catalanes. Actualment i davant aquesta situació d’excepcionalitat política, hi ha casals catalans que els fa por manifestar-s’hi públicament per trencar les diferents sensibilitats. Però és evident que som davant d’una sentència injusta i desproporcionada, com hem denunciat des de la FIEC, i hem vist que la gran majoria de casals han pres la iniciativa. T’asseguro que el sentiment d’indignació amb tot el què està passant és compartida entre els casals catalans tot i que no s’hi han pogut manifestat públicament.

L’ANC està liderant a l’exterior la internacionalització del procés?

Per descomptat. I ens trobem amb la situació que molts catalans que formem part de les diferents comunitats i casals participem activament en les concentracions que promou l’ANC arreu del món. Per exemple, jo vaig participar, diumenge passat, en l’acte de rebuig a la sentència a Sao Paulo. Com a president de la FIEC i del Casal Català del Sao Paulo no ho podria fer.

“El sentiment d’indignació que ha provocat la sentència és compartida entre els casals catalans a l’exterior, però hi ha por a manifestar-s’hi públicament per no trencar les diferents sensibilitats polítiques que s’hi apleguen” 

La diplomàcia espanyol està vetant l’acció exterior del Govern català. Creu que des del govern espanyol es mira amb lupa, també, l’acció de les entitats catalanes de l’exterior?

Sí, és evident. El govern espanyol té una llista negra on hi figuren 26 entitats catalanes de l’exterior acusades de fer proselitisme del procés català. L’any 2017, a Sao Paulo, vam organitzar una xerrada en una universitat per explicar la situació política i social que vivia, aleshores, Catalunya adreçada als estudiants de dret. Des de la diplomàcia espanyola al Brasil van intepretar que nosaltres estàvem un acte  de proselitisme i, fins i tot, vaig rebre una trucada del cònsol espanyol de Sao Paulo advertint-me que s’havia de respectar la Constitució espanyola i la llei.

I què li va dir al cònsol?

Que la intervenció del govern espanyol sobre la Generalitat amb l’aplicació de l’article 155 va ser un dels pitjors moments que hem viscut mai els casals catalans a l’exterior. En una decisió sense precedents van aturar tots els projectes que estaven previstos en sec i va ser un sotrac per a tothom. Basen la seva denúncia en què des dels casals catalans només fem proclames de la independència de Catalunya i això no és cert. Arreu del món es fa una tasca brillant de promoció de la cultura, la llengua i les tradicions catalanes més enllà de la política.

Imagini’s un escenari hipotètic al Parlament de Catalunya amb un govern d’alguns dels tres partits polítics que van impulsar l’aplicació del 155: PSC, PP i Cs. Què passaria amb el món associatiu català a l’exterior?

Seria la sentència i la mort per als casals catalans. La gran majoria de les associacions catalanes a l’exterior recollim les iniciatives que promou el Govern dirigides a la promoció i la difusió de la cultura i la llengua catalanes. Aquesta premisa, per exemple, no forma part de cap d’aquests partits, sinó tot el contrari. I un altre aspecte rellevant: si amb el 155 ens van tallar l’aixeta, també ho farien al Govern.

Quin és l’estat de salut que viuen les comunitats catalanes a l’exterior?

Hi ha un cert estancament en la majoria de casals catalans que tenen més recorregut. És una situació que s’arrossega de fa molts anys, sobretot d’aquells qui van fundar-se durant el segle XX. Les noves tecnologies ho han canviat tot i aquest distanciament ha provocat que els casals catalans tinguin molta menys massa social. Això provoca que els dirigents dels casals acumulin molts anys en les juntes directives, gent gran, perquè no hi ha relleu generacional al darrere.

Com sobreviuen els casals catalans?

Com podem! Hi ha una dependència massa gran de les subvencions econòmiques de la Generalitat. El pressupost del Govern per a les entitats catalanes a l’exterior és d’un milió d’euros, una xifra que considerem molt insuficient. La majoria de casals catalans més antics tenen l’inconvenient que han d’assumir el lloguer d’un immoble i altres despeses fixes que fan molt difícil la supervivència.

Ho viuen amb preocupació?

Moltíssima! Els casals són un actiu molt important que Catalunya té arreu del món. No només per la difusió que fan de la cultura i la llengua catalanes sinó que també són punts de referència dels catalans en els països d’acollida. I és un actiu que s’està perdent i som davant d’una relació cada cop més virtual.

Posi’m un exemple.

A Sao Paulo hi ha més de 7.000 catalans inscrits a l’Oficina del Cens Electoral de Residents Absents (CERA). I, en canvi, només hi ha una seixantena que són socis del Casal Català de la ciutat. I no sabem com capgirar la situació.

Per tant, els casals catalans s’hauran de reinventar?

En la darrera trobada que vam celebrar al ConSud d’Amèrica, el mes passat a Montevideo, va generar molt debat. Des de fa un temps, els casals catalans han fet un pas endavant per a situar-se a l’aparador de les noves tecnologies per intentar captar altres persones per a fer-los participar de les activitats. Però hi ha un fet significatiu i crec que el futur pot passar per aquí. Hi ha persones autòctones que a través de l’aprenentatge que fan de la llengua catalana se senten atrets per la cultura i les tradicions. Aquest és un públic potencial molt gran que ha de servir per enfortir la tasca dels casals catalans, més enllà de ser un lloc d’acollida per als catalans d’arreu del món.